ERC designaria els diputats reals de Diàleg Republicà

BarcelonaPer primera vegada en democràcia, ERC ha pres precaucions de cara a una possible il·legalització del partit. Com va avançar l’ARA, Diàleg Republicà és la marca blanca que Esquerra ha presentat per al 21-D per activar en cas de necessitat. Tal com exigeix la llei de partits, no està connectada administrativament a ERC, tot i que resulta evident la seva connexió política. De fet, segons ha pogut saber l’ARA, el pla seria que fos Esquerra qui designés les persones que haurien de formar part del grup parlamentari de Diàleg Republicà, recorrent a càrrecs del partit que no són en cap de les llistes del 21-D. Per fer-ho, els diputats que aconseguís la marca blanca haurien de dimitir, una qüestió que ja se’ls va plantejar quan es van configurar les llistes.

Això és possible? Les candidatures electorals s’elaboren en un ordre concret, de manera que quan un diputat renuncia a l’escó, aquest recau sobre la persona que el segueix a la llista. Però, què passa si dimiteixen els diputats i totes les persones de la llista renuncien a ocupar els escons? La llei electoral preveu que en cas que “no quedin possibles candidats o suplents a nomenar, les vacants seran cobertes per qualsevol ciutadà major d’edat que no estigui afectat per un motiu d’inelegibilitat”. El partit seria el responsable de nomenar els substituts dels diputats electes. I el partit -Diàleg Repbublicà- està registrat a nom d’un assessor d’ERC a la Diputació de Barcelona. Els republicans es garantirien d’aquesta manera la representació parlamentària que el Tribunal Suprem els hauria negat de manera directa.

Quines són les causes d’inelegibilitat? Per exemple, una persona no pot formar part de dues candidatures. Per tant, Oriol Junqueras no podria ser mai diputat per Diàleg Republicà. Tampoc ho podrien ser candidats de llistes declarades il·legals. De fet, el cas del País Basc demostra que en aplicació de la llei de partits, el Tribunal Suprem també podria optar per suspendre altres candidatures que considerés vinculades a la il·legalitzada. En el cas de Diàleg Republicà, no té relació administrativa amb ERC, però molts dels seus candidats són militants de les joventuts del partit.

La possibilitat que s’il·legalitzi un partit que no ha fet mai apologia de la violència és, segons els seus dirigents, una demostració que el context actual no té precedents en la democràcia espanyola. Des del PP ja s’ha insinuat aquesta possibilitat durant els últims mesos per als partits que no acatin la Constitució. Fins i tot el president del partit a Catalunya, Xavier García Albiol, va apuntar aquest cap de setmana passat que els presos polítics haurien d’“acatar la Constitució, respectar l’estat de dret i reconèixer el 155 i la tasca que ha fet el govern d’Espanya” si volen sortir en llibertat sota fiança. “Si això no passa, no hi pot haver cap mesura de gràcia”, afegia.

Ahir el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va tornar a criticar la judicialització del Procés i la intervenció de la Generalitat, i va apuntar que en un context com l’actual el partit ha hagut de recórrer a decisions gens habituals, en una referència velada a la candidatura de Diàleg Republicà. “És un moment excepcional. Han passat coses inaudites i es demanaven respostes inaudites”, va indicar tot just uns segons abans d’afegir que la candidatura dels republicans per al 21 de desembre és “ERC-Catalunya Sí”. I aquestes són precisament les sigles que el partit tem que puguin no estar representades al pròxim Parlament si són il·legalitzades.