ERC desacredita un possible gir a l’Estat per aspirar al triomf

BarcelonaEls càlculs dels estrategs d’ERC són clars i simples: si els independentistes voten opcions independentistes, la seva candidatura té opcions serioses de ser primera força a Catalunya. I és que una de les claus de les bones perspectives d’En Comú Podem és que, segons les enquestes encarregades pels partits, va poder aglutinar el 20-D quasi un terç del vot de Junts pel Sí del 27-S i la principal porció de l’electorat de la CUP. Ara, a més, tot apunta que ho tornarà a aconseguir i de manera més accentuada. Per aquest motiu els republicans fien les seves escasses opcions de victòria a la possibilitat que, davant un escenari de possible triomf a l’Estat, Pablo Iglesias abaixi el llistó del referèndum i això resti credibilitat a la confluència catalana de Xavier Domènech. Tot, combinat amb una desacreditació directa de la possibilitat de canvis profunds a l’Estat amb l’argument que, en cas de guanyar, Podem mai obtindrà la majoria absoluta del Congrés.

En aquest sentit, el programa de la candidatura liderada per Gabriel Rufián i Joan Tardà fins i tot titlla l’horitzó d’un referèndum autoritzat per l’Estat com “la nova versió del conte de fades amb menys credibilitat que l’ apoyaré de Zapatero”. “Les urnes les haurem de posar sense demanar permís en un procés constituent i democràtic que serà ratificat en referèndum”, segueix el document, que també destaca que “és més plausible construir de bell nou una República [Catalana] de 7,5 milions de persones que no pas canviar una monarquia de 46 milions”, en referència a l’estat espanyol.

Unes idees que, de manera ben explícita, reflecteixen tant el lema utilitzat en precampanya, #Sensepermís, com el definitiu de campanya, “L’únic canvi possible”. Els dirigents i candidats republicans intentaran convèncer durant les dues pròximes setmanes del fet que no només és inviable el referèndum, sinó que una eventual obertura de reforma constitucional no servirà per donar cabuda a les aspiracions de Catalunya. Tot el contrari, diuen: PP -amb previsible majoria al Senat-, PSOE i C’s la podrien fer servir per tancar la porta al procés autonòmic i blindar un model d’estat similar a l’actual o més recentralitzat.

D’aquesta manera, al míting d’obertura de campanya al districte barceloní de Sant Andreu, Rufián es va preguntar si és creïble creure que, després del 26-J, “el PP pot tornar a ser -si mai ho ha sigut- un partit democràtic; que el PSOE torni a ser -si mai ho ha sigut- socialista i federalista; que C’s serà un partit de centre, o que el Tribunal Constitucional realment serà decent”. “És el que plantegen alguns, que Espanya canviarà perquè sí”, va etzibar per desacreditar Podem. I fins i tot va concloure, situant ERC com un partit tan a l’esquerra com el d’Iglesias; “Tenim el mateix ADN, l’única diferència és que ells no poden, i nosaltres tenim les majories per fer-ho”.

Així, un Rufián que el seu equip de campanya assegura més bregat que en l’anterior campanya té alguna aspiració de victòria si aconsgueix convèncer els independentistes que no val la pena apostar per formacions que creguin en la possibilitat de canviar l’Estat. Ara bé, també haurà d’aconseguir que, els que ho tenen clar, s’acostin a les urnes. ERC ja va intentar combatre el 20-D la desmobilització independentista a causa d’unes negociacions per a la investidura que semblaven abocades al fracàs i esperava trobar aquest cop un electorat que, si bé seguís sense veure clara la necessitat d’anar a les Corts espanyoles, com a mínim fos més optimista respecte al procés. Els últimes esdeveniments ho compliquen.