ERC demana disculpes pels cartells contra Maragall i obre una investigació interna
No descarta l'existència d'una estructura B i també diu que ho investigarà
BarcelonaL'exclusiva de l'ARA que destapa que els cartells denigrants contra els Maragall en la precampanya electoral municipal del 2023 van sortir de les files d'ERC ha desencadenat un terratrèmol al partit. La portaveu dels republicans, Raquel Sans, ha demanat perdó en roda de premsa i ha anunciat l'obertura d'una investigació interna amb una reunió de la comissió ètica aquest dilluns a la tarda, que donarà el tret de sortida de l'expedient. "És de rebut demanar disculpes", ha assegurat, adreçant-se als que pateixen la malaltia, els seus familiars i al mateix Ernest Maragall i el seu germà, l'expresident Pasqual Maragall. Després d'expressar el "rebuig més absolut", Sans ha dit que una persona que treballava per al partit va ser qui va instigar l'atac de falsa bandera i va acabar confessant els fets a la direcció "mesos després", i que aquesta el va "apartar de les seves funcions".
Ara bé, la cúpula no va traslladar la informació a la policia, que investigava l'acció, i tampoc es va obrir llavors la investigació interna. Segons Sans, amb el reglament d'ERC a la mà no es podia actuar disciplinàriament abans que s'aclarís el cas judicialment, que ha quedat arxivat. "El codi ètic és un far, arribarem fins al final", ha arribat a dir, i ha assegurat que s'han assabentat del tancament judicial per l'ARA, malgrat que diverses fonts del partit ja en tenien constància abans.
Sans ha evitat detallar noms i també ha esquivat valorar el rol de l'actual viceconceller del Govern Sergi Sabrià i l'exvicesecretari de comunicació del partit Marc Colomer, que van assabentar-se just després de l'atac contra Maragall que venia de les seves pròpies files. Sabrià va mantenir una interlocució amb el militant de l'Anoia que va encarregar la col·locació dels cartells i va parlar amb Maragall, que va acabar retirant la denúncia en veure que els autors podien venir d'ERC. No obstant això, els republicans s'espolsen la responsabilitat d'aquest fet: Sans ha dit que la direcció d'Esquerra va animar en tot moment Maragall a denunciar.
El cas dels cartells no és un cas aïllat, sinó que forma part d'una estructura anomenada B que es dedica a fer contracampanyes a les xarxes socials i actuacions com els mariachis que van enviar a la seu de Junts quan discutien sobre si sortir o no del Govern. Sans no ha descartat l'existència d'aquesta estructura. Fonts consultades per aquest diari especifiquen que es tracta d'un circuit estable, coordinat per Sabrià i Colomer, i que es paga a través d'un contracte que té Esquerra amb l'empresa de màrqueting Relevance. La versió oficial d'ERC facilitada al diari –que Sans no ha fet pública– assenyala el director de comunicació del partit, Tolo Moya. Ara bé, l'ARA ha comprovat que Moya mantenia la interlocució amb els joves que feien les accions sense una posició de lideratge.
Reclam de responsabilitats
Sigui com sigui, diversos dirigents d'Esquerra han manifestat públicament el seu malestar i han reclamat responsabilitats. El mateix expresident del partit, Oriol Junqueras, que es vol tornar a presentar per liderar el partit en el congrés del mes de novembre, ha expressat el seu rebuig i ha contradit Sans, que ha dit que la direcció nacional va conèixer els fets.
També els exalcaldes republicans de Lleida i Tarragona, Miquel Pueyo i Pau Ricomà, a més de l'exlíder al Congrés Joan Tardà, que ho ha qualificat d'"atemptat contra el partit". Una indignació amb la qual Sans s'ha mostrat comprensiva en la roda de premsa. De totes maneres, s'ha negat a dir quines mesures es prendran i tampoc ha apuntat noms dels responsables. Ho ha deixat tot depenent del procediment intern, que ha volgut fer valdre. "Aquesta pràctica ha vulnerat el codi ètic i els valors republicans que defensem", ha etzibat.
També ha reaccionat la federació d'ERC a la comarca de l'Anoia, d'on era un dels executors de l'enganxada de cartells difamatoris: "No estàvem al corrent d'aquests fets", comenta en un comunicat en què també es posa a disposició de les autoritats del partit "per col·laborar en qualsevol investigació". Alhora, l'agrupació condemna "qualsevol acció contrària als valors democràtics i ètics".
Per la seva banda, la presidenta del grup municipal republicà a l'Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, ha recalcat que és "inacceptable" un comportament com aquest: "Els qui vam participar d'aquella campanya ens mereixem explicacions i confio que el partit anirà fins al final en l'assumpció de responsabilitats", ha subratllat en una publicació a X. A banda d'Alamany, altres veus de la federació de Barcelona d'ERC, com la presidenta, Eva Baró, o el secretari general, Toni Vidal, han mostrat la seva indignació i "profunda tristesa i nova decepció" per la informació, alhora que han demanat explicacions a la militància. Tot plegat coincideix amb el debat de la federació sobre si incorporar-se al govern de l'alcalde Jaume Collboni.
Cap veu de la resta de formacions del ple de l'ajuntament ha reaccionat, més enllà del cap de files de Junts, Xavier Trias, que es retirarà de la política el 26 de juliol. Preguntat per la qüestió a TV3, ha qualificat de "bomba" la notícia que considera "tremenda". L'exalcalde ha afirmat que aquests tipus d'atacs "greus" es fan per "destrossar a les persones".
