ERC decantarà a última hora la presidència del Parlament

BarcelonaQueden menys de 24 hores perquè es constitueixi el Parlament i el més calent és a l'aigüera. Ara per ara no hi ha cap acord públic que permeti saber de quin color acabarà sent la majoria de la mesa i la presidència de la cambra catalana, la segona autoritat del país. Ara bé, hi ha un grup que té la clau per decantar majories: Esquerra, ja que alineant-se amb Junts o amb el PSC té la clau perquè hi hagi una majoria de la mesa independentista, "antirepressiva" o d'esquerres. Segons les fonts consultades, els republicans prendran la decisió aquest dilluns al matí, però aquest diumenge a la nit han reunit ja l'executiva per "informar" sobre les negociacions. Sobre la taula tenen dues opcions ara per ara: podrien tenir la presidència de la cambra gràcies als vots socialistes i dels comuns o formar part del bloc independentista perquè tingui la presidència Anna Erra (JxCat). Sigui com sigui, la incògnita es mantindrà fins al final.

Els partits han optat per la discreció màxima aquesta setmana per no influir en les seves expectatives electorals en els comicis d'aquest diumenge al Parlament Europeu, de manera que serà aquest dilluns al matí quan es desencallarà tot. El ple, de fet, no començarà fins a les quatre de la tarda, i els resultats d'aquesta nit no són tampoc una qüestió menor a l'hora de prendre la decisió. A continuació desgranem tots els escenaris possibles:

• Mesa amb majoria independentista

Si Esquerra opta per fer una mesa independentista, es tractaria d'una aliança amb Junts i la CUP. Ara bé, segons fonts consultades per l'ARA, haurien de donar suport a la candidatura d'Anna Erra, l'actual presidenta de la cambra, ja que Junts només estaria disposat a votar una candidatura d'ERC i cedir la presidència de la cambra als republicans si els de Marta Rovira –que porta les negociacions– es comprometen a vetar una investidura de Salvador Illa. Un extrem que ara mateix Esquerra no garanteix, perquè just han començat les converses i la decisió la prendrà la militància del partit en una consulta. És a dir, per als republicans, els pactes de la mesa no estan relacionats amb la decisió de donar suport o no a Carles Puigdemont –que vol tenir l'oportunitat de presentar-se a la investidura– o a Salvador Illa.

A aquesta equació, en tot cas, també s'hi hauria de sumar la CUP, que no ha revelat si estaria disposada a votar una candidatura de Junts. Només ha deixat clar que vol evitar una presidència del Parlament del PSC. Ara bé, el que també és rellevant per als cupaires és assegurar-se grup propi al Parlament, que s'adquireix amb cinc diputats (en tenen quatre). D'això depèn la seva capacitat d'iniciativa política aquesta legislatura i no haver de compartir grup mixt amb l'extrema dreta d'Aliança Catalana. Per assolir-ho, necessiten que hi hagi un altre grup que els cedeixi un escó, com es fa al Congrés dels Diputats, però, a diferència de la cambra espanyola, al Parlament el diputat que ajudi la CUP no pot tornar al seu grup d'origen, sinó que es quedaria com a no adscrit tota la legislatura. Per flexibilitzar-ho, cal modificar el reglament de la cambra, de manera que el vot de la CUP en el trencaclosques de la mesa dependrà de qui estigui més compromès a fer aquest canvi –informa Xavi Tedó–. Els que no estarien disposats a situar-se en el mateix bloc que els juntaires, en tot cas, serien els comuns, que prefereixen una aliança d'esquerres.

• Mesa amb majoria d'esquerres

Segons diverses fonts consultades per l'ARA, Esquerra ha mantingut converses tant amb els socialistes com amb Junts. Si optés finalment per pactar amb el PSC, podria tenir a l'abast tenir la presidència del Parlament malgrat ser la tercera força de la cambra, amb vint diputats, ja que diverses fonts apunten que els socialistes sí que podrien arribar a cedir-los la presidència de la cambra per garantir una majoria d'esquerres a la mesa i aplanar el camí cap a la investidura de Salvador Illa, que necessita el sí dels comuns i dels republicans per arribar al Palau de la Generalitat. A les travesses ja hi ha noms, com la vicepresidenta en funcions del Govern, Laura Vilagrà. Ara bé, com garantiria llavors ERC forjar una mesa "antirepressiva", tal com han anat dient fins ara? Els republicans podrien cedir una secretaria als de Jèssica Albiach i, en funció de les aliances, hi hauria dues majories possibles a la mesa: una d'esquerres amb el PSC, els comuns i ERC i una altra d'anomenada "antirepressiva" comptant els representants (2) que obtindria Junts sense pactar amb ningú, Esquerra i els comuns. El que no seria això, en tot cas, és una mesa amb majoria independentista.

• Mesa unionista

Encara hi hauria un altre escenari: una mesa unionista. Malgrat que el PSC i els comuns sempre han dit que la seva prioritat és constituir una majoria d'esquerres, si Esquerra s'aliés amb Junts i la CUP per tenir una presidència de la cambra independentista, els unionistes podrien neutralitzar-ho anant a buscar el PP. D'aquesta manera, sumarien 57 diputats, dos menys que els 59 de juntaires, republicans i cupaires si es compten els vots dels exiliats Carles Puigdemont i Lluís Puig. Ara bé, com que el Tribunal Constitucional ha dictaminat que no es podrien comptar els escons dels exiliats, els altres grups podrien impugnar la votació i deixar en suspens l'elecció de la presidència del Parlament. I és que, si hi ha empat, s'ha de repetir fins a quatre vegades la votació i, si es manté, el lloc se l'emportaria la candidatura amb més escons. És a dir, el PSC.

• El rol de l'extrema dreta

Cap majoria, ni independentista, ni unionista ni d'esquerres, compta amb els vots de l'extrema dreta de Vox o d'Aliança Catalana. Tanmateix, els dos partits ultres poden provocar sorpreses el mateix dia de la votació, ja que es fa de manera secreta, amb paperetes i amb urna. Els espanyolistes de Vox tenen 11 escons i podrien fer decantar la balança a favor del PSC si els socialistes presenten candidatura; també els independentistes d'Aliança Catalana, que en tenen dos, podrien acabar decantant la balança per a la banda independentista. També hi ha una altra hipòtesi: que el PP i Vox pactessin al marge de la resta per intentar garantir una secretaria per als populars. La incògnita es mantindrà fins al final.