ERC per davant de Junts, els comuns tornen a la dreta i Vox al galliner: així serà la nova distribució de l'hemicicle

BarcelonaEls diputats del Parlament tornaran aquest dijous a l'hemicicle de la cambra en un ple ordinari, i això vol dir que dos mesos i mig després del 14-F la nova legislatura es traduirà en una nova distribució dels partits per l'hemicicle. I es veuran canvis substancials: ERC guanya la primera fila de diputats a Junts; el PSC torna a liderar l'oposició i relega Cs a la cinquena fila; Vox es queda al galliner i els comuns tornen a la banda dreta, al costat del PSC. L'aspecte més simbòlic és que la diferència entre partidaris i detractors de la independència tornarà a ser evident en la fotografia de l'hemicicle: el passadís separarà clarament els dos blocs: deixarà ERC, Junts i la CUP a la banda esquerra (mirant des de la mesa) i PSC, comuns, Cs, Vox i PP a la dreta, segons la distribució a què ha tingut accés l'ARA.

El nou hemicicle serà diferent de tots els que s'han vist fins ara. Per respectar les distàncies de seguretat, els parlamentaris s'asseuran un seient sí i un no, i per això ocuparan les llotges i els llocs del públic per poder encabir-los tots a dins de la sala. Això permetrà que tot el bloc independentista quedi a l'esquerra –fins ara un grup de diputats sempre passava al cantó dret–. La CUP, tot i multiplicar per tres la seva força, continuarà ubicada a les dues últimes files, per darrere de Junts i d'Esquerra, que amb la seva victòria el 14-F passarà a ocupar la primera fila darrere del Govern.

I també hi ha canvi de guàrdia a l'oposició, ja que al seient que fins ara ocupava Carlos Carrizosa (Cs) ara s'hi asseurà Salvador Illa (PSC). Des del 2015, el partit que lidera l'oposició ocupa les primeres bancades de la banda dreta de l'hemicicle, just a sobre del Govern. D'aquesta manera, els taronges passaran de sortir a tots els plans televisius a quedar al fons de la fotografia, a la cinquena fila. Però qui encara sortirà més difuminat serà Vox. Tot i ser la quarta força, estaran al darrere de Cs (que és la setena força). L'extrema dreta només compartirà bancada amb Alejandro Fernández (PP) i sis dels seus diputats estaran ubicats a la part més alta del públic.

De fet, tots els partits tindran diputats asseguts a les llotges. Si bé seguint la distribució habitual, aquest espai l'ocuparien els grups amb menys força, tots els portaveus han de tenir micròfon i, per tant, almenys un membre de cada partit ha de seure en un escó. Tot i això, aquesta distribució és la pactada pels partits mentre duri el covid-19 i la definitiva –quan no s'hagin de respectar les distàncies– encara s'està negociant.

De l'eix esquerra-dreta a la qüestió nacional

Enguany l'hemicicle estarà dividit exactament entre el bloc independentista i el no independentista. Aquesta composició, però, és relativament nova. El 10 d'abril del 1980 els principals diaris, a poques hores de la constitució del Parlament després de la dictadura, apuntaven que ni hi havia acord en l'estructura de la mesa ni en la distribució dels partits per l'hemicicle. Finalment, la presidència del Parlament va ser per a ERC i l'hemicicle es va distribuir segons la ideologia dels partits: PSC, PSUC, Partit Andalusista i ERC es van situar a l'esquerra, mentre que CiU i la UCD es van col·locar a la dreta. Només uns pocs diputats republicans trencaven els dos blocs.

Aquesta distribució va esdevenir amb els anys una tradició i s'havia mantingut amb independència de si governaven CiU o el PSC. La dinàmica, però, va canviar el 2015, amb l'arribada de Junts pel Sí. Llavors la coalició independentista, amb 62 diputats, va voler que el protagonisme obtingut a les urnes també es traduís en la composició a l'hemicicle: van proposar que ells ocuparien les primeres files pels dos costats i es deixaria tot el bloc unionista darrere seu. Aquests, però, s'hi van oposar. La negociació va desembocar en una nova distribució: el Parlament es va dividir entre partidaris i detractors de la independència, amb JxSí i la CUP a la banda esquerra, i Cs, PSC, PP i comuns al costat dret.

No encallar-se en la composició

Després de les eleccions, veus del PSC apuntaven que l'aspiració del seu partit era tornar a seure a la banda esquerra de l'hemicicle per girar full de la divisió que havia portat el Procés. De fet, hi ha una norma no escrita que diu que el partit guanyador dels comicis tria ubicació a la cambra, tot i que la distribució sempre s'acaba pactant amb tots els grups. Finalment, però, fonts del PSC i dels comuns afirmen que, davant la insistència dels independentistes de mantenir-se a l'esquerra i delimitar els dos blocs, els dos partits han acabat avalant la distribució actual. Els comuns, al seu torn, han triat tornar a la dreta perquè, segons apunten fonts del partit, si es mantenien a l'esquerra havien de ser a la part més alta de la cambra.