ERC i la CUP no donen l'esquena als Consells Locals per la República

BarcelonaUn dels esculls en la negociació per formar govern és el rol del Consell per la República. ERC i la CUP qüestionen que sigui l'òrgan que coordini l'estratègia independentista perquè consideren que és una institució partidista controlada per Junts, ja que onze dels quinze membres de la seva direcció són militants de Junts o van secundar la seva candidatura a les eleccions del 14-F. Per això, demanen reformular-lo abans d'incloure-hi la direcció estratègica. De fet, ara mateix al Consell per la República només hi ha Isaac Peraire per part dels republicans i, a més, va deixar de participar-hi activament poc abans de les eleccions al considerar que el Consell no s'estava mantenint neutral. Tampoc no hi ha cap membre de la CUP a la cúpula, però sí d'una de les seves organitzacions, Poble Lliure.

En canvi, les reserves d'aquests dos partits amb l'entitat presidida per l'expresident Carles Puigdemont no es donen en l'àmbit municipal. Segons dades facilitades a l'ARA pel Consell per la República, ERC està present en un 43% dels Consells Locals i la CUP en un 38%, mentre que en un 20% hi ha en solitari Poble Lliure. Guillem Fuster, coordinador d'aquesta organització i responsable, amb Aurora Madaula, del desplegament dels Consells Locals al territori, destaca el valor d'aquestes xifres: "És positiu perquè, tot i que no hi ha una decisió clara d'aquestes organitzacions de participar al Consell, hi ha un interès en ser-hi".

Però com s'estructuren els Consells Locals? Per crear-ne un de nou, els ciutadans que el vulguin posar en marxa han de convèncer partits perquè els seus regidors s'hi adhereixin, així com les entitats presents en el municipi. "Si hi ha tres partits independentistes en un poble s'exigeix que se n'hi adhereixin com a mínim dos. I el mateix amb les entitats. Per tant, Junts o l'ANC no poden crear unilateralment un nou nucli", explica Fuster, que afegeix que hi ha entre quatre i cinc partits o entitats de mitjana perquè l'objectiu és que representi la pluralitat de l'independentisme. Aleshores es crea una gestora provisional, que és qui convoca l'assemblea ciutadana perquè els registrats escullin una junta en què partits i entitats ja no hi són, tot i que s'habilita un espai de coordinació amb ells.

Tot i que en els 200 Consells Locals que hi ha arreu del país hi ha membres de Junts, Fuster ressalta que bona part dels impulsors dels Consells tenen un "perfil octubrista, amb independentistes de base" que defugen les picabaralles entre partits. Ho corrobora Joan Ferrer, escollit recentment coordinador del Consell Local per la República de Terrassa. El dirigent local nega que estigui tutelat per Junts perquè assegura que cap de les vuit persones que el van impulsar n'era militant. Tampoc d'ERC, la CUP, l'ANC o Òmnium. "No hi teníem cap vinculació", diu Ferrer. Ara que s'ha escollit la junta rectora, de les quinze persones que configuren la direcció, de simpatitzants de Junts n'hi ha ben pocs. "Són la minoria. La majoria venen dels CDR o de l'ANC o són gent com jo, que mai hem militat enlloc", revela Ferrer. "Les dinàmiques dels partits aquí no hi entren, perquè hi som per sumar", afegeix el coordinador terrassenc, que deixa clar que Junts i ERC s'avenen. "Després de dos anys no hem fet mai cap votació, tot s'ha aprovat per consens".

Sense discrepàncies entre ERC i Junts

A Sabadell, cocapital del Vallès Occidental, Montse Berbel, coordinadora del Consell Local, també desmenteix discrepàncies entre les dues grans forces independentistes. "Tots els partits treballen activament, també ERC, i no volen imposar res i no hem tingut mai cap problema", assegura, abans de reconèixer que el debat sobre la seva reformulació no els afecta i els sorprèn. Alhora revela que cap de les set persones que van impulsar-lo no militava en cap partit: "Érem gent de base amb ganes de fer feina i que no volíem instal·lar-nos en la queixa després de dos anys de descontentament".

A Voltregà, el Consell Local sí que ha aconseguit sumar-hi la CUP, a part d'ERC i Junts. "És transversal perquè si no no tindria sentit, perquè ja es va crear amb aquest objectiu", diu Gerard Ferret, màxim responsable al municipi osonenc. A Montornès del Vallès també hi són els tres partits, i la seva coordinadora, Maria Rosa Vinyallonga, sí que admet "discrepàncies", però exposa que sempre s'acaben posant d'acord perquè l'objectiu final és "compartit". El fet que els Consells Locals, que es dediquen a fer actes i xerrades i a presentar mocions, s'hagin de comprometre a seguir la línia del consell de govern genera rebuig entre ERC i la CUP.

Peraire admet que la direcció d'ERC ha explicat a les seccions locals que considera que el Consell per la República "ha d'aclarir quins són els seus objectius, perquè es va concebre per internacionalitzar el conflicte i ha de treballar de portes enfora i no de portes endins", que és el que considera que està passant ara. Sigui com sigui, afirma que han donat "autonomia" a les seccions locals per formar-ne part en els seus pobles i ciutats. El mateix procediment ha seguit la CUP, que ara fa un any va donar autonomia a les seves assemblees locals per integrar-s'hi, com va avançar l'ARA, després que en els últims mesos alguns regidors del Bages, la Garrotxa i el Maresme s’hi integressin en els seus municipis.

La consigna d'ERC ha arrelat en alguns indrets com les Terres de l'Ebre, on ERC, que és hegemònica, ha donat l'esquena als Consells Locals. "A Amposta, 16 dels 17 regidors independentistes són d'ERC, i ens van comunicar que no s'hi sumarien perquè no es volien subordinar a l'estratègia del Consell", explica Jesús Colomé, coordinador a la capital del Montsià. "Això explica que a les Terres de l'Ebre només n'hi hagi set i que a Tortosa no n'hi hagi", diu Colomé, que afegeix que a Amposta el grup impulsor prové de simpatitzants crítics amb ERC, de Junts i d'altres formacions. "Els Consells Locals no són cosa de Junts, sinó que recullen la transversalitat de l'independentisme", conclou Ricard Gil, membre del grup impulsor del de Montornès del Vallès, en què participa gent de Junts i de la CUP, però no encara d'ERC.