ERC i la CUP es desentenen de les eleccions al Consell per la República

BarcelonaEl rol del Consell per la República ha sigut una de les fonts de recels entre JxCat i ERC, i la primavera passada es va convertir en un dels principals esculls per arribar a un acord d'investidura. Ara, l'organisme que lidera Carles Puigdemont celebra les seves primeres eleccions a l'assemblea de representants -una mena de parlament per legitimar les decisions del Consell-, i el procés electoral ha servit per constatar que la distància no només no s'ha reduït, sinó que cada dia és més gran. JxCat s'ha bolcat en els comicis, mentre que ERC i la CUP se n'han desentès.

Aquest dijous el Consell va fer oficial la llista de les 525 persones que volen formar part d'aquesta assemblea, en què s'escolliran 121 representants: 81 d'entre la ciutadania -amb carnet del Consell- i 40 d'entre els càrrecs electes independentistes que hi vulguin ser. La llista de càrrecs de JxCat és extensa i amb noms tan rellevants com el de l'expresident de la Generalitat i eurodiputat Carles Puigdemont; els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí -que s'hi presenta malgrat que va sortir fa poc del govern del Consell al considerar que estava sotmès a "dinàmiques autonomistes"; l'exconseller Lluís Puig; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; el senador Josep Maria Cervera; la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona Carmela Fortuny i els diputats Pilar Calvo (Congrés) i Josep Riera (Parlament). En canvi, no hi ha rastre de dirigents ni de cares destacades d'Esquerra o la CUP. Els noms republicans són els dels regidors Àdam Bertran (Girona) i Josep Llobet (Navata) i l'exdiputat Joan Puig, del corrent Primer d'Octubre, crític amb la línia oficial del partit. Per part dels cupaires, el membre de Poble Lliure -l'única organització de la CUP que participa en el Consell- David Hernández i la regidora Ona Curto. Pel que fa a Demòcrates, hi té Jordi Boada, regidor de Sils, i s'ha rebutjat la candidatura de la diputada del Parlament Assumpció Laïlla -que hi ha recorregut per intentar poder estar finalment a les paperetes-.  

El moviment de fons que explica aquesta situació és que no hi ha acord entre els tres principals partits independentistes sobre quin paper ha de tenir el Consell. El plantejament que fan els dos partits del Govern es presta a l'empat infinit. Els republicans es queixen que l'òrgan té un biaix "partidista" i no compleix la seva missió fundacional: internacionalitzar la causa. Junts replica que si existeix aquest biaix és perquè Esquerra -i també la CUP- mai han volgut participar-hi activament i responen que l'ens és clau per a la batalla de l'exili i reivindicar l'autodeterminació catalana a Europa. La situació, doncs, és de bloqueig.

Converses sobre la unitat estratègica

Una de les potes de l'acord d'investidura de Pere Aragonès era que, paral·lelament a la taula de diàleg, s'engegarien les converses entre partits i entitats independentistes per assolir un altre cop la unitat estratègica. I, entre les carpetes d'aquestes converses, hi havia el rol que hi havia de jugar el Consell per la República. Fonts independentistes confirmen a l'ARA que hi ha reunions periòdiques entre Esquerra, Junts, la CUP, ANC i Òmnium per abordar aquesta qüestió, però que no s'ha tancat cap acord sobre el Consell. Si bé Junts volia que actués d'òrgan de coordinació del Procés, ni els republicans ni els cupaires ho compren.

És per això que -aclareixen fonts del Consell- l'ens va decidir tirar endavant igualment les eleccions sense acord. "En cas que finalment hi hagi pacte, ja ens trobarem", afirmen les mateixes fonts, que afegeixen que és una solució que van trobar idònia totes les parts mentre no hi hagi consens. "Trobarem l'encaix si cal", conclouen. Fonts de la direcció d'Esquerra es mostren més cauts: "Som on érem". Expliquen que han decidit no tenir "una posició proactiva" en les eleccions a l'assemblea de representants perquè eren partidaris de primer reformular el Consell i, després, celebrar els comicis. Sobre els pocs membres d'ERC que seran a les paperetes (virtuals) el dia de les eleccions, des d'ERC s'apunta que ho fan a "títol individual".

Les eleccions

Què en sorgirà de l'assemblea de representants? El 17 d'octubre començarà la campanya electoral entre tots els candidats i la votació serà el 29, 30 i 31 d'octubre, quatre anys després de la declaració d'independència al Parlament el 27-O del 2017. Un cop escollits els 121 representants, la primera assemblea es farà el 14 de novembre (si es fa presencial el més probable és que sigui a la Catalunya del Nord per facilitar que hi siguin els exiliats) i haurà de triar el president del Consell per la República, i aquest, al seu torn, els membres del govern. La presidència ara està ocupada per Puigdemont i s'espera que, un cop ha presentat candidatura, opti a la reelecció. En el recent debat de política general se li va reconèixer aquest rol en una resolució de suport que van aprovar ERC, Junts i la CUP després de la seva detenció a Sardenya: "El Parlament posa en valor la tasca del president Puigdemont al capdavant del Consell, legitimant la institució que té per objecte impulsar activitats de caràcter polític, social, cultural i econòmic destinades a la implantació i materialització d'un estat independent a Catalunya en forma de república". Junts destaca aquest document, ja que -apunten- fins ara no havia sigut possible aprovar una resolució així a la cambra.

Ara bé, malgrat la unitat per donar suport a l'expresident a l'exili, és clar que els tres partits independentistes estan lluny de trobar una estratègia compartida i consensuar què ha de ser el Consell per la República.