ERC presentarà al Congrés una llei per fixar la llibertat dels presos polítics i la fi de les causes judicials

Barcelona"La sentència està escrita", ha tornat a dir aquest dilluns el número 2 d'ERC per al 28-A, Gabriel Rufián, sobre el judici al Tribunal Suprem contra els líders independentistes. Els republicans han anunciat, però, una via legislativa per posar en llibertat els presos polítics i acabar amb les causes judicials que també afecten els exiliats, els alts càrrecs de la Generalitat processats i els alcaldes. Rufián no ha detallat el contingut exacte d'aquesta llei, que ha evitat dir que serà d'amnistia. L'únic que ha avançat és que serà una de les primeres iniciatives que presentaran al Congrés després del 28-A i que, en cap cas, es tractarà d'una petició d'indult. "En un indult el pres reconeix que ho va fer malament. Amb la llei serà l'Estat el que hagi de reconèixer que va ser el que ho va fer malament", ha indicat davant de la presó Model.

Al seu costat, el catedràtic de dret penal Jaume Queralt ha insistit que l'indult significaria que els dirigents independentistes demanarien perdó, fet que ERC ha garantit que no faran. A més, ha assegurat que una proposta de reforma del Codi Penal com plantegen els comuns seria "inútil", perquè només serviria per a casos futurs. Al Congrés, ERC ja va plantejar últimament una reforma d'aquestes característiques per excloure explícitament els referèndums del Codi Penal, però la van acabar retirant abans de debatre's a l'hemicicle.

"Presentarem aquesta proposició de llei per retratar tothom", ha explicat Rufián, dirigint-se especialment al PSOE, "que tot el dia parla de diàleg". Els republicans han presentat la proposta davant la Model, "que tant de temps va ser símbol de lluita antifeixista", però ja n'havien parlat abans durant una roda de premsa a l'agència Efe. "Com a demòcrates considerem que no es pot parlar amb presos polítics sobre la taula", ha destacat.

Ni Queralt ni Rufián han volgut posar títol a la llei, per a la qual el candidat republicà també ha explicat que intentaran tenir un suport social al darrere, per exemple, "a través d'un manifest o de la recollida de signatures". Segons ell, la llibertat dels presos polítics i la fi de les causes judicials és també un consens ampli a Catalunya.

Una proposta de referèndum sense reforma constitucional

Deia ERC en el programa electoral del 2016 que "qualsevol proposta de referèndum autoritzat" era "impossible", perquè el PSOE, el PP, Cs i també el Tribunal Constitucional la bloquejarien. En campanya, l'aleshores cap de llista, Gabriel Rufián, assenyalava de forma sorneguera que per aconseguir el referèndum caldria una reforma constitucional i que les majories eren inviables: "Es necessiten dos terços del Congrés, dos terços del Senat, les set boles de drac i sang d'unicorn". Ara la situació ha canviat i els republicans defensen la possibilitat d'arribar a negociar i acordar un referèndum amb el govern espanyol per al qual ni tan sols diuen que fos necessària una reforma de la Constitució. Aquest dilluns en roda de premsa a l'agència Efe, Rufián ha plantejat una llei 'ad hoc' al Congrés de Diputats que ho faci possible.

"L'escenari de fa 3 anys és absolutament diferent, perquè teníem un PP hegemònic amb majoria absoluta", ha explicat l'ara número 2 de la candidatura. Segons ell, després del 28 d'abril es podria obrir una nova "finestra d'oportunitat" si ERC té prou força per condicionar un executiu liderat pel PSOE. "La promesa de referèndum pactat que proposa Podem és fer volar coloms", deia el programa electoral d'Esquerra ara fa tres anys. "És la nova versió del conte de fades amb menys credibilitat que l''Apoyaré' de Zapatero, perquè ja s'ha demanat 16 vegades i és l'únic tema que a l'Estat genera unitat en contra.

La proposta d'ERC passa o bé per aquesta llei 'ad hoc', que regularia la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, o bé per reformar la llei de referèndums estatal per permetre'n un que preguntés sobre la independència a Catalunya. Són dues propostes que, fins ara, els republicans explicaven que el 2014 s'havien demostrat impossibles, quan Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera van sortir derrotats del Congrés. A més, com deia Rufián fa tres anys, haurien de superar el mur del TC que, en les sentències contra la llei del referèndum i la llei de consultes del tripartit, assenyala que els únics referèndums constitucionals "són aquells en els quals voten tots els espanyols".

"S'obre una finestra d'oportunitat per poder obligar el govern espanyol a seure en una taula de diàleg i fins i tot la vicepresidenta Carmen Calvo va fer una roda de premsa assumint que es podia dialogar i parlant del relator, una figura per la qual van acusar el PSOE d'heretgia", ha indicat Rufián. I, tot i reconèixer que el PSOE no ha obert la porta a un referèndum en els últims mesos, ha insistit que del 28-A en pot sortir una força republicana amb capacitat per incidir en aquesta qüestió.