JxCat i ERC reclamen a la Comissió Europea que actuï davant les "amenaces" del Suprem contra funcionaris de presons

BarcelonaJxCat i ERC han mogut fitxa aquest dimecres en direccions semblants per denunciar "les amenaces" del Tribunal Suprem contra el funcionaris catalans que han de decidir si excarceren els presos polítics –i altres reclusos en una situació similar– perquè passin el confinament a casa. Els dos partits independentistes han apel·lat a la Comissió Europea (CE) perquè s'hi pronunciï. Els republicans, a més, han demanat la intervenció de les Nacions Unides.

El partit de l'expresident Carles Puigdemont, concretament, ha registrat tres preguntes dirigides a la CE de les quals hauria d'obtenir pròximament una resposta per escrit. Vol que es pronunciï sobre si la posició expressada pel tribunal espanyol és compatible amb el Tractat de la Unió Europea, la directiva europea sobre la presumpció d'innocència i la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Consideren, en definitiva, que les "declaracions amenaçadores" del Suprem no s'ajusten a la legalitat ni als estàndards d'una democràcia. Al marge de les preguntes registrades, a través de Twitter l'exconsellera i ara eurodiputada Clara Ponsatí ha criticat que a Espanya "el franquisme judicial està desbocat".

Esquerra Republicana també ha volgut elevar el tema a instàncies internacionals, però per una altra via. L'eurodiputada Diana Riba ha enviat una carta al comissari de Justícia, el belga Didier Reynders, en què denuncia que la posició del Suprem suposa un incompliment de la separació de poders, una amenaça als servidors públics i un "tracte discriminatori" contra els presos afectats. La mateixa missiva té també un segon destinatari: l'alta comissionada pels Drets Humans de l'ONU, l'expresidenta xilena Michelle Bachelet. En tots dos casos els republicans demanen una "investigació" sobre el tema.

La petició de Bachelet

Riba ha defensat que la mateixa Bachelet, per fer front a la crisi sanitària del covid-19, ha demanat als estats que facin esforços perquè gran part dels presos puguin passar el confinament a casa. En concret, Bachelet va demanar el 25 de març que els països intentin "reduir dràsticament" la població reclusa ja que va considerar que als centres penitenciaris és molt més complicat complir el confinament i, per tant, garantir la salut dels presos. Bachelet va expressar diverses tipologies de reclusos, entre les quals "els presos polítics empresonats per haver expressat opinions crítiques o dissidents".

La UGT també ha reaccionat a la qüestió, en el seu cas posant el focus en els treballadors de les juntes de tractament de les presons, que han de prendre una decisió final sobre si excarcerar presos durant el confinament. El sindicat ha exigit una "rectificació" del Tribunal Suprem, i en concret del seu president, per les "amenaces" que va dirigir dimarts contra els professionals de les presons catalanes. "Considerem gravíssim que l'alt tribunal vulgui influir mitjançant coaccions en les decisions" dels treballadors del centres, ha dit a través d'un comunicat el responsable del sindicat de presons de la FeSP-UGT de Catalunya, Xavier Martínez Martí. També ha demanat impedir que continuïn "les difamacions" contra aquests professionals.