Aval de les bases d'ERC a Aragonès en la seva setmana més difícil

LleidaQuan ERC va decidir a finals d'agost posar en marxa tota la maquinària per celebrar el seu congrés, difícilment s'imaginava que arribaria al dia negociant a la desesperada uns pressupostos amb el PSC. Però, en política, cinc mesos són una eternitat i aquest dissabte Esquerra ha reunit la militància a Lleida en plena negociació dels comptes amb els socialistes. El president de la Generalitat i coordinador nacional del partit, Pere Aragonès, no ha dissimulat que és una negociació molt complicada en què els republicans han hagut de fer nombroses cessions, la més delicada la construcció de la ronda Nord de la B-40. Així, ha aprofitat la cita per defensar davant els militants les decisions dels últims dies i mirar de justificar-les. "Governar, liderar i decidir no és fàcil. Molts que exerciu responsabilitats ho sabeu bé", ha dit buscant complicitats. Les bases del partit no l'hi han posat difícil.

El president no s'ha aturat aquí. Conscient que la ronda Nord és un plat difícil de digerir per la seva gent al Vallès, ha agraït "l'empatia i la complicitat" que ha rebut del partit i també la seva "maduresa". Una referència a aquells candidats municipals de la zona que podrien desgastar-se per la decisió del Govern. Però per a Aragonès hi ha un bé superior que cal preservar, i així ho ha dit avui als seus: tenir pressupostos costi el que costi. El motiu confessable és que els comptes són expansius i suposaran un augment de la despesa social. El més inconfessable és que li donaran com a mínim un any per governar i allunyaran el fantasma d'unes eleccions anticipades. El líder del PSC, Salvador Illa, ha tornat a aplaudir aquest dissabte el "pas important" d'ERC amb la ronda Nord, però ha avisat que encara quedaven "serrells que no són insignificants".

Malgrat claudicar amb la B-40 en el tram de la ronda Nord, la ponència política que ERC ha aprovat aquest dissabte -el full de ruta que fa el partit cada quatre anys- deixa per escrit que discrepen del tot del projecte. S'hi diu que tant el Quart Cinturó com l'ampliació de l'aeroport del Prat són "projectes anacrònics" que, a més, volen ser "imposats per l'Estat". Caldrà veure com s'ho prenen els socialistes. Tot i això, fonts de la direcció d'ERC garanteixen que la seva cessió al PSC no queda en paper mullat. La B-40 no és el seu "model" de mobilitat, però no tenen més remei que acceptar-lo. Les bases del partit han demostrat que, malgrat tot, també estan disposades a cedir. Han rebut el president amb una ovació i han avalat la ponència política per àmplia majoria.

Com sol passar en aquesta mena de cites polítiques, hi ha hagut un repartiment clar de papers amb la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta. Si Aragonès ha evitat la crítica directa als socialistes, Vilalta ha sigut l'encarregada d'anar al xoc. No ha dit noms ni cognoms, però se li ha entès tot: "Alguns, i ho veiem massa sovint, veuen la política com un tot o res, com un xantatge permanent, com un tu contra jo, com un tot s'hi val maquiavèl·lic, com una crítica constant". Encara ha sigut més clara la secretària general, Marta Rovira, que ha acusat els socialistes d'estar "jugant" amb els comptes amb l'únic objectiu de "desgastar el president".

Fidel a la tradició junquerista, el congrés s'ha resolt en un sol dia i ha aprovat el nou full de ruta amb 632 vots a favor (96,78%), 14 abstencions (2,14%) i 7 vots negatius (1,07%). Un full de ruta que manté la defensa a ultrança del diàleg amb l'Estat com a via per resoldre el conflicte. En la carpeta del diàleg, els republicans poden exhibir el fruit de la reforma del Codi Penal –que ha eliminat la sedició i ha modificat la malversació–, tot i que no és del tot clar que els jutges facilitin que aquests canvis tinguin efectes positius en els represaliats del Procés. Vilalta ha defensat l'estratègia del partit amb un exemple gràfic: en l'últim congrés Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell eren a la presó i Meritxell Serret a l'exili. Avui, tots cinc eren a Lleida.

Referèndum amb dards

Esquerra és un partit que congrés a congrés ha reflexionat sobre quines eren les millors vies per assolir la independència. Va haver-hi una època que defensava la unilateralitat, però després dels fets de l'octubre del 2017 va evolucionar cap a la via pactada. En aquest congrés ha introduït un matís important en la seva proposta independentista, fixant la vista en el cas de Montenegro. Així, Esquerra considera que la millor via no només és la del referèndum pactat, sinó que també estableix majories reforçades en una eventual consulta: per assolir la independència s'hauria de superar el 50% de participació i el 55% de vots favorables.

Aragonès no ha entrat en aquest nivell de detall, però ha reclamat a l'Estat que deixi de tractar els catalans "permanentment com a menors d'edat" i s'avingui a un referèndum pactat. Però el principal encarregat de defensar el referèndum ha sigut el president del partit, Oriol Junqueras. "No sabem veure altres camins", ha proclamat. Llegint entre línies -o potser no tant- també s'ha pogut detectar un dard cap a Junts i la seva "amargor": "Quan no tens un camí per recórrer a vegades voldries que ningú el tingués. Però nosaltres el tenim". També la secretària general, Marta Rovira, tenia alguna crítica per exterioritzar. En el seu cas, sobre les últimes manifestacions al carrer, que no han tingut "un esperit obert". Un avís a l'ANC, que ha liderat les protestes crítiques contra el Govern. L'última, contra la cimera hispano-francesa.

Esquerra tanca el congrés sense saber si aconseguirà els pressupostos i sense ni tan sols saber si la seva estratègia de diàleg amb l'Estat aquest 2023, que és any electoral, tindrà recorregut. Però ha demostrat ser conscient que el camí no serà fàcil i que, davant d'això, al partit li caldrà estar unit i resistir. És el que ha semblat, com a mínim, quan Vilalta ha decidit citar una cançó de Metallica: "Forever trusting who we are / and nothing else matters" [Sempre confiant en qui som / i no importa res més]. Aquest dissabte a Lleida es tractava d'això, d'insuflar autoestima a la militància davant un 2023 llarg i complicat.