BarcelonaPer 500 vots de diferència els partidaris d’investir Salvador Illa van superar els que s’hi oposaven i ERC va acabar donant els seus vots al PSC l’agost de l’any passat. Aquell és el pecat original que ara la nova direcció dels republicans ha de fer-se perdonar. I no pas perquè estiguessin en contra de la investidura d’Illa (ni Oriol Junqueras ni Xavier Godàs, els dos candidats que van rivalitzar fins al final al congrés del partit, no ho van criticar), sinó perquè amb els mesos ha quedat clar que els pactes amb els socialistes són el principal motiu de disputa interna.
Fins al març no haurà quedat completat el procés de renovació del partit. Triats els membres de l’executiva que torna a presidir Junqueras, falta encara la ponència política, el nou full de ruta del partit, encara que la direcció es cuidarà prou d’anomenar-la així. I la batalla pel relat continua en plena efervescència. Conscient de tot plegat, Junqueras ja va començar a marcar distàncies amb el PSC abans de guanyar les primàries i ho ha continuat fent posteriorment. Fins al punt que, ara per ara, ni tan sols en té prou que els socialistes compleixin els terminis inclosos en els últims pactes. Per exemple, el traspàs de la línia 1 de Rodalies, anunciat dimarts passat pel Govern. O tot o res, venen a dir des d’Esquerra. O totes les línies o res, encara que s’hagués acordat un traspàs gradual de la infraestructura. Pel que fa al nou model de finançament s’hauria d’arribar a un acord amb l’Estat en el primer semestre de l’any; per tant, encara s’està dins de termini. Però des d’ERC s’exigeix que el finançament singular estigui en funcionament abans d’abordar la negociació dels pressupostos: “Sense el nou finançament no serien els millors pressupostos per a Catalunya”, diuen.
Al PSC assumeixen ja que Illa haurà de renunciar als seus primers pressupostos i comencen a fer pedagogia: “No s’acaba el món”, deia aquesta setmana la consellera d’Economia, Alícia Romero. Sense majoria alternativa –el final del Procés fa inviable al PSC plantejar-se sumar amb PP i Vox, i Junts ja li està donant problemes al PSOE– el Govern no té més remei que esperar temps millors amb Esquerra. “No té sentit que ens donin suport a la investidura i sis mesos després ens girin la cara”, lamenten fonts de l’executiu. Però al cap dels nous dirigents d’ERC té tot el sentit. És, de fet, imprescindible per fer creïble que s’ha acabat la subjugació als socialistes. “Els seus votants no ho entendran”, diuen des del PSC. Però en aquests moments són els militants els que tenen tota l’atenció.
Aparent contradicció
Barcelona és l’única pedra a la sabata en la nova estratègia d’ERC. Probablement, d’aquí uns mesos les negociacions amb el PSC i el PSOE tornaran a ser habituals a totes les institucions –Junqueras diu que això passarà quan “compleixin” els acords–, però abans que arribi aquell moment a Barcelona ERC ja està disposada a aprovar-li els pressupostos a Jaume Collboni a canvi d’influir-hi. Entrar al govern municipal? Això, que fins fa poc defensava Elisenda Alamany, ja sembla més complicat d’entomar.
Els detalls de la setmana
![Oriol Junqueras i Carles Puigdemont circulen en un cotxe belga amb la matrícula 1-O-2017](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
A falta d’acords concrets, part del protagonisme de la reunió entre Junqueras i Puigdemont de dijous passat se’l va emportar la matrícula del cotxe del líder de Junts: 1-O-2017, en una clara referència simbòlica al referèndum. A Bèlgica les matrícules es poden personalitzar, una opció que costa 1.000 euros, tal com explica a la seva web el Servei Públic Federal de Mobilitat i Transports.
Durant la reunió entre les cúpules de Junts i ERC a Waterloo hi va haver gat amagat. Però aquest cop no per la desconfiança endèmica que totes dues formacions miren ara de deixar enrere, sinó com a gest d’empatia de Puigdemont cap a la secretària general dels republicans. Al·lèrgica als gats, Elisenda Alamany va haver de demanar al president de Junts si li sabia greu endur-se una estona el felí del menjador.
