L'independentisme carrega contra l'Estat per un nou "atac" a les institucions catalanes

BarcelonaEls partits independentistes catalans han sortit en tromba a criticar la decisió del Tribunal Suprem d'aquest dilluns d'inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra. L'objectiu dels retrets ha sigut fonamentalment l'alt tribunal espanyol, però també l'Estat en el seu conjunt. La paraula més utilitzada ha sigut atac i algunes formacions ja han començat a parlar de què cal fer amb el Procés després de les pròximes eleccions al Parlament.

A ERC, la decisió definitiva que Torra era inhabilitat l'ha agafada enmig de la tradicional roda de premsa dels dilluns. "És un atac a la democràcia i a la primera institució del país", ha expressat la secretària general adjunta d'aquest partit, Marta Vilalta. Els republicans interpreten que s'inhabilita el president per haver "defensat la llibertat d'expressió" i conclouen que això és una nova taca per a un país –Espanya– que "aspiri a ser democràtic". "Estem davant d'un exemple més que existeix una causa general contra l'independentisme", ha resolt. La paraula atac ha sigut molt repetida des de les files republicanes. El seu president, Oriol Junqueras, també ha considerat que la decisió del Suprem és un "nou atac judicial del Suprem i l'estat espanyol contra la democràcia i les institucions catalanes". Amb Torra inhabilitat, un dels punts de màxima expectació a partir d'ara serà el Parlament. El president de la cambra, Roger Torrent, encara no ha explicat quins són els passos que seguirà, però aquest dilluns també ha expressat la seva solidaritat pel president Torra i ha lamentat la situació: "És impropi d'un sistema democràtic".

L'espai polític de Torra, JxCat, també ha reaccionat amb rapidesa. L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha considerat que el veredicte és una nova constatació que hi ha "un Estat corromput des de la Corona fins a la judicatura". "De destitució en destitució fins a la república final", ha conclòs Puigdemont, que en el seu dia també va ser destituït del càrrec, en el seu cas per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que va impulsar el govern del PP de l'època. També ha parlat de la qüestió la vicepresidenta del partit, Elsa Artadi, que ha considerat la decisió del Suprem un "ingerència inacceptable" i ha lamentat que amb el PSOE a la Moncloa "no ha canviat res". A més, ha recordat el cicle vital de la legislatura actual, que va començar amb el veto a permetre que Puigdemont fos investit president i ha acabat amb una nova polèmica: "La legislatura va començar amb un president sense poder ser investit i acaba amb un president inhabilitat", ha resolt. JxCat ja pensa per a què serviran les pròximes eleccions al Parlament i Artadi ha fet una crida a l'independentisme a "conjurar-se" per "ratificar" el resultat de l'1 d'Octubre.

La CUP carrega contra JxCat i ERC per acatar la sentència

La diputada de la CUP, Natàlia Sànchez, ha afirmat avui després de mostrar la seva solidaritat amb Torra, que ha titllat d'"atac a la sobirania popular", que els fets d'avui són "una síntesi de la dotzena legislatura". A banda de la intromissió de l'Estat, la diputada ha carregat contra el sotmetiment de JxCat i ERC i s'ha preguntat "fins quan serà l'Estat qui convoqui les eleccions o ens digui que podem debatre al Parlament". Sànchez ha deixat clar que amb la inhabilitació "acaba un cicle polític".

La portaveu del secretariat nacional de la CUP, Maria Rovira, ha lamentat que JxCat i ERC no hagin apostat per "fer una estratègia antirepressiva i que sigui l'Estat qui convoqui les eleccions" i ha reclamat que s'acabi la "caiguda lliure" de l'independentisme. "Estem bastint una alternativa, una nova proposta política, però avui esperonem a tothom a sortir al carrer contra l'autoritarisme", ha dit Rovira, que s'ha mostrat confiada que siguin multitudinàries.

En qualsevol cas, Sànchez ha instat el Parlament a donar una "resposta clara i contundent perquè no estem davant d'una dicotomia entre independentisme o no, o de si Torra ha de ser president o no, sinó d'una nova intromissió de l'Estat", motiu pel qual ha emplaçat totes les forces del Parlament a sumar-se a aquesta resposta, que es començarà a debatre demà a la junta de portaveus de la cambra catalana. "El Parlament ha de donar una resposta a l'altura de les circumstàncies perquè ens estan dient qui pot ser president de la Generalitat", ha afegit.

"Aixecar" la DUI

Com JxCat, Demòcrates ha volgut projectar què cal fer després de les pròximes eleccions al Parlament i ha anat una mica més enllà. Per al partit de Toni Castellà, els comicis s'han d'entendre en clau plebiscitària i, si les forces independentistes superen el 50% dels vots, s'han de presentar al Parlament amb l'únic objectiu d'"aixecar la declaració d'independència" que no va reeixir el 27 d'octubre del 2017. Demòcrates també ha considerat un "escàndol democràtic" el veredicte del Suprem.