"Verificant notícies i fets. Combatent la desinformació. La teva font fiable de verificació de fets a Catalunya". Aquesta era la descripció de Verídic, un canal de fact-checking que a través de X i Telegram desmentia o confirmava notícies. No era, però, cap mitjà de comunicació ni experts en combatre la desinformació: el portaven persones vinculades a ERC. Si bé no estaven estrictament vinculats a la B, sí que tenien una interlocució habitual amb la cúpula de comunicació del partit i càrrecs del Govern. Aquests càrrecs fins i tot traslladaven propostes als autors de Verídic, que sobretot combatien els discursos antiimigració i defensaven la política de seguretat del Govern. A mitjans del 2024, aquest en teoria canal de verificació va desaparèixer.
ERC va canviar d’empresa per mantenir la B després del cas Maragall
Va allargar l’estructura fins a les eleccions catalanes del 12 de maig
BarcelonaUns mesos abans que l’ARA destapés l’atac de falsa bandera d’ERC contra els germans Maragall, a la seu republicana del carrer Calàbria de Barcelona ja es temien els efectes d’una possible sortida a la llum de l’escàndol. Els dirigents de comunicació del partit i del Govern, a més del gerent, van dissenyar una estratègia per desactivar el procediment judicial que havia iniciat Ernest Maragall –que va acabar retirant la demanda– amb l’objectiu que mai transcendís la implicació del partit en el cas dels cartells i que ningú conegués l’existència d’una estructura paral·lela de contracampanya. En una nova entrega de la investigació periodística, aquest diari ha pogut acreditar que en aquella època també es va prendre una altra decisió rellevant pel que fa a la B: no només no es va tancar, sinó que, per evitar que se li pogués seguir la pista, es va canviar l’empresa a través de la qual es pagava a les persones implicades.
L’ARA ja va explicar que durant el 2022 i el 2023 Relevance va ser l’empresa que va pagar mensualment els cinc membres de la B –el nom amb què ERC va batejar aquesta estructura– i altres col·laboradors esporàdics, entre ells una de les persones que va penjar els cartells contra els Maragall demanant que es fes fora l’Alzheimer de Barcelona. Es feien factures amb conceptes genèrics que s’enviaven a Esquerra, però qui acabava fent els pagaments era Relevance a través dels seus contractes amb els republicans. L’ARA té constància que almenys es van pagar 70.000 euros –15.000 dels quals destinats a pagar els nois que van penjar els cartells–, i que el contracte específic per fer aquestes tasques ascendia per sobre dels 200.000. Tot i les peticions reiterades d’aquest diari, Esquerra ha decidit no ensenyar el contracte, malgrat que hi està obligada per la llei de transparència catalana i pel seu propi codi de conducta. A través de la Sindicatura de Comptes, aquest diari ha demanat al partit tota la relació de contractes dels últims cinc anys, però declinen entregar-los basant-se en el criteri interpretatiu 5/2015 del Consell de Transparència i Bon Govern –òrgan que depèn del govern espanyol–, que diu que "els partits han de publicar només els contractes i convenis quan se subscriguin amb una administració pública". "No hi ha contractes amb l’administració", és la resposta oficial d’ERC.
Com que la investigació policial tenia indicis de la relació triangular entre Relevance, ERC i els nois dels cartells, el partit va decidir canviar d’empresa, tal com ha pogut comprovar l'ARA: va triar Iniciatives Sports Barcelona Consulting, amb seu en un polígon industrial d’Igualada. Un cop més, va ser l’exviceconseller Sergi Sabrià, que va dimitir pel cas dels cartells, el cervell de l'operació. A principis d’any, va reunir els militants de base que formaven la B per explicar-los com continuarien funcionant a partir d’aquell moment. El canvi principal va ser l’empresa, però també es va eliminar la figura de l’intermediari: les factures ja no passarien per un treballador del partit com es feia fins llavors, sinó que anirien directament a l’empresa.
En lloc de cinc es va confiar només en tres dels nois que formaven la B, entre ells el militant de l’Anoia que va encarregar els cartells. ERC va expedientar aquest militant un cop l’ARA va destapar l’escàndol de l’atac de falsa bandera, però l’havia mantingut en l’estructura tot el 2023 amb Relevance i després amb Iniciatives, malgrat saber des del principi que era responsable dels cartells.
Fins a les eleccions
Almenys entre el gener d’aquest any i les eleccions del 12 de maig, la B va seguir funcionant de manera molt similar a com funcionava abans. Els comptes falsos a les xarxes per defensar ERC i el Govern, les crítiques als rivals polítics –especialment durant la campanya– i també els vídeos que intentaven fer-se virals van ser la seva principal dedicació. Durant aquest temps diverses fonts consultades per l’ARA asseguren, però, que la por de ser descoberts els va fer trepitjar el fre en accions de carrer que abans havien estat molt habituals.
Els tres nois van cobrar cada mes sense haver de justificar les factures, emparades en l’estructura creada per Sabrià i que coneixien altres membres del partit. De fet, era habitual que es llancessin propostes a través de grups interns de missatgeria. Tal com va explicar la setmana passada El matí de Catalunya Ràdio, la secretària general republicana, Marta Rovira, era una de les que plantejava accions per encarregar a la B. El missatge que es va fer públic era de finals del mes de gener passat. Perfils com, per exemple, Humans of Late Convergència es gestionaven des de la B i es feien servir per fer mofa de Junts. Com el vídeo que van publicar a xarxes el dia que Albert Batet va estar a punt de caure en un míting de la campanya electoral de les últimes catalanes o un altre vídeo que comptava els retrets que Carles Puigdemont havia fet a ERC durant un discurs.
Consultada per l'ARA, la direcció del partit, que actualment encapçala la mateixa Rovira, explica que no té coneixement del nou sistema de pagaments engegat per Sabrià amb la nova empresa ni que la B continués fent accions des del gener. També asseguren que l'empresa Iniciatives Barcelona Sports Consulting no té cap contracte amb el partit, una versió que també dona l'empresa, que no aclareix, però, per què pagava les factures d'aquests tres militants republicans. Per la seva banda, Sabrià ha declinat respondre les preguntes de l'ARA.
L’empresa mare
Darrere de l'empresa Iniciatives Barcelona Sports Consulting hi ha els propietaris d'una empresa molt més gran, Iniciatives Events i, de fet, totes dues comparteixen seu social. Els dos socis són Roc Aguilera i Toni Fusté, que també estan sent investigats per la justícia en el marc de l'operació Volhov i el finançament de Tsunami Democràtic. L’ARA va intentar que els responsables de l’empresa expliquessin la seva relació amb l’estructura B d’ERC, però es van negar a col·laborar amb la investigació quan se’ls va demanar que aclarissin les factures.
Iniciatives Barcelona Sports Consulting SL s’autodefineix com una empresa dedicada "a la gestió i organització d’esdeveniments i infraestructures esportives". Des de la seva creació ha tingut diversos contractes menors amb l’administració pública, sigui local o autonòmica, i de diversos colors polítics. També va tenir contractes en el període del govern liderat per Esquerra sense relació aparent amb el món de l'esport.
Per la seva banda, Events també té relació amb la Generalitat i altres administracions públiques, en forma de contractes menors o d’adjudicacions. Aquesta empresa està en el punt de mira de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i l'any 2022 va rebre una sanció d'aquest organisme per maniobrar amb una altra empresa en el concurs públic per organitzar les compareixences del president el 2020 (llavors el cap de l'executiu era Quim Torra). L'ACCO va multar l'empresa i també va prohibir que fos contractada per Presidència durant un any. Aquesta sanció encara no és ferma perquè està recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha acceptat no aplicar-la de manera cautelar. Això ha permès a Events ser contractada de nou per Presidència, i el 2023 va guanyar el contracte per organitzar, de nou, els actes del president, que en aquell moment era d’ERC.