ERC buscarà convertir la campanya del 14-F en un duel amb Illa

Marta Vilalta: "Això va de PSC o ERC"

La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, aquest dimarts.
i Quim Bertomeu
26/01/2021
3 min

Barcelona"Això va de PSC o ERC". Aquest és el marc mental que Esquerra vol mirar que triomfi en la campanya del 14 de febrer, que començarà la mitjanit d'aquest dijous a divendres. Els republicans han presentat els principals eixos de la seva campanya, que volen que es converteixi bàsicament en un duel cos a cos amb l'exministre de Sanitat i ja candidat a temps complet del PSC, Salvador Illa. "Serà un frec a frec. És el que reflecteixen les enquestes", ha sigut l'argument de la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Esquerra considera que el cos a cos és possible perquè els dos partits representen propostes contraposades. Els republicans, l'aposta per l'autodeterminació, i els socialistes, per "la repressió i el 155". "La via àmplia de sumar per les llibertats o la via que defensa la repressió i el sucursalisme amb el PSOE", ha resumit Vilalta. Però trobar aquest cos a cos que vol ERC no serà una tasca senzilla i haurà de competir amb JxCat, que aquest cap de setmana ha deixat clar que busca exactament el mateix.

Els republicans en són conscients i ja tenen un argument preparat per reivindicar-se com els primers de la fila per batre's amb el PSC. Esgrimeixen que els socialistes han retrocedit en els seus feus electorals tradicionals quan ERC ha crescut i no pas quan ho han fet altres partits. Així, Vilalta ha recordat que en els últims anys han guanyat al PSC alcaldies com la de Lleida o Tarragona, que durant molts temps van tenir alcaldes socialistes. Així, ERC considera que ha fet millor els deures que ningú per disputar-se amb els socialistes les grans ciutats i l'àrea metropolitana de Barcelona. "Qui pot plantar cara a segons quines determinades zones del país és Esquerra", ha defensat Vilalta.

ERC tindrà un gran enemic a l'hora de polaritzar amb el PSC: els pactes que ha tancat amb els socialistes en l'actual legislatura al Congrés –la investidura, alguns estats d'alarma i els pressupostos, per exemple– i que sovint li recorden JxCat i la CUP. Però els republicans estan convençuts que podran aconseguir aquest cos a cos i posaran al màxim el volum de les crítiques contra Illa. Aquest dimarts n'han assajat algunes: "És el pitjor ministre de Sanitat de la Unió Europea. Ha deixat les seves funcions en el pitjor moment de la tercera onada", ha dit Vilalta.

I amb JxCat?

A diferència de la recepta que vol aplicar amb el PSC, ERC no aspira a barallar-se amb JxCat des dels actes electorals. Com a mínim, de manera directa. Tot i això, sí que marcaran una certa distància entre les propostes de la candidatura de Laura Borràs i les seves. Per exemple, Vilalta ha expressat que la independència "no es pot fer només a base de titulars", després de que JxCat garantís ahir que s'hauria de declarar la república si l'independentisme supera el llindar del 50% dels vots el 14-F. La dinàmica de retrets entre socis de Govern, malgrat tot, serà inevitable. Avui Borràs ha criticat que l'executiu català no s'hagi endeutat més per ajudar els catalans afectats per la crisi i Aragonès li ha replicat a través de les xarxes que no ho pot fer sense autorització de l'Estat. "Em sorprèn que havent estat al Govern no recordi com funciona això", ha dit el candidat d'ERC.

Esquerra començarà la campanya dijous a Mataró i la tancarà a Barcelona, després de passar per les tres altres capitals de província i per feus o exfeus socialistes com l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Terrassa. La gran incògnita és fins a quin punt podran comptar amb els presos polítics. L'única possibilitat és que puguin sortir de la presó, ja que aquesta vegada, com que no són candidats, no podran entrar telemàticament als mítings des dels centres penitenciaris. Que per a ERC són unes eleccions crucials ho demostra també el seu pressupost de campanya: 1,9 milions d'euros –700.000 dels quals per a la tramesa electoral–, un 10% més que el 2017.

stats