ERC busca respostes al primer sotrac del junquerisme

BarcelonaAl setembre es compliran dotze anys des que Oriol Junqueras va arribar al capdavant d'Esquerra i aquest juliol, per primera vegada sota el junquerisme, el partit ha entrat en un cicle electoral a la baixa. Només són dos comicis retrocedint, però els 300.000 vots perduts a les municipals i els 400.000 vots a les generals han fet saltar les alarmes. El partit republicà busca respostes a aquest fenomen i, per ara, la principal conclusió és que no hi ha una explicació inequívoca. O, com a mínim, que no hi ha una explicació única.

Estratègia

Veient el retrocés, el primer que se li pot qüestionar al partit és l'estratègia del diàleg per la qual va apostar a partir del 2018. Des de la direcció, però, argumenten que aquesta visió ofereix matisos i es remeten als resultats de diumenge. "No ens ha anat bé, però la CUP ha desaparegut i Junts ha tret els seus pitjor resultats. Tampoc poden estar gaire tranquils", explica una veu autoritzada. El que es defensa és, en definitiva, que l'independentisme gradualista d'Esquerra potser no té tirada, però que l'unilateralista de Junts i la CUP tampoc passa pel seu millor moment. Per tant, Esquerra no es planteja ara mateix un canvi radical en el seu tarannà negociador, i més ara que tocarà tornar-lo a posar en pràctica quan negociï la investidura amb Pedro Sánchez. "No és una estratègia dolenta, perquè hem aconseguit els indults, però és difícil d'explicar", conclou un dirigent del partit. Dimecres des del Parlament el president Aragonès va deixar clar que no pensa canviar-la, malgrat que l'ha practicat amb "encerts i errors" tots aquests anys: "Els conflictes polítics es resolen des de la política, sí, i això implica negociació".

Govern

Més enllà de l'estratègia, en les dues desfetes electorals s'ha fet inevitable mirar la Generalitat. Esquerra té les claus del Palau des del 2021 i, per ara, no ha sabut rendibilitzar electoralment l'efecte presidència. I no ho ha aconseguit malgrat que Aragonès cavalca en un cicle econòmic positiu i amb uns pressupostos expansius en vigor. Des de la plaça Sant Jaume defensen que les generals han anat de qui era el vot més útil per frenar Vox i que aquesta batalla se l'ha emportat el PSC. Les dades diuen que li ha arribat a prendre 155.000 vots a Esquerra. "L'obra de govern no ha sigut protagonista. A Sánchez li passa el mateix, només ha pujat quan ha agitat la por a la dreta", diagnostica una veu del Govern. Els deures que es posen, per tant, és comunicar millor i sense manies. "Hem trigat dos anys a reivindicar els indults", apunta un alt càrrec. Ara bé, tot i que és difícil de calibrar l'impacte, Aragonès governa en minoria i, com apunta un altre dirigent, s'està generant un "tots contra nosaltres". Sigui com sigui, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va dir que el retorn de Junts a l'executiu "no està sobre la taula". Aquest dissabte, però, la portaveu del partit, Raquel Sans, no descartava res. "Tots els escenaris estan oberts", ha dit al 3/24.

Militància

Si els resultats de diumenge eren difícils de gestionar, tot es va acabar de complicar quan el partit va anunciar dimarts que entrava al govern de la Diputació de Barcelona al costat del PSC i dels comuns. Hi ha una part de la militància que no ho va entendre. "Ha costat de pair, n'hi ha que diuen que no ho estan entenent i després n'hi ha que estan més encesos", explica un afiliat amb molts anys de trajectòria. Mesurar fins a quin punt arriba la indignació és complicat. Fins ara només el corrent crític del col·lectiu Primer d'Octubre s'ha mobilitzat demanant un congrés extraordinari. Per ara no es plantegen mirar de forçar-lo, entre altres motius perquè els estatuts del partit marquen uns requisits molt estrictes. "Ens hem allunyat dels nostres valors. Hem de tornar a posar la independència en primer pla", defensa un dels portaveus del col·lectiu, Xavier Martínez-Gil. A la direcció ja han donat algun senyal d'haver entès que hi ha insatisfacció. El primer moviment es va donar aquest divendres. El partit va decidir que consultarà a la militància l'acord d'investidura al qual eventualment s'arribi amb el PSOE. Una manera de comprar temps i pau interna.

Lideratges

Esquerra va abordar els mals resultats de les generals en una executiva dilluns que va ser "llarga" però "constructiva", segons assenyalen diverses fonts. Quan un partit flaqueja electoralment sempre es mira cap als lideratges. Per ara, però, no hi ha cap debat en aquest sentit sobre la taula. De l'últim congrés no fa ni un any –el gener a Lleida– i Junqueras i Rovira seguiran al capdavant de la formació. No s'han sentit interpel·lats mai per aquell corrent d'opinió que diu que la generació de líders del 2017 hauria de deixar pas als altres. Rovira, fins i tot, formarà part de l'equip que negociarà amb el PSOE la investidura. Per ara, l'únic lideratge que es comença a qüestionar és el de Gabriel Rufián. Serà en la negociació amb el PSOE, però serà Teresa Jordà qui farà de portaveu.