ERC busca guanyar pes en la negociació davant el protagonisme de Puigdemont

BarcelonaMatemàticament, els set diputats d'Esquerra i els set diputats de Junts són igual de decisius per desencallar la investidura de Pedro Sánchez, però, per ara, tots els focus apunten només cap al partit de Carles Puigdemont, mentre que es donen pràcticament per descomptats els vots dels republicans. Davant d'aquest escenari, el partit d'Oriol Junqueras ha començat a rebel·lar-se per mirar de guanyar pes en la negociació i en el debat públic. És clau acabar jugant un paper important en la investidura espanyola, ja sigui per poder després reivindicar els fruits d'un eventual acord, o per anar a una repetició electoral amb les millors cartes possibles.

El primer moviment de pes d'ERC és mirar de traslladar a l'opinió pública que Puigdemont ha acabat fent el mateix que el que pregona des de fa quatre anys –amb més o menys fortuna– Esquerra Republicana: deixar enrere els maximalismes i negociar amb l'Estat. "[Puigdemont] Ha acabat fent el mateix que nosaltres, el mateix pel qual alguns ens diuen traïdors", reflexiona una veu autoritzada del partit. De manera més diplomàtica, així mirava d'argumentar-ho aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja: "Celebrem que, ara sí, Junts es decanti per la negociació. El mateix president Aragonès ho ha defensat des del primer minut de la legislatura". "Des que vaig assumir la presidència vaig fer una clara aposta per la negociació política", va rematar unes hores després el mateix president.

Però, per si fos veritat que les declaracions se les emporta el vent, dilluns Esquerra també s'estudiava amb lupa el comunicat conjunt que van fer Sumar i Junts després de la trobada Díaz-Puigdemont i el comparava amb el que van fer ara fa quatre anys el PSOE i ERC per anunciar l'acord sobre aquella investidura. A tots dos s'hi llegeix "diàleg", "conflicte polític" i "principis democràtics". "Han pujat al carro de la negociació", defensa un membre de la direcció d'ERC. Hi veuen fins i tot semblances des del punt de vista de l'escenificació: el 2018 Pablo Iglesias (Podem) va trencar el gel anant a veure Junqueras a la presó. Ara, Yolanda Díaz (Sumar) ha volat a Brussel·les per veure's amb Puigdemont.

En la seva reivindicació, els republicans no poden dissimular un cert enuig amb Junts per com ha menyspreat l'estratègia del diàleg en l'últim lustre. L'exdiputat d'ERC a Madrid Joan Tardà, que no té càrrec però manté el seu ascendent, lamentava dimarts la "barroeria" que ha hagut de patir el seu partit perquè després Puigdemont reprodueixi el mateix discurs "fil per randa". Aquest dijous ha sigut la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, qui, tot i celebrar l'aposta de Puigdemont per la "via negociada", ha retret a Junts haver posat "bastons a les rodes" quan ha sigut ERC qui ha volgut dialogar amb l'Estat.

Al marge de la batalla pel relat, Esquerra també pressiona per aconseguir fer-se un forat en les converses per altres vies. La primera peça ja l'ha mogut: oferir a Junts una negociació conjunta amb el PSOE. En una banda de la taula l'independentisme i, en l'altra, els socialistes. Compartir negociació seria compartir també els focus, però per ara no hi ha cap senyal que faci pensar que això és possible. "Si Junts volia coordinació a Madrid, ara és un bon moment", explica una veu republicana amb certa ironia, ja que aquesta coordinació sempre ha sigut una exigència de Junts i també una font de retrets creuats. L'altra via per pressionar és fer arribar al PSOE que la legislatura és molt llarga. És a dir, que aquesta vegada no tindrà una majoria alternativa amb els vots de Ciutadans per a quan ERC no vulgui pactar certes lleis, com va passar amb la reforma laboral, per exemple. "Som claus els 14 diputats independentistes: els set de Junts i el set d'Esquerra", reclamava dilluns la portaveu del partit, Raquel Sans. "Que no donin per descomptats els vots d'ERC", ha dit aquest dijous Vilalta.

La gran diferència

La negociació serà llarga i tot just acaba de començar, però el primer perill per a ERC ja és a la cantonada: quedar-ne exclosa o minimitzada. La situació contrasta amb la negociació de la investidura de fa quatre anys, on tota l'atenció era només per als republicans quan es reunien a una banda de la taula Marta Vilalta, Gabriel Rufián i Josep Maria Jové i en l'altra els socialistes Salvador Illa, Adriana Lastra i José Luis Ábalos. Llavors els 13 escons d'ERC eren essencials per si mateixos, i els de Junts no eren imprescindibles. D'aquelles converses en va sortir la taula de diàleg, que després derivaria amb els indults i la derogació de la sedició. En el nou escenari, el gran repte és l'amnistia, a la qual difícilment s'hauria arribat sense aconseguir les anteriors victòries parcials. Però el perill, per a ERC, és que només ho capitalitzi Junts per Catalunya.