El grup d'ERC a Madrid intenta blindar-se després de setmanes de tensió interna
Rufián i Jordà reuneixen els diputats per rebaixar tibantors i aïllar el grup de la pugna per al congrés del 30 de novembre
Barcelona / MadridL'abraçada entre Gabriel Rufián i Teresa Jordà al ple del Congrés de dijous passat que va aprovar la llei d'amnistia no va ser un gest sobrer. Era un dia històric, l'independentisme aconseguia la fita de posar el comptador a zero en la judicialització del procés independentista. Junts i ERC van deixar de banda els retrets i, de fet, es van enviar missatges mutus d'agraïment. El mateix va passar dins d'Esquerra, perquè la crisi en què està immers el partit arran de la desfeta del 12-M ha tingut també la seva ramificació a Madrid en les últimes setmanes.
Al grup parlamentari del Congrés, el seu portaveu, Gabriel Rufián, és una de les persones més properes a Oriol Junqueras i també un dels dirigents que més polaritzen el partit. Amb la guerra interna oberta, les diferències que hi havia dins el grup s'han fet més visibles, perquè els seus membres també han pres posició en el debat sobre la continuïtat de Junqueras: a favor, com defensa l'encara president del partit, o en contra, com la secretària general, Marta Rovira, partidària de buscar una cara nova per liderar la formació. Ara mateix Rufián està amb Junqueras i la número dos del grup, Teresa Jordà, s'alinea més aviat amb Rovira. Ara bé, per evitar que la tensió al grup anés a més, la setmana passada, Rufián i Jordà van reunir els diputats per llimar diferències i intentar aïllar el grup de la crisi del partit.
La trobada transcendental va ser dimarts, dos dies abans del ple d'amnistia, on es van posar totes les cartes sobre la taula i els diputats es van comprometre a blindar el funcionament del grup de la pugna interna del partit per al pròxim congrés del 30 de novembre. La prova va ser en el mateix debat sobre l'amnistia, on tot el grup va exhibir sintonia i el discurs de Gabriel Rufián va ser aplaudit per tots els dirigents republicans, no va haver-hi fissures. No havia passat el mateix fa dues setmanes, en la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés –arran de la investigació a la seva dona, Begoña Gómez, i també pel reconeixement de Palestina com a estat–, quan el discurs que va pronunciar no va agradar a tots els quadres del partit. Alguns hi van trobar a faltar referències a Catalunya i a la situació de l'independentisme just el dia en què havia de comparèixer davant del jutge una de les investigades en la causa de Tsunami Democràtic, Marta Molina.
El gruix de les seves paraules es va referir més aviat a l'autocrítica que havien de fer les esquerres en general davant l'augment de l'extrema dreta. "L'esquerra som antipàtics. Avui l'esquerra és posar límits a l'aire condicionat i la dreta és una terrassa de bar. L'esquerra necessita consciència i pensament; en canvi, la dreta només necessita la televisió", va afirmar Rufián en un discurs pronunciat íntegrament en castellà, al contrari que dijous passat. De fet, Marta Rovira havia demanat explícitament al partit fer servir el català en totes les intervencions des que el Congrés va permetre l'ús de les llengües cooficials.
El congrés del 30 de novembre
Abans de la reunió de la setmana passada, es feia difícil escatir la magnitud de la fractura. "A ERC sempre hi ha hagut ànimes diferents, com a l'època en què a Madrid hi havia Joan Tardà i Joan Ridao", recordava una veu republicana que hi treia ferro. D'altres, però, temien que la situació empitjorés si el partit no recuperava la unitat. El cas és que els interrogants que s'obren en funció de com es resolgui el pols intern són molts. Quan Oriol Junqueras abandoni la presidència d'Esquerra a partir del 10 de juny, ¿perillarà Gabriel Rufián com a portaveu al Congrés? El partit ho nega rotundament. Ara bé, és un fet que, en funció de com quedi repartit el partit després del congrés del 30 de novembre, tots els càrrecs podrien canviar en funció de qui s'imposi: Oriol Junqueras, el candidat que puguin presentar els partidaris de la renovació o un de consens entre els dos sectors. Al grup no tots els diputats s'han posicionat clarament i estan a l'espera de com es resol el pols.
El perfil del també regidor a Santa Coloma de Gramenet és un dels que l'Esquerra d'Oriol Junqueras ha volgut potenciar per intentar arribar a zones, com l'àrea metropolitana, on històricament ha sigut difícil que penetrés l'independentisme. Però, més enllà de si el tipus de discurs agrada més o menys, la gestió de Rufián del grup parlamentari també havia generat cert malestar en el passat. Per aquest motiu, de fet, el partit va decidir reforçar-se amb la reincorporació de Teresa Jordà com a número 2 per a les eleccions generals del 23-J. La formació buscava apuntalar el grup amb algú amb experiència parlamentària i de govern.
El funcionament del grup depèn ara en bona part de la bona sintonia que hi hagi entre ells dos, i és aquí on hi ha diferents versions del que ha estat passant a Madrid. Alguns només hi veien les tensions normals dins d'un grup parlamentari i entre dues persones que tenen punts de vista diferents de vegades. Altres, en canvi, alertaven que la crisi podia esclatar en qualsevol moment. Que la situació era tensa ho demostra la celebració mateixa de la reunió, en la qual es van conjurar per anar tots a l'una a Madrid passi el que passi al partit.