ERC i Bildu, la mobilització i el govern

BarcelonaArnaldo Otegi va sortir de la presó de Logronyo quatre minuts abans de les nou del matí del primer de març del 2016. Feia el fred imprescindible per encapçalar una crònica. L’expedició catalana més pròxima al líder abertzale havia fet nit molt a prop, després de sopar amb la família i el seu primer cercle polític. Hi havia, entre d’altres, l'advocat August Gil Matamala i David Fernàndez i Anna Gabriel, de la CUP, i Lluís Llach, aleshores diputat de Junts pel Sí. L’endemà s’hi va afegir una delegació d’ERC, encapçalada pel seu portaveu al Senat, l’exjutge Santi Vidal. Uns dies abans de “la bola” –la llibertat en l’argot penitenciari— li havien fet una emotiva visita David Fernàndez i Joan Tardà. Avui, l’amistat entre l’Arnaldo i el David segueix forta, i diria que ho serà fins que la mort els separi, però l’afinitat política s’ha desplaçat cap a Tardà. Aquest diumenge, Arnaldo Otegi serà a un míting electoral d’ERC a Girona, un fet carregat de semiòtica en el qual també hi serà la portaveu del BNG, Ana Pontón: l’etern retorn de Galeusca.

Otegi sortia de la presó reafirmant el seu interès i admiració per l’independentisme català. Ho havia deixat clar a l’entrevista que li vaig fer en aquestes pàgines quan encara estava pres. En aquells moments –finals del 2012--, un any després que ETA deixés les armes, ERC va començar a parar ponts per acostar-se a l’esquerra abertzale, encara que no les tenien totes perquè pensaven que estaven molt lligats a la CUP.

Després d’un parèntesi preventiu arran de l’entrevista de Carod-Rovira amb ETA, Marta Rovira va agafar les regnes de l’acostament amb mirada estratègica, i Joan Tardà va fer possible el que semblava impossible. Tardà és l’esquerra d’Esquerra, la Rive Gauche del Llobregat, la lluita del PSUC i res de nacionalisme petitburgès. A més, la seva categoria humana que regna repúblicanament en les distàncies curtes: s’havia d’entendre amb Otegi, que és el més semblant en traducció a l’èuscar.

Otegi ha prologat el llibre de Tardà En defensa pròpia (Grup 62). Hi remarca les coincidències polítiques que conflueixen al míting d’aquest diumenge. Són les coincidències que es troben al suport al govern PSOE-Podem i, en definitiva, a la compaginació de la mobilització que exigeixen l’independentisme i el govern, imprescindible per no enviar al principi d’indeterminació de la república les necessitats ciutadanes de primer ordre i d’ordre domèstic. Una joint venture que va bé a una esquerra abertzale que s’apuntala guanyant credibilitat al paisatge institucional després de la batalla i que va bé a Esquerra per contrapesar els perfils tecnòcrates que busquen el confort del centre moderat hereu de CiU i aguantar la bossa d’electors que l’hi vol espigolar JxCat a base d’aigualir el seu independentisme, a vegades amb l’aiguarràs dels trols que els piulen el nom del porc. No fa estrany que Tardà emuli el vilipendiat mossèn Cinto en el títol del seu llibre.

Dues estratègies divergents

La CUP va créixer mirant-se al mirall d’Herri Batasuna, fins i tot compartint la marca, “unitat popular”. Han fet molt camí plegats i la solidaritat catalana amb els presos i contra les repressions de tota mena la van liderar ells quan no era ni fàcil ni agraït. Però ara les estratègies divergeixen, entre altres factors perquè, més enllà del municipalisme, a la CUP mobilització i institució encara no concorden prou, com evidencien els últims debats i un encaix de la cap de llista, Dolors Sabater, que em consta que és encara més fràgil del que surt als diaris.

El míting en què participarà Otegi és a Girona, on la CUP arrela amb el sòlit pòsit de Benet i Lluc Salellas i amb el suport de Lluís Llach. Si es postula la via política al pacte d’esquerres o de combinació entre les hegemonies d’esquerres i independentista, sumem-hi la via sentimental del paper de la candidata dels comuns, Rosa Lluch, en el reconeixement del dolor causat per ETA per part de l’esquerra abertzale, i que Arnaldo Otegi va entonar-li en la privacitat i proximitat cordial i simbòlica d’anar a casa seva.