ERC fa bandera de l'amnistia de la mà d'EH Bildu i el BNG
Els republicans reivindiquen que són les formacions "que aconsegueixen que el règim es mogui"
MadridL'aprovació definitiva de la llei d'amnistia aquest dijous al Congrés, en plena campanya de les europees, ha convertit la norma en un reclam electoral per al sobiranisme. ERC ho ha aprofitat per convocar un acte conjunt amb EH Bildu i el BNG –amb qui formen la coalició Ara Repúbliques– a Madrid, des d'on la seva cap de llista, Diana Riba, ha reivindicat que la "victòria contra la repressió" que suposa l'oblit judicial del Procés és fruit d'una estratègia "pensada i dissenyada" pels republicans, que han hagut d'empènyer tant el PSOE com Junts. "És impossible no emocionar-se", ha dit Riba davant d'Oriol Junqueras –que va encapçalar aquesta candidatura europea fa cinc anys des de la presó de Soto del Real en ple judici de l'1-O al Tribunal Suprem–, de Carme Forcadell i de Dolors Bassa.
"Ningú com nosaltres aconsegueix que el règim es mogui. Ningú com nosaltres aconsegueix èxits com aprovar una llei d'amnistia o reformar un Codi Penal injust. Ningú com nosaltres defensa l'autodeterminació", ha reivindicat l'encara president d'ERC, que dimitirà just després del 9-J per iniciar el procés de reflexió que culminarà el 30 de novembre. La crisi interna generada per la patacada a les catalanes ha quedat aparcada fins que passin els comicis; a l'acte, Junqueras i Riba han estat acompanyats de part de la cúpula del partit, que s'ha desplaçat a la capital espanyola amb motiu del ple que donarà el tret de sortida a l'aplicació de l'amnistia. En una imatge d'unitat simulada, a primera fila s'hi ha situat Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu alineada amb Marta Rovira –que defensa una estratègia de futur de la formació enfrontada a la de Junqueras–, a només un seient de distància de Gabriel Rufián, portaveu al Congrés i integrant del sector encapçalat pel líder republicà.
En les intervencions a l'acte, celebrat en una sala del Círculo de Bellas Artes –a poca distància de la cambra baixa, on també fan front comú–, ERC, EH Bildu i el BNG han subratllat que són formacions "germanes" i han demanat el vot dels "demòcrates i republicans" d'arreu de l'Estat. Riba ha interpel·lat directament els madrilenys "farts de les polítiques de l'extrema dreta de la senyora Ayuso". La número u de la coalició ha assegurat que són "l'única esquerra transformadora que pot provocar avenços democràtics" i "l'única alternativa a l'establishment que representen el PP i el PSOE". Riba, a més, ha posat Junts en el mateix sac a la Unió Europea. "A l'hora de la veritat, voten al costat del PP i dels socialistes", ha advertit. També ha enviat un missatge als votants de Sumar i Podem, amb qui es disputen el votant d'esquerra, i ha criticat que són formacions que "només estan ocupades per veure qui es queda l'espai a l'esquerra del PSOE".
En la mateixa línia s'ha pronunciat Néstor Rego, portaveu del BNG al Congrés, que ha defensat que les formacions sobiranistes són "les que de debò impugnen el règim del 78". Oskar Matute, diputat d'EH Bildu a la cambra baixa, ha rebutjat que hi hagi qui planteja el 9-J com "una segona volta" de les eleccions generals. Junqueras ha justificat la unió "generosa" amb aquests partits –a qui enguany se suma Ara Més, de les illes Balears– per lluitar contra l'intent de "fer-los desaparèixer a Europa" amb el sistema d'elecció per circumscripció única. "S'ha convertit en una oportunitat formidable", ha assegurat el líder d'ERC.
Fa cinc anys Ara Repúbliques va aconseguir tres escons i 1,2 milions de vots arreu de l'Estat. La majoria els va aportar ERC, amb més de 700.000 a Catalunya. Ara bé, el resultat dels republicans –que van quedar per darrere de Junts i del PSC– es va produir en un context electoral en què acabaven de ser primera força a les eleccions generals del 28-A. Per contra, aquestes europees les afronten després d'haver perdut 178.000 vots el 12-M, però amb EH Bildu i BNG en auge, amb resultats històrics als comicis autonòmics de fa pocs mesos que podrien compensar una hipotètica repetició de la davallada dels republicans. Les enquestes els donen entre dos i tres eurodiputats, amb la qual cosa entraria un representant de cada partit. Caldrà veure aquest cop com queda l'aportació de vots del País Basc i Galícia en relació amb la de Catalunya.