ERC i el PSOE s'arremanguen amb la reforma de la sedició

BarcelonaLa possible reforma del delicte de sedició del Codi Penal entra en la seva fase decisiva. Tal com estan posades les cartes sobre la taula, ara mateix hi ha una oportunitat real perquè el PSOE i Esquerra arribin a un acord, però no està de ni de bon tros garantit. Segons ha publicat aquest dilluns el diari El País, el govern espanyol estaria disposat a reduir a la meitat la pena per aquest delicte. Per ara, ERC no diu ni que sí ni que no, però avisa que serà "molt exigent" amb aquesta reforma. Una reforma que, si arriba a bon port, podria mirar de donar una sortida als exiliats i ser un pas més en el llarg camí per allunyar el conflicte polític dels tribunals.

Tant els socialistes com els republicans s'han mostrat aquest dilluns molt cauts amb les converses sobre aquest tema. És el primer senyal que les coses es mouen. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha dit a Antena 3 que "sempre" han defensat reformar el delicte de sedició per ajustar-lo a la normativa europea, però que requereix una majoria al Congrés que "encara no està configurada". En la mateixa línia, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, ha esquivat la insistència dels periodistes amb el mateix discurs: que no hi ha majoria. Per què, si amb ERC, el PNB i el PDECat, per exemple, ja seria possible? Fonts de Ferraz insinuen que el problema és que no hi ha acord, precisament, amb els republicans, informa Ot Serra.

El mantra recurrent que no hi ha majoria al Congrés, doncs, no és altra cosa que una manera de pressionar Esquerra, de traslladar-li la responsabilitat de dir si avala o no com el PSOE està encarant la reforma. Els republicans, però, no volen anar tan de pressa. És la seva manera de dir que no en tenen prou amb el que es planteja. En el seu dia van avisar que no només volien canviar aquest delicte, sinó també el de malversació per alleugerir la llista de casos judicials que afecten ex alts càrrecs de la Generalitat processats per l'1-O.

Per ara els republicans intenten guanyar temps explicant com volen que sigui el marc general d'aquesta reforma, però evitant qualsevol detall de la negociació. La secretària general d'ERC, Marta Vilalta, ha demanat alinear el Codi Penal amb els "estàndards europeus" –que són menys durs que el Codi Penal espanyol–, però no ha volgut entrar en "subhastes públiques" sobre els anys a què hauria de quedar regulada la pena. Sí que ha recordat que són diversos els organismes internacionals que defensen aquesta reforma [vegeu el complement annex a la notícia].

Ara mateix la pena màxima per aquest delicte a Espanya és de 15 anys. Reduir-la a la meitat, per tant, suposaria passar a set anys i mig. Tot i això, encara hi hauria marge per abaixar-la una mica més. Segons estudis del mateix executiu espanyol, la pena mitjana en altres legislacions europees és de sis anys i la Moncloa estaria disposada a aproximar-se a aquesta xifra, però en cap cas a situar-se per sota. Hi ha països on aquest delicte no existeix, però això ni es planteja.

Una negociació delicada

De totes les negociacions que ha encarat Esquerra amb l'Estat, aquesta és una de les més delicades. Del seu resultat depèn donar una sortida als exiliats, entre els quals hi ha la seva secretària general, Marta Rovira. Tot i que des del partit sempre s'ha volgut desvincular aquest fet, la relació és evident. Amb la reducció de la pena a la meitat, però, és molt difícil que Rovira –o també Carles Puigdemont– poguessin estalviar-se la presó si algun dia decideixen tornar.

De tot el batibull d'ofertes, contraofertes i negociacions no declarades, en tot cas, el que se'n pot extreure és que el PSOE i ERC negocien la reforma del delicte de sedició i que les pròximes setmanes seran decisives. Les dues parts saben que l'acord s'ha de tancar abans d'acabar l'any o, a tot estirar, a principis del vinent, ja que el 2023 és any electoral i ja serà molt complicat subscriure pactes d'aquesta profunditat.

La variable dels pressupostos

També és impossible desvincular la negociació de la reforma de la sedició de la dels pressupostos generals de l'Estat. És a dir, Esquerra no vol donar el seu vot a favor dels comptes si no té garanties que les converses sobre el Codi Penal arriben a bon port. Mentre la Moncloa fa esforços per intentar que no es relacioni una cosa amb l'altra, Esquerra ja va deixar clar la setmana passada que si Sánchez volia pressupostos hi havia d'haver "avenços clars" en la carpeta antirepressiva.

Si girem la vista enrere, els acords entre el PSOE i ERC dels comptes del 2021 i del 2022 no van reflectir mai explícitament cap mesura contra la repressió, però mentre s'anaven succeint aquests pactes en paral·lel es produïen els indults o les reunions de la taula de diàleg. Per tant, de manera més o menys tàcita, si la negociació del conflicte polític s'ha mogut és perquè ERC s'ha prestat a ser decisiva per a la governabilitat de l'Estat.

La primera mostra que està disposada a tornar a ser-ho és que divendres passat va anunciar que no presentaria una esmena a la totalitat als comptes estatals, l'escenificació que els tornarà a negociar. Vilalta ha explicat aquest dilluns que hi ha una "negociació en marxa", però que encara estan "molt lluny" de poder-los aprovar. Ha fixat una sèrie de condicions perquè hi hagi un acostament –polítiques socials més ambicioses, reformes fiscals i compliment de les inversions–, però és inevitable que ara mateix el que plani sobre l'ambient sigui que hi ha una condició que pesarà més que qualsevol altra: el resultat de la negociació sobre la sedició.

Finalment hi haurà un últim element a tenir en compte: els partits aliens a la negociació que buscaran desgastar els que hi estan implicats. Aquest dilluns s'ha pogut sentir el PP acusant Sánchez de "trossejar" Espanya o Junts reclamant que l'única reforma possible és la "derogació" del delicte.