ERC avisa que no pensa aigualir la pregunta

Barcelona.¿La consulta d'autodeterminació ha de preguntar si Catalunya ha de ser un "estat propi", un "estat sobirà" o un "estat independent"? La fórmula de la pregunta de la consulta ha fet aflorar les tensions en la negociació del bloc dels partits favorables a l'exercici del dret a decidir. Res que no fos previsible, però que implica una nova prova de fortalesa interna i concreció del procés polític. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van comprometre's en l'últim debat de política general a acordar abans d'acabar el 2013 la pregunta i la data de la consulta del 2014. I les cartes ja són damunt la taula.

"Que tothom tingui molt clar que si ens hem de plantar, ens plantarem". L'advertència la llançava aquesta setmana, en una conversa amb l'ARA, un alt dirigent d'ERC després de constatar els moviments de sectors de CDC al Govern, del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i d'ICV-EUiA per vetar el concepte "independència" de la pregunta i per forçar, amb el pretext del consens, una fórmula que parli d'un "estat propi" o, a molt estirar, d'un "estat sobirà" que deixés oberta l'opció d'una federació o confederació posterior amb Espanya.

El record amarg del procés de reforma de l'Estatut és encara viu a les files republicanes, que asseguren que aquest cop no donaran marge a interpretacions que aigualeixin una de les decisions més transcendents que afronta el país. "Atès que alguns encara dubten, reiterem: una pregunta, clara i amb resposta explícita". Així ho remarcava ahir en un tuit el president d'ERC, Oriol Junqueras. És a dir, pregunta a l'escocesa: "¿Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat independent?" No serà un element menor en la negociació el fet que confluirà amb la tramitació parlamentària del pressupost del 2014.

Els equilibris de CDC i Unió

En aquest debat multipolar hi ha un flanc especialment delicat. És el que protagonitzen CDC i Unió, que tenen pactat internament -així es va acordar a l'última reunió de la cúpula de la federació- que la pregunta surti de la comissió parlamentària del dret a decidir. Ara bé, l'escenari ideal passa per arribar a la comissió amb una postura comuna.

Convergència, com a posició de sortida, vol una pregunta clara amb dues respostes. Ahir el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, s'alineava amb Junqueras i apostava per "una pregunta clara amb resposta explícita". "Hem de decidir, no vacil·lar", va etzibar Puig en declaracions a RAC1. També és veritat, però, que per a CDC tant la fórmula de l'"estat propi" com la de l'"estat sobirà" són sinònim d'"estat independent". Però, a més, servirien per encabir Unió -que defensava l'estat propi al programa electoral de CiU- i ICV. A Convergència també insisteixen que es basen en la terminologia de la Unió Europea, una "unió d'estats sobirans".

A Unió, en canvi, mantenen que volen incloure una tercera via a la consulta. El pes de l'afer el porta Josep Antoni Duran i Lleida i la comissió permanent del partit, l'òrgan més restringit de la formació. El comitè de govern -l'executiva- no ha tractat la pregunta amb profunditat i ja hi ha dirigents que l'integren que han advertit que incloure la tercera via és "fer el ridícul", perquè no seria "homologable internacionalment", segons fonts consultades.

Sigui com sigui, les dificultats en la negociació i les tensions afloraran en el ple de la setmana que ve, en què la CUP portarà a votació una moció que inclou el compromís de "convocar el referèndum amb la pregunta que acordi la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir, que hauria de ser unívoca, incloure el concepte d'independència política, permetre només una resposta binària i que emeti un mandat clar".