ERC i JxCat obren les negociacions amb diferències de fons
Els socis discrepen sobre el rol dels comuns i Vilalta avisa que la unilateralitat no guiarà el pròxim Govern
El ball de les negociacions per formar un nou Govern va prenent ritme. Aquest divendres hi ha hagut la primera reunió entre els dos socis de l'executiu actual, ERC i JxCat, per enfilar la investidura del republicà Pere Aragonès, segons ha pogut saber l'ARA i després han confirmat les formacions. Els dos partits ha coincidit en "l'oportunitat històrica" que té l'independentisme d'obrir una "nova etapa" després del 14-F, ja que ha augmentat en 4 escons la seva majoria i ha superat la barrera del 50% dels vots. També han qualificat aquesta primera trobada de "positiva". Ara bé, saber com es concretarà això encara és una incògnita: ha sigut un primer contacte formal entre els equips negociadors i queden molts dies de converses.
Els dos partits s'han imposat la llei del silenci sobre com ha anat tot plegat, però en els comunicats han evidenciat que mantenen les discrepàncies sobre quin ha de ser el perímetre del pròxim Govern. JxCat referma la seva voluntat d'un "acord entre les forces independentistes parlamentàries" –la qual cosa inclou la CUP–, mentre que Esquerra vol "estendre la mà a més forces". Els republicans han celebrat un consell nacional del partit després de la reunió i Aragonès ha sigut una mica més explícit: ha demanat que, a més d'ERC, JxCat i la CUP, també els comuns formin part del nou Govern. "No és el moment d'excuses. Junts, la CUP, els comuns i ERC tenim la responsabilitat de posar-nos d'acord per fer aquest pas de gegant", ha assegurat. Per a Esquerra, seria el "Govern del 3-O", és a dir, més fort i ampli que un executiu només independentista, ja que inclouria tots els partidaris de l'amnistia i l'autodeterminació. És complicat que JxCat, que vol avançar en el "mandat" independentista, i els comuns, que titllen de "dreta" els de Puigdemont, ho acceptin.
Pactar l'estratègia
Era el primer consell nacional d'ERC després del 14-F i Aragonès s'ha centrat en fer un discurs polític, en què ha parlat d'impulsar quatre "revolucions" –la social, la feminista, la verda i la democràtica–, però amb pocs detalls concrets sobre la negociació que dilucidarà el futur de la Generalitat. Qui realment ha fixat aquest divendres els límits en què ERC es mou en les converses per formar Govern ha sigut la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, que ha rebutjat que el pròxim executiu torni a abonar la via unilateral. "No és un Govern per tornar a la unilateralitat", ha avisat en una entrevista a La 2 i Ràdio 4. Els republicans consideren que haver quedat com a primera força independentista els legitima per prioritzar ara la via del diàleg. "El diàleg no sabem encara si servirà, però el que segur que sabem és que el no diàleg no serveix", assenyalen fonts del partit d'Oriol Junqueras.
L'estratègia és, de fet, el que Junts vol abordar primer en aquesta negociació. Abans de parlar de les àrees de Govern, la primera pantalla per als de Carles Puigdemont és acordar una estratègia conjunta amb els cupaires i els republicans sobre com seguir amb el Procés i també com plantejar la recuperació econòmica. Això inclou, segons JxCat, acordar una estratègia comuna al Congrés de Diputats, on Esquerra dona suport al govern del PSOE i Podem. És per això que en l'equip negociador de Junts hi ha la portaveu del grup a Madrid, Míriam Nogueras, a més del secretari general, Jordi Sànchez, els vicepresidents del partit, Elsa Artadi i Josep Rius, i el futur diputat Francesc Dalmases.
Esculls en l'horitzó
En tot cas, l'estratègia no és l'únic punt d'acord que s'haurà de tractar en la negociació. L'estructura del nou executiu també serà una pedra en el camí, sobretot si entren nous partits en l'organigrama de la Generalitat. A més, el context també dificulta les converses: la resposta dels Mossos d'Esquadra a les protestes per reclamar la llibertat del raper Pablo Hasél ha portat la CUP a exigir canvis profunds al departament d'Interior i ha apujat el preu de la investidura d'Aragonès.
També hi haurà altres dificultats que ja s'intueixen en l'horitzó. Per exemple, Vilalta ha assegurat que la imputació de Laura Borràs pot ser "un escull" en les negociacions per formar el nou Govern i que les "complica". També ha obert la porta a la possibilitat que JxCat no assumeixi la presidència del Parlament com li tocaria per la correlació de forces després de les eleccions. "Volem que hi hagi més actors, però és indubtable que JxCat ha de tenir un pes important", ha dit, malgrat que Junts defensa que d'acord amb el que va passar el 2017 la presidència del Parlament hauria de pertocar a la segona força independentista, és a dir, després del 14-F, ells.
Altres actors
ERC i JxCat s'emportaran de nou els flaixos de la negociació, però això no els donarà la majoria absoluta que ara no tenen. Aquí és on entren en escena altres actors com la CUP, que segueix donant mostres que tindrà un debat intern intens sobre si ha d'entrar o no a formar part del Govern. Aquest divendres un altre sector dels cupaires, Lluita Internacionalista, s'ha posicionat en contra de tenir presència en el pròxim executiu català. I també el PSC i els comuns han mogut fitxa, celebrant una reunió aquest divendres. En el seu cas per promoure un Govern d'esquerres sumant-se a ERC, tot i que els republicans han assegurat que no volen tenir cap tracte amb els socialistes. Molts actors en moviment i de moment l'única certesa és que no serà una negociació per la via ràpida com es pretenia l'endemà de la nit electoral.