Després dels àudios que l'ARA va fer públics d'una reunió en què la cúpula de comunicació d'ERC traçava un pla per intentar tapar el cas dels cartells dels Maragall, el partit va cessar Tolo Moya. Ara l'exdirector de comunicació es defensa i apunta a un nom com a responsable del cas: Sergi Sabrià. "Maragall i Rovira menteixen: soc el cap de turc per cobrir un conseller", ha dit Moya en una entrevista a Menorca - Es Diari. Moya és un dels expedientats pel cas dels cartells dels Maragall, al costat de l'exviceconseller Sergi Sabrià, l'exvicesecretari de comunicació del partit Marc Colomer i el militant de l'Anoia que va instigar la campanya. "Em volien utilitzar. Van dir que m'ho menjaria jo, però que seguiria treballant", afirma Moya.
L'Estat anuncia que traspassarà 1.000 milions pendents per Rodalies en tres anys en plenes negociacions d'investidura
ERC adverteix el PSC que, "sense un pas endavant clar i decisiu cap a la sobirania fiscal, no hi haurà acord"
BarcelonaEsquerra i el PSC entren en una setmana decisiva per saber si un acord per a la investidura de Salvador Illa és possible o no. Aquest dilluns al matí s'ha reunit la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat, de la qual han sortit tres acords per materialitzar alguns dels pactes que ERC i el PSOE ja havien posat per escrit en els últims mesos i que passen pel traspàs de Rodalies, la gestió de beques universitàries i el fons de recerca. En total, un traspàs de recursos de 1.519 milions d'euros de l'Estat a la Generalitat. En relació a Rodalies, la xifra més rellevant són els 1.058 milions d'euros pendents que arribaran al govern català en els pròxims tres anys per començar a aterrar el traspàs.
Dins d'aquesta xifra s'inclouen diverses partides per "posar el comptador a zero", segons ha explicat la consellera de Territori en funcions, Ester Capella, i iniciar el traspàs de la xarxa ferroviària. En aquest sentit, el govern espanyol abonarà 283,4 milions d'euros cada any per saldar el dèficit d'explotació. Es tracta dels diners que el ministeri de Transports abona a Renfe pel cost de mantenir el servei. Ara l'Estat farà aquest pagament directament a la Generalitat i el Govern ho abonarà a Renfe mentre sigui l'operadora del servei, abans que acabi l'any. D'altra banda, el govern espanyol també pagarà 191,5 milions d'euros per eixugar el deute que s'ha generat des del 2016 fins a l'any passat i que Renfe atribuïa a la Generalitat. Aquesta qüestió es trobava actualment judicialitzada de manera que, a mesura que la Generalitat rebi els diners per part de l'Estat, els pagarà a Renfe i els processos judicials haurien de quedar anul·lats.
El govern espanyol també s'ha compromès a pagar les millores dels serveis ferroviaris de les línies de Lleida a Cervera (RL3) i de Lleida a Manresa (RL4). En total, es transferiran 2,5 milions per a la RL3 i 2,7 milions per a la RL4. A partir del 2025, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) és qui assumirà la titularitat del servei. Segons ha explicat Capella, l'Estat també es farà càrrec dels serveis alternatius que s'han de prestar quan els trens fallen i és a conseqüència de les obres que es fan a la infraestructura ferroviària. El govern espanyol abonarà 0,9 milions cada any fins al 2026.
Fons de recerca i beques universitàries
A banda de Rodalies, els dos governs també han acordat desbloquejar el traspàs de la gestió de beques universitàries: l'Estat pagarà dos milions d'euros el 2025 i el 2026, a més de 7,9 milions aquest mateix 2024 pels endarreriments dels últims tres anys. Per últim, també s'ha acordat abonar 150 milions d'euros cada any fins al 2026 dins el fons de recerca i desenvolupament. La consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas, i la de Territori, Ester Capella, han encapçalat la reunió de la comissió mixta en què, per part de l'Estat, han participat el secretari d'estat d'Hisenda, Jesús Gascón, i el secretari d'estat de Política Territorial, Arcadi España.
Els republicans havien exigit als socialistes el compliment dels acords que han anat posant per escrit aquests últims mesos, com ara el traspàs de Rodalies –la setmana passada Generalitat i Estat van acordar l'inici del traspàs amb la línia R1 de cara al gener del 2025– o el de l'ingrés mínim vital, tot i que aquest dilluns no han concretat res sobre aquesta qüestió. Tampoc sobre quan es farà efectiva part de la condonació del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA) pactat també per la investidura de Pedro Sánchez. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha assegurat que s'està treballant perquè es materialitzi en els "pròxims mesos".
ERC insisteix en el finançament singular
¿Esquerra està més a prop d'investir Salvador Illa després dels tres acords d'aquest dilluns? Mas ha assegurat que el compliment dels acords era una "condició imprescindible" per continuar negociant, però "no suficient". L'escull principal continua sent la reforma del finançament autonòmic. Precisament, aquest dilluns la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha enviat un ultimàtum als socialistes per reclamar-los un "pas endavant clar i decisiu" cap al concert econòmic. Si no, diu la dirigent republicana, l'acord per a la investidura d'Illa no serà possible i Catalunya s'encaminarà cap a una repetició electoral. Esquerra exigeix un preacord amb el PSC abans que acabi aquest mes per sotmetre'l a consulta de les seves bases.
Rovira envia aquest ultimàtum en un article firmat conjuntament amb els quatre negociadors oficials del partit –Marta Vilalta, Josep Maria Jové, Juli Fernàndez i Oriol López– a La Vanguardia: "Sense un pas endavant clar i decisiu cap a la sobirania fiscal no hi haurà cap acord d'investidura possible". Els cinc dirigents republicans exigeixen "un pas de gegant" que porti a un "canvi de model de finançament estructural, permanent i irreversible". El finançament singular –que Catalunya tingui la clau de la caixa i es defineixi una quota de solidaritat per a la resta de l'Estat– és la principal condició que Esquerra ha posat al PSC per investir Salvador Illa.
Els socialistes, però, rebutgen un concert econòmic similar al del País Basc i defensen desenvolupar el consorci tributari establert a l'Estatut. Una proposta que Rovira torna a rebutjar en l'article d'aquest dilluns, en què qualifiquen aquest consorci "d'una operació de maquillatge perquè tot continuï igual". "Tampoc poden ser noves propostes de finançament que mai acaben de concretar-se", afegeixen: "No podem avalar un Govern que renunciï a resoldre el dèficit fiscal que fa dècades que llasta el progrés social i econòmic de Catalunya".
A banda del finançament, Esquerra també demana més d'avenços en matèria de llengua. El partit no ha posat el referèndum com una condició per a aquesta negociació, però sí que demanen mantenir el diàleg amb l'Estat per abordar el conflicte polític. En aquest sentit, en l'article d'aquest dilluns, els cinc negociadors demanen al PSC que "assumeixi aquesta realitat, deixi de donar l'esquena i s'impliqui activament en la construcció d'aquesta solució política".
Els comuns adverteixen ERC
Davant la possibilitat que els republicans es mantinguin en una posició de màxims que pugui fer descarrilar l'acord, des dels comuns avisen ERC que Catalunya estarà "més a prop del finançament just" amb un acord progressista per investir Salvador Illa que si es repeteixen les eleccions. En roda de premsa, el seu portaveu, Joan Mena, ha assegurat que les fórmules per assolir aquest nou finançament es poden concretar més endavant i que el seu partit també vetllarà per un nou model que corregeixi l'infrafinançament que pateix Catalunya. "Veiem marge de negociació i estem treballant amb el PSC i conversant amb ERC. Volem tancar l’acord al més aviat possible, però encara hi ha temps", ha subratllat. Per calmar els ànims dels socis de Sumar que s'hi han mostrat reticents –per exemple, Compromís–, els comuns recorden que l'eventual reforma del finançament també es podria estendre a altres comunitats infrafinançades, com ara el País Valencià, informa Martina Alcobendas.