Els equilibris de la CUP amb el Consell per la República

BarcelonaLa CUP anunciava divendres que no participaria a l’acte que el Consell per la República organitzava l’endemà a Perpinyà, “tot i donar tot el suport antirepressiu a les persones exiliades i celebrar el seu retorn als Països Catalans”. Els cupaires van justificar la decisió de no enviar cap representant a la capital del Roselló perquè no són membres d'aquesta institució i perquè consideren que “la lluita antirepressiva ha de ser un dels eixos vertebradors del nou cicle polític”, però que ha d’estar “desvinculada de certs partidismes” que s’entreveien, a parer seu, en l’acte.

Uns arguments que la portaveu del secretariat nacional, Maria Rovira, va tornar a defensar diumenge en titllar l’acte d’“electoralista” perquè es produïa a les portes d’uns nous comicis al Parlament. “No era el més adequat assistir-hi”, va dir en resposta a Guillem Fuster, portaveu de Poble Lliure, un dels dos grans sectors de la CUP (l’altre és Endavant), que va carregar contra l’absència de la formació anticapitalista a la capital del Rosselló. “L’esquerra independentista i combativa havia de ser avui aquí”, va opinar Fuster just abans de l’inici de l’acte esmenant així el posicionament dels cupaires.

Uns retrets creuats que no deixen de posar en relleu les discrepàncies entre aquest corrent i la CUP en relació amb l’organització política que presideix Carles Puigdemont. Els cupaires van decidir no participar en la presentació del Consell al Palau de la Generalitat el 30 d’octubre del 2018 perquè no volien contribuir a “avalar iniciatives que parteixen d’una lògica simbòlica, que no tenen com a objectiu la ruptura democràtica amb l’estat espanyol i que no disposen de mecanismes de control”.

Poble Lliure, en canvi, sí que hi va assistir, i dues setmanes més tard Mireia Caldés, l’altra portaveu de Poble Lliure, es reunia a Waterloo amb Puigdemont i beneïa la institució. Una benedicció que es consumava el 23 de febrer de l’any passat, tres mesos després de la trobada a Bèlgica, amb un ampli aval de la militància de Poble Lliure a través d’una consulta interna a formar part del Consell per la República.

Regular un debat obert

Tot i els recels a aquesta institució, la CUP ha acordat ara donar autonomia a les seves assemblees locals perquè s’adhereixin als consells locals per la república, que han d’exercir com a espai sobirà no limitat pels poders de l’estat espanyol en l’àmbit municipal, on hi ha partits, entitats i ciutadans. Segons ha pogut saber l’ARA, l’objectiu és regular la participació dels nuclis en aquesta institució a nivell local. En el rerefons, el debat s’ha posat sobre la taula perquè algunes assemblees han acordat en els últims mesos que els seus representants s’integrin als consells dels seus municipis com a conseqüència de la realitat política de cada poble. És el cas de regidors del Bages, de la Garrotxa i el Maresme. “Calia debatre-ho perquè arreu del territori tenim regidors que ja en formen part, i ara s’ha establert de manera oficial que els càrrecs electes i els militants puguin decidir de manera autònoma si s’hi sumen o no”, admeten fonts de la formació.

Aquest posicionament, però, no farà que la CUP es replantegi adherir-se al Consell per la República. Els cupaires, a diferència de JxCat i ERC, que sí que hi són -com també la Crida Nacional, Demòcrates, Som Alternativa i l’ANC-, no reobriran el debat sobre l’entrada al Consell i se’n mantindran al marge, com Òmnium, que col·labora en els seus actes, com el de diumenge a Perpinyà, però que ha declinat ser-hi.

Des de la direcció de la formació remarquen que el seu posicionament no és contradictori: "Entenem que la diferència rau en què els Consells Locals per la República neixen a iniciativa de la societat civil, des del poder de la gent, de baix a dalt i amb estructures territorialitzades al Principat i per això, el passat més de gener es va acordar en consell polític, donar llibertat a les assemblees locals per formar-ne part".

La direcció dels cupaires, que subratlla que en cap cas va traslladar a la seva militància la necessitat de no anar a Perpinyà i que una part s'hi va desplaçar, deixa clar que és "més necessària que mai una estratègia conjunta per fer front a la repressió i que aquesta, necessàriament s’ha d’allunyar dels apriorismes partidistes, amb l’amnistia de totes les persones represaliades com a horitzó conjunt".