El candidat a comissari de Justícia de la UE: "Cal respectar totalment l'ordre constitucional dels estats"

Brussel·lesQui amb tota probabilitat serà el futur responsable de la cartera de Justícia de Brussel·les s'ha alineat totalment amb el posicionament mostrat fins ara des de les institucions europees pel que fa a la qüestió catalana recalcant: "Hem de respectar totalment l'ordre constitucional dels estats membres". El belga Didier Reynders ho ha dit en resposta a una pregunta d'un eurodiputat portuguès del Partit Popular Europeu que li ha demanat que donés suport a la necessitat de "respectar l'ordre constitucional dels estats membres" després del "referèndum il·legal que es va celebrar a Catalunya". Reynders ha respost amb contundència remarcant que no canvia en cap cas la línia marcada per l'executiu de Jean-Claude Juncker i ha recordat que aquesta va ser la posició que va mantenir com a ministre d'Exteriors d'un govern belga en què també hi havia representació dels nacionalistes flamencs.

Però l'examen global ha sigut un exercici d'equilibrisme polític. Reynders ha volgut acontentar tant els partidaris d'una reforma de l'euroordre (PP, Ciutadans i Vox) com d'altres formacions com els Verds / ALE (on hi ha ERC) amb un compromís per "explorar" els estàndards de la presó preventiva. Com ja s'anticipava en les preguntes prèvies que va haver de respondre per escrit, Reynders s'ha compromès, sempre amb condicionals diplomàtics, a "considerar seriosament" presentar una proposta per reformar l'euroordre en funció de l'avaluació del sistema que s'està duent a terme actualment. Al mateix temps, ha assegurat que "explorarà estàndards mínims per a la detenció preventiva".

El polític belga és de la mateixa família política que Ciutadans (el grup liberal de Renew Europe) i la formació d'Albert Rivera a Brussel·les ha estat pressionant els últims mesos per aconseguir sensibilitzar el seu grup polític en aquesta direcció. L'eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundúa va qualificar de "gran pas" la resposta escrita de Reynders, que també s'ha mostrat favorable a obrir processos d'infracció als estats membres que no apliquen correctament el sistema de les euroordres. La formació liberal va advertir que aquesta és una condició indispensable per donar la seva aprovació a Reynders, que necessita dos terços dels membres de la Comissió que l'avaluen per aconseguir la llum verda. La mateixa Pagazaurtundúa li ha preguntat aquest dimecres si està disposat a fer aquesta reforma i Reynders ha reiterat que està disposat a tirar endavant una proposta de millora i "d'anar més enllà" per garantir que s'aplica correctament per part de tots els estats membres. Això sí, també ha assegurat que l'euroordre és "una història d'èxit" a la UE.

La petició de modificar els criteris de l'euroordre també s'ha fet anteriorment des del Partit Popular espanyol a Brussel·les, que, tot i això, no s'ha mostrat tan contundent com Ciutadans. Fonts del PP a l'Eurocambra avançaven que aquest seria un dels seus criteris d'avaluació del comissari, però apunten que la insistència de Ciutadans es deu precisament al fet que Reynders forma part de la seva pròpia família política i va formar part d'un govern a Bèlgica on també hi havia els nacionalistes flamencs de la N-VA, que han donat suport públicament a l'independentisme català i els exiliats.

La cooperació entre estats

Però no només és el candidat comissari qui fa equilibris, sinó els mateixos partits polítics. Justament una eurodiputada de la N-VA (que pertany al mateix grup de Vox) li ha preguntat si la pròxima Comissió Europea pot garantir que continuarà treballant de manera "correcta" per garantir que la reforma de l'euroordre és "proporcional i efectiva" posant èmfasi en la necessitat de millorar l'intercanvi d'informació, la cooperació i la confiança entre estats, una pregunta prou ambigua perquè sigui interpretada des de les dues bandes del conflicte català. Cal recordar que la justícia alemanya i belga van rebutjar les euroordres emeses pel Tribunal Suprem espanyol i, concretament, la belga ho va fer argumentant un defecte de forma. Des de la perspectiva que defensen el PP o Ciutadans, és la justícia belga qui ha perjudicat el principi de confiança i cooperació judicial entre els estats membres, mentre que des d'una lectura independentista hauria sigut la justícia espanyola qui hauria comès errors a l'hora d'emetre l'euroordre.

En aquest sentit, Reynders ha promès garantir la "proporcionalitat i l'equilibri" en una eventual millora del sistema de l'euroordre i ha recordat que la mateixa justícia europea s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió diverses vegades quan s'han detectat usos incorrectes del sistema. Després ha repetit que està obert a una proposta de reforma del sistema i també a aplicar processos d'infracció si són necessaris, però també ha recordat que s'han de complir els drets humans i el dret a defensa.

El compliment de l'estat de dret sense "discriminacions"

En clau més internacional, però, Reynders també ha fet equilibris. S'ha compromès a fer complir l'estat de dret i el respecte als drets humans a tots els països de la Unió Europea. Aquest és un dels temes polèmics perquè els països de l'Est i de més recent entrada a la UE es queixen de dobles estàndards a l'hora de tenir en compte aquests criteris. Fins ara les institucions europees han obert processos d'infracció en aquesta línia envers Hongria i Polònia i s'han enviat avisos a Romania. En aquest sentit, Reynders s'ha compromès a tirar endavant un mecanisme d'anàlisi anual del compliment de l'estat de dret i dels drets humans "no discriminatori i preventiu".

A més, ha assegurat que, més enllà d'aquest sistema, hi ha altres mecanismes que es podrien utilitzar com ara condicionar la recepció dels fons europeus a països que no respectin els estàndards de l'estat de dret. "No dubtaré en actuar allà on l'estat de dret estigui en perill i no faré concessions quan la democràcia està en joc", ha etzibat el candidat a comissari de Justícia.