EL PAÍS QUE VOLEM ARA (1): LA RAÓ

3.L'estat propi: una epopeia que demana sumar forces

F.c.
09/09/2012
2 min

El sobiranisme ha crescut molt els últims anys a Catalunya, s'ha normalitzat i ocupa un espai central. Però segueix sense tenir encaix legal en l'ordenament jurídic espanyol (la sobirania és del tot -Espanya- i no de la part -Catalunya-) i tampoc troba les complicats que busca a la comunitat internacional i les opinions públiques dels grans estats. De fet, l'independentisme, sempre associat al nacionalisme, no té la millor imatge a Europa malgrat que els partidaris de l'estat propi per Catalunya fan bandera de l'europeisme.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els partits que aposten per l'estat propi ho encaren com un procés Catalunya endins en què es tracta de sumar complicitats transversals i assolir una majoria que acabi proclamant la independència al Parlament. Malgrat que la legalitat espanyola no preveu aquest escenari, que implicaria de fet un desacatament de la legalitat, els independentistes consideren que si el clam és prou majoritari, al Parlament o en una consulta oficial, això farà inevitable obrir un procés negociador amb Madrid i amb Brussel·les que acabi amb Catalunya convertida en un estat de ple dret.

Hi ha partits que ho plantegen com a prioritat o que proposen coalicions per l'estat propi, com ERC o SI. D'altres, com CiU i ICV, ho contemplen com a punt d'arribada i tindran un debat intens de cara a la confecció dels programes. Per la seva banda la societat civil i el món local acumulen forces amb iniciatives com ara les consultes sobiranistes, l'Assemblea Nacional Catalana o l'Associació de Municipis per la Independència.

El principal dubte dels independentistes és si el seu creixement, que conviu amb la paradoxa d'una gran feblesa institucional de la Generalitat (intervinguda i sense accés al crèdit), és conjuntural o realment sòlid. I també aclarir l'impacte dels inconvenients del procés o de la concessió d'un pacte fiscal en la línia del concert basc.

La Catalunya estat hauria de resoldre la seva relació amb Espanya i el seu encaix a Europa.

Montserrat Guibernau Professora de polítiques Queen Mary School London

"Cal aprofitar el moment històric"

¿És irreversible la sobiranització del catalanisme?

No. Cal ser conscients que vivim un moment històric, únic, i que si ara no s'aprofita, passaran anys abans que es tornin a donar condicions favorables a l'emancipació del país.

¿Una nació sense estat és més viable al segle XXI que al XIX?

Sí, perquè les nacions occidentals sense estat, com Catalunya, viuen en un marc democràtic que els permet promoure la seva llengua i cultura. També els permet organitzar-se per defensar el seu dret a decidir, si així ho desitgen. Però aquestes nacions continuen sent dependents de l'estat en el qual es troben incloses territorialment.

¿És possible una secessió amistosa d'Espanya?

No ho crec. Espanya percep Catalunya com a seva i entén que la voluntat dels espanyols -de tots- mana. La voluntat dels catalans es considera supeditada a la formada pel conjunt d'espanyols. A més, l'espanyola és una democràcia jove, inexperta i amb importants tics autoritaris.

Quin encaix tindria en el marc espanyol, tancat en aquest àmbit?

Catalunya només pot negociar amb suport majoritari de la ciutadania. Només aquest suport i un lideratge valent podrien conduir el país al pacte fiscal i, eventualment, la independència. A hores d'ara les divisions entre partits són el gran obstacle.

stats