Quim Torra: “La cogovernança no l’he vista per enlloc, no hem debatut res”

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, es connecta per a aquesta entrevista des de Palau. Hores abans ha accedit a sortir al pont del carrer del Bisbe perquè Cèlia Atset pugui fotografiar-lo. Res no és fàcil aquests dies.

President, per què costa tant admetre que ningú no va preveure la pandèmia?

Una pandèmia d’aquestes característiques ningú no l’havia viscuda i cap govern del món no va ser capaç de preveure’n l’abast. Des de Catalunya hem seguit sempre tots els criteris que l’OMS ha anat marcant i, per tant, penso que també vam ser dels primer a reaccionar.

Què es podria haver fet millor?

Una de les grans lliçons d’aquesta pandèmia és que hem de reforçar el sistema sanitari i el sistema sociosanitari.

Si ara tinguéssim un repunt de la malaltia, ¿tindríem prou múscul sanitari i capacitat de fer tests?

Hem arribat a tenir 1.500 llits d’UCI ocupats, quan en la situació precoronaviurs el màxim de llits a Catalunya eren 600. Ara estem al voltant de 400 llits ocupats. Per tant, tenim aquest marge suposant que arribés aquest rebrot. Però el més important per lluitar contra el rebrot és la responsabilitat del conjunt de la població.

La responsabilitat individual és molt important, però també el nombre de tests, els elements de protecció i la capacitat de monitoritzar l’evolució de la malaltia. ¿Els ciutadans poden confiar-hi?

Una condició que vam posar per iniciar aquesta fase de desconfinament en tres regions del país era estar preparats per fer tots els tests des d’atenció primària a tots els simptomàtics que es poguessin presentar i, a més, ser capaços de fer aquesta traçabilitat.

¿Vostè també creu que en una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts?

En una Catalunya independent no sabem com hauria anat, però s’haurien fet les coses diferents. S’hauria decretat el confinament total 15 dies abans, s’hauria ratificat la renda bàsica universal i s’hauria fet una moratòria dels impostos.

Vist ara, ¿l’acte de Perpinyà del 29 de febrer o la manifestació del 8 de març s’haurien d’haver evitat?

Pel que fa a Perpinyà, res no ens indica que en aquells moments comportés cap mena de perill. Quan ens adonem que no som capaços de controlar la traçabilitat dels casos que s’estan produint a Catalunya, prenem decisions com tancar les escoles i que es confini la conca d’Òdena. El primer cap de setmana ja demanem el confinament total. Si s’haguessin pres aleshores les decisions que nosaltres estàvem demanant, tot hauria anat diferent.

¿La previsió de la pandèmia es podria haver fet millor?

Qui ho sap? Cal reconèixer que tots els estat han anat tard. ¿Com és possible que quan l’epidèmia es va generar a la Xina no ens adonéssim de la gravetat del que podria succeir?

¿Es va reaccionar tard en la gestió de les residències?

Des de la primera setmana em vaig reunir amb les patronals de les residències. Han sigut les reunions més dures que he tingut, amb moments realment molt complicats en el túnel total en què estàvem fa dos mesos. Que ens hàgim trobat amb residències amb un nivell de medicalització pràcticament zero vol dir que hi havia molt deures pendents.

Ha parlat d’estar en el túnel total fa dos mesos. En veu la sortida?

Veig llum al final del túnel, però no ens podrem confiar ni relaxar ni quan arribem a l’última de les fases. Fins que no arribi la vacuna o un medicament eficaç contra aquest virus, no entrarem en el que es ve a dir la normalitat. Per això és tan important que aquest pla de desconfinament el fem seguint rigorosament els criteris dels experts però alhora sabent que en els pròxims mesos ens hi juguem salvar l’economia del país.

Sánchez ha parlat de desescalada institucional i de cogovernança. ¿Per a vostè és suficient?

Jo aquesta cogovernança no l’he vista enlloc. Encara tinc pendent una conversa amb Sánchez que vaig demanar la setmana passada.

¿Vostè hauria volgut realment que dimecres s’hagués tombat l’estat d’alarma?

Volem recuperar les nostres competències. Ens sentim absolutament responsables i amb capacitat de poder tirar endavant el desconfinament de Catalunya amb totes les garanties del món. Hi ha mecanismes i la legislació ordinària ho permetria. Entre el 155 i l’estat d’alarma, aquest país ha perdut les seves competències en gairebé un 20% de la legislatura. Si no es creuen l’estat de les autonomies, ¿com ens podem imaginar que es creuran que els catalans podem exercir el nostre dret a l’autodeterminació?

¿Sánchez no es creu l’estat de les autonomies?

No, en absolut. Ho hem vist amb la darrera votació, sembla que prefereix l’opció d’estat de Ciutadans que altres concepcions d’estat. A mi em sap molt greu que en aquesta votació s’hagi girat a buscar Ciutadans i no hagi volgut cap altra sortida.

Però és una votació en què vostès tampoc li allargaven la mà.

És que cogovernar deu voler dir pactar, no? No sempre és dir que sí al que diu el senyor Sánchez. I sort, si em permet, que hem estat insistint, perquè ves a saber si el confinament total s’hauria arribat a produir sense la nostra pressió. I ara, per exemple, em pregunto com és possible que la renda bàsica universal no s’hagi aprovat encara, o la moratòria d’impostos i de quotes als autònoms, o per què no hi ha transferències directes als sectors més afectats. Tot el que no gastem ara ens costarà molt més en prestacions en el futur. Salvar una empresa ara serà molt més barat. Per tant, són vitals aquest tres mesos que venen. I per això lamento que mai hàgim debatut res. A les reunions de presidents tu expliques el que faries i et diuen: “D’acord, gràcies, fins a la setmana que ve”. No entenc aquesta manera de treballar.

Quina opinió li mereix que el govern de l’Estat no hagi acceptat la proposta de la Comunitat de Madrid de passar a la fase 1?

A mi em sembla raonable si d’acord amb els criteris sanitaris la Comunitat de Madrid no havia de passar de fase. Pel que sembla, la Comunitat de Madrid s’havia sentit pressionada per alguns lobis econòmics. Jo no, a mi no m’ha pressionat ningú. Nosaltres seguim prenent totes les decisions basant-nos en els criteris dels experts, i ens han aconsellat que ara només passin aquestes tres primeres regions a la fase 1. Que m’hauria agradat anar més enllà? I tant, m’encantaria, però a mi m’han aconsellat això. I tant de bo ben aviat, i si pot ser la setmana vinent, puguem seguir desconfinant més regions sanitàries a Catalunya, però sempre, insisteixo, amb aquest criteri de la salut primer.

¿Aquest criteri de prudència va per davant del dret a l’autogovern en el cas de la Comunitat de Madrid?

Es tracta de seguir els experts de salut o no seguir-los, i jo m’he fet un fart de demanar els informes en què es basa el govern espanyol per prendre les decisions, i no n’hem rebut mai cap. Nosaltres sempre hem estat justificant les nostres decisions amb els informes dels nostres experts. Si el govern de Madrid ha pres una decisió que no es basa en criteris mèdics, doncs a mi em sembla raonable que el govern espanyol prengui aquesta mesura. Però si em pregunta pel País Valencià, em sembla el contrari, és a dir, si la seva conselleria de Salut, emparada en els informes dels seus experts, considera que estan en condicions de desconfinament, doncs aleshores no em sembla lògic que es tombi.

Les previsions econòmiques són catastròfiques, amb baixades del PIB pròximes al 10%. ¿Estem sortim d’un túnel sanitari però estem entrant en el túnel econòmic?

I ens espera el túnel social. Per tant, el que cal ara és donar protecció als treballadors, donar liquiditat a les empreses. Ara entrem en aquesta fase també complicada en què hem de compensar molt bé el desconfinament amb una política keynesiana absoluta, d’inversió, de despesa de les administracions. Nosaltres ho hem repetit moltes vegades: no pot ser que aquesta crisi la paguin ni els ciutadans ni les empreses. Per tant, i sobretot, no pot ser que les decisions les prenguin els lobis econòmics clàssics d’aquest país, de cap de les maneres.

Demà li proposarà alguna mesura a Sánchez?

Una que va proposar la ministra de Treball i després va desaparèixer: el subsidi econòmic per als pares que es trobaran amb la impossibilitat de deixar els seus fills a l’escola per anar a treballar. Tenim milers de famílies preocupadíssimes perquè no estem en condicions d’obrir les escoles. Per tant, aquí tenim un problema i hem de posar aquest subsidi a sobre de la taula. Però també la renda bàsica universal. I, sobretot, a les empreses els hem de congelar el temps, és a dir, fer com si això no estigués passant, com si els dies no passessin, com si les factures i els impostos no arribessin. Per tant, necessitem fer aquesta moratòria i injectar tota la liquiditat possible.

¿La Generalitat fins a quin punt està sent prou contundent i ràpida en la resposta? Penso per exemple en les ajudes als autònoms, que han resultat a la pràctica molt burocràtiques.

Li reconec que no som encara prou ràpids i, per tant, també vam constituir la comissió econòmica de reactivació econòmica i de protecció social per justament paquetitzar totes les ajudes. Ja es pot imaginar que a mi m’agradaria disposar de tots els recursos, perquè a més a més tot això ho hem de fer amb una mà lligada a l’esquena: el dèficit fiscal insuportable de 16.000 milions d’euros que cada any desapareixen de Catalunya i no tornen. Amb tota aquesta extrema dificultat hem de ser capaços, a pesar de tot, d’aprofitar fins a l’últim euro i de gastar fins al últim euro allà on calgui gastar-lo. Analitzarem, doncs, tots els casos per poder-ho fer més ràpid, més fàcil i d’una manera molt més intensiva.

Disculpi, president, però ser menys burocràtic no és una qüestió de diners.

No, és una qüestió de ser àgil, i jo que vinc del món de l’empresa li puc assegurar que, efectivament, l’administració sovint no té el ritme que té el sector privat. També és veritat que no tenim molta capacitat normativa. Nosaltres no podem aprovar un subsidi per a les famílies que tenen cura de persones dependents, per exemple, però tenim un pressupost molt important, i hem de ser capaços de treballar amb els ajuntament també perquè aquest paquet d’ajudes no es dispersi. La celeritat, la rapidesa, ara és vital.

¿Està exigint aquesta celeritat als seus consellers? Perquè vostè és el president...

Sí, ens ho exigim tots, però, escolti, també els consellers m’ho exigeixen a mi.Vull dir que també em demanen que en totes les decisions que prenguem siguem ràpids. Justament una de les satisfaccions que tinc ara és veure que estem treballant bé, com un equip, i per tant estic convençut que aquesta feina la farem bé.

Vol dir que aquesta crisi els està cohesionant com a Govern?

Vull dir que estem treballant molt bé, compartint decisions, amb un comitè de seguiment que es reuneix cada dia amb el vicepresident, la consellera de Salut, el conseller d’Interior, la consellera de Presidència... Jo penso que hem sabut veure que en aquest moment tan important i, si em permet, històric per al nostre país, calia ser capaços de reaccionar i de posar el país per davant de tot, també de qualsevol interès partidista. Reconec que almenys al Govern tothom té aquest esperit i el comparteix.

President, vostè parla d’uns pressupostos que estan constituïts pensant que el país creixeria gairebé al voltant del 2%. Ara baixarà al voltant del 10%, faltaran molts diners.

Sí, sí, falten molts diners.

Hi haurà reducció de despesa?

Pensi que li estic dient tot el contrari, que hem de gastar, que hem de gastar-ho tot, i per tant nosaltres també reclamarem, tal com el govern espanyol reclama a la UE, els diners per a aquesta despesa extraordinària en costos sanitaris i sociosanitaris que vam estimar en 4.000 milions. Però també hi ha estimacions que està fent la Cambra de Comerç sobre què costarà salvar l’economia del país. I s’està parlant de xifres de 12.000 milions d’euros. Per tant, són 12.000 més 4.000 milions, en total 16.000. Són xifres que obliguen a un pacte molt important que volem concertar amb tots els agents econòmics, socials i culturals del país. Ningú no entendria ara batusses polítiques davant d’una urgència com aquesta.

¿Aquestes decisions les ha de prendre el comitè tècnic de reactivació? Als ciutadans sovint la creació d’un comitè no els sembla que hagi de tenir resultat immediats.

No, no, els tindrà immediatíssims, perquè aquestes són les instruccions que s’han donat, i ja tenim elaborades les principals línies estratègiques i cada departament està analitzant com prioritzarà les seves partides. I és evident que no podrem reconstruir models caducs o que ens han caigut, i per tant haurem de fer les coses diferents.

¿Ens pot donar una data per a la implementació d’aquest pla?

En aquest pla s’aniran prenent mesures sobre la marxa perquè no ens esperarem a tenir totes les mesures per poder-lo fer públic, i espero que ja ben aviat es vagin concretant.

El govern espanyol ha posat sobre la taula un fons immediat de 16.000 milions, dels quals la Generalitat en reclama 4000.

Sí.

Creu que arribaran aquests diners o es quedarà curt?

Segurament es quedarà curt, però ja ho veurem. Però no podem perdre ni una hora més, s’han de prendre totes les decisions perquè només fa falta parlar amb els sectors més castigats per adonar-se de la gravetat de la situació, i per tant les respostes han de ser molt molt àgils. Els estats federals, els estats descentralitzats i els estats petits tenen més agilitat, i nosaltres, amb aquesta carcassa d’estat en què vivim, hem de ser capaços d’apretar, i quan dic aquesta paraula doncs sempre passen coses, perquè efectivament les decisions no tardin una hora més. Sapiguem estar a l’alçada ara d’aquesta operació salvament de l’economia catalana.

I aquest diners arribaran d’Europa?

Aquest diners en gran part han d’arribar d’Europa i després ens han d’arribar de l’Estat. Sí, ha de ser així també.

Per tant, com que cada hora és important perquè no hi hagi més destrucció dels llocs de treball, quin calendari es posa vostè per arribar a aquesta nova normalitat com els agrada dir a alguns?

Jo he estat insistint en tota la conversa que per a mi aquests mesos fins al juliol són claus, sincerament, perquè penso que davant de la tardor si no hem fet la feina ara ens costarà molt més arrencar. Per tant, insisteixo en aquesta primera fase de rescat, i que, per tant, han de ser de transferències directes, de subvencions directes i de despesa directa en els sectors més greument afectats. Després sí que distingiria una altra fase de pensament sobre quin país volem, i aquí necessitem tot el talent de científics, acadèmics, d’empresaris, de pagesos i posar les bases perquè l’economia catalana es pugui salvar. I deixem-nos estar de lobis caducs perquè aquest nou futur és del joves.

Qui son aquests lobis caducs de què parlava?

Vostè ja s’ho pot imaginar.

Són els sindicats, són les patronals?

No cal entrar ara amb detalls però penso que durant molts anys sobretot potser més a Madrid però també a Catalunya ens hem mogut amb uns determinats cercles d’influència i el país ha canviat molt, i aquesta epidèmia l’ha acabat de girar del tot. Jo sobretot vull enviar un missatge a la gent jove perquè jo hi crec molt i penso que han de ser els amos, si em permet, del nou país.

Digui’m quins són els sectors que seran claus per a la sortida d’aquesta crisi.

Dins d’aquest nou país també hi ha d’haver una reindustralització, que ja no serà com les velles fàbriques, que no eren velles al seu temps, sinó que serà una economia molt més digitalitzada. Tenim la gran sort que s’havien posat les bases d’aquest hub tecnològic del sud d’Europa que és la ciutat de Barcelona i la seva conurbació. Deixi’m parlar també de la cadena del sector alimentari, que ha aguantat molt bé durant aquesta crisi. Crec que hem de tornar al concepte de sobirania alimentària. Consumir productes de proximitat serà molt important els propers mesos.

Oriol Junqueras ha demanat des de la presó que es convoquin eleccions abans que el Tribunal Suprem l’inhabiliti. Ho farà?

Jo és que en aquests moments de debò, insisteixo, no ... és que el tema de les eleccions no és cap de les meves prioritats, ni del Govern, on tampoc ningú m’ha demanat eleccions...

¿Confia que el Tribunal Suprem no dicti una sentència abans no se superi aquesta crisi?

Nosaltres vam presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem prou fonamentat amb una qüestió prejudicial als tribunals europeus per tenir esperances que prosperi. I en un país amb una justícia independent doncs tindríem més esperances, això també és cert.

I llavors què farà?

És que ja ens posem en fer conjuntures que en aquests moments no crec que hàgim de fer, perquè de debò, jo això sí que ho demanaria a tot el país: crido a concentrar-nos ara en aquests tres mesos crítics, on el desconfinament ha d’anar de la mà d’un pla de salvament de l’economia. I això requereix estar al 150% al 200% concentrats en aquest objectiu.