Noelia Bail: “S’han de respectar els resultats; si no, estem abocats a lluites internes”
Ex secretària general, Noelia Bail va ser destituïda per la direcció estatal de Podem després que ho demanés més de la meitat de l’executiva catalana. Tanmateix, ara es torna a presentar
BarcelonaPodem va acabar aquest dimecres el procés per triar el cinquè coordinador general en cinc anys de vida. A la cursa s’hi han presentat quatre aspirants: Conchi Abellán, Noelia Bail, Albert Bastida i Manuel Galiñanes. La pugna principal ha estat, però, entre Abellán i Bail, que ja es va imposar a les primàries al Parlament. Ex secretària general, Noelia Bail va ser destituïda per la direcció estatal de Podem després que ho demanés més de la meitat de l’executiva catalana. Tanmateix, ara es torna a presentar.
En què es diferencia el seu projecte de la resta de candidatures?
Som la candidatura dels fets i no les paraules. Un equip de referents en moviments socials, municipalisme i gent de base, que porta molts anys de treball, de militància i d’activisme social. Els moviments socials han de ser la nostra brúixola per no perdre’ns en el laberint burocràtic de les institucions. Volem ser el seu altaveu.
En cinc anys de vida, aneu camí de triar el cinquè secretari general del partit. Què ha fallat?
Hem d’aprendre una lliçó: saber respectar els resultats i la democràcia. Si no, estem abocats a estar sempre repetint primàries i lluites internes que no porten enlloc. Mentre he sigut secretària general, sempre he ofert mà estesa, però una part de l’executiva va decidir que s’havia d’acabar aquest mandat d’una manera que va ser un error. S’hauria pogut fer des d’un respecte polític i consensuat. Necessitem lideratges integradors i no excloents. No pot ser que una candidata que aspiri a liderar Podem digui que s’ha d’esborrar el mandat anterior. No podem esborrar cap mandat.
Albert Bastida i Manuel Galiñanes les acusen, a vostè i a Abellán, de generar confrontació. Com es dona estabilitat a l’organització?
Sempre he buscat la unitat. Va ser el primer que vaig fer quan vaig guanyar les primàries al Parlament. Es va plantejar una llista d’unitat i vaig plantejar un pas enrere perquè s’hi posés un perfil de consens. No hi va haver resposta de l’equip tècnic més enllà de les converses amb el secretari d’organització. Quan no hi ha reconeixement de la proposta política, la unitat és impossible.
Com ha de ser la relació amb els comuns?
Defensem una tercera via, és a dir, una coalició estable. Apostem per l’espai del canvi, però no és bo que les organitzacions que en formem part ens asseguem a parlar només quan hi ha cites electorals. Plantegem asseure’ns a negociar les condicions d’aquest espai per marcar unes regles del joc a llarg termini.
La relació s’hauria de quedar aquí?
Sí, volem un Podem amb veu pròpia.
¿Els pressupostos de la Generalitat no s’havien d’aprovar? Per què?
Des del començament els moviments socials alertaven que no eren suficients i que s’havia de batallar més. Amb la crisi del covid-19, van quedar desfasats. A més, la setmana després d’aprovar-los ERC va votar que no a l’estat d’alarma. Això és una deslleialtat absoluta.
No fa cap referència al referèndum en el seu projecte polític. Per què?
En el seu moment vam parlar del referèndum pactat i legal. Però ara mateix tenim una crisi a tots els nivells i és del que ens hem de preocupar. Vaig ser molt crítica quan va començar el Procés perquè era una cortina de fum per intentar tapar la problemàtica social que s’està agreujant per les successives privatitzacions dels serveis públics.
Aposta per un govern amb ERC i el PSC, tal com defensen els comuns?
No és tant amb quines organitzacions polítiques anirem de bracet, com posar sobre la taula quin tipus de país volem, i això es defineix amb les polítiques públiques. Hem de fixar-nos en el govern de coalició a Espanya. Podem negociar i arribar a acords, però sense perdre els nostres principis. No podem ser un partit frontissa d’ERC.