Marta Pascal: “Volem ser un partit per als 7,5 milions de catalans i no només per als de l’1-O”

BarcelonaEl Partit Nacionalista de Catalunya va néixer aquest dissabte a Girona i va escollir Marta Pascal (Vic, 1983) com a secretària general. Es presentarà a les pròximes eleccions al Parlament.

Per què cal el PNC en el sistema de partits a Catalunya?

Perquè és una oferta que no existeix. Vol incloure des del catalanisme fins a l’independentisme i trencar la dicotomia de blocs del sí i del no. Tenim vocació d’aplegar centralitat. Ara no hi ha cap partit a Catalunya que incorpori els dos matisos.

¿Vol que sigui l’eix ideològic i no nacional el que vertebri la política?

No, volem abordar tots els temes pendents del país. Hi ha un tema a resoldre que és la relació entre Catalunya i Espanya i apostem per la via escocesa. I, d’altra banda, tenim l’objectiu de la recuperació econòmica.

¿Definiria el PNC com un partit independentista?

No només això. Hi ha persones que són independentistes -jo ho soc- i d’altres que són catalanistes. Creiem que poden conviure en una mateixa força política. No és una cosa contradictòria, sinó perfectament possible per fer avançar el país.

L’estratègia és tornar a ser CiU?

No volem mirar el passat. Som un projecte nou que, tot i que s’emmiralla en el PNB, és un projecte d’obediència catalana. El PNC és un punt de trobada de persones que poden venir de la tradició convergent, de la socialista catalanista o persones que han votat ERC però que no es consideren d’esquerres.

Ideològicament on se situa?

Tenim una vocació social-liberal, els que defensen l’economia de mercat, un treball conjunt entre la iniciativa pública i la privada, però preocupats per la desigualtat.

¿El PNC hauria facilitat com ERC la pròrroga de l’estat d’alarma o s’hi hauria oposat com JxCat?

La vocació és ser útil per defensar els interessos de Catalunya. Haguéssim sigut partidaris de posar els escons a disposició de prorrogar l’estat d’alarma si es complissin unes condicions. Som més propers a aquest plantejament que no al frontisme i el no a tot de JxCat.

¿El PNC hauria donat suport a l’última reforma fiscal del Govern?

Difícilment. No hauríem donat suport a la reforma de l’impost de successions, ens sembla injust, i no ens apuntarem a la dinàmica d’anar augmentant els impostos [l’IRPF].

Què opina de la gestió del covid-19 a Catalunya i a Madrid?

La pandèmia ha vingut de nou no només a Catalunya i Espanya sinó a tot Europa. La gestió pública d’una situació tan complicada no és senzilla. Hauria volgut que el govern espanyol hagués tingut més sensibilitat amb les competències, i també crec que la Generalitat en algun moment ha estat desorientada i ha donat missatges contradictoris.

Quins canvis creu que s’han d’impulsar arran de la pandèmia?

Estem en la línia d’aixecar el país i reactivar-lo, de la sensibilitat social, de la col·laboració pública i privada, i de no generar picabaralles estèrils entre els partits.

¿El PNC es presentarà sol a les eleccions o anirà de bracet d’Units per Avançar, la Lliga, Lliures…?

Ens volem presentar a les eleccions i tenim vocació de suma, però no estarem en un projecte que vagi contra ningú. No hem vingut a ser la crossa ni a ser la quota, ni som una aportació nostàlgica del passat. Ara hem de créixer com a partit i un cop s’hagin convocat les eleccions, prendrem les decisions que corresponguin.

¿La Lliga de Josep Ramon Bosch encaixa amb vostès?

Li hauria de demanar si està d’acord amb la via escocesa.

¿Un cop s’aclareixi el futur del PDECat, vostès obriran converses per intentar sumar?

Si altres actors volen parlar, estem disposats a fer-ho amb tothom.

La direcció del PDECat s’ha enfrontat a Puigdemont.

No em sento amb el dret de dir si el que fa la direcció del PDECat està bé o malament.

¿A més de Carles Campuzano i Jordi Xuclà, altres quadres del PDECat se sumaran al PNC?

Hem fet una crida pública a tothom que s’hi vulgui sumar, també de la tradició convergent. Igual que en la direcció del partit hi ha persones que han estat al PDECat, és evident que hi ha un gruix important de gent al PNC que venen d’aquesta tradició política, però les portes estan obertes per a qui cregui en la centralitat.

Vostè en el seu llibre defensa fer un nou partit de plaça major.

Volem ser un partit que vol fer política per als 7,5 milions de catalans i no només per a les persones que van votar l’1 d’Octubre.

¿El PNC està en contra de fer un referèndum unilateral i plantejar unes eleccions plebiscitàries?

No estem a favor de la unilateralitat, el referent és Escòcia. Volem recuperar l’esperit del catalanisme. No s’hi val a dir que si no estàs d’acord amb la via unilateral ets un traïdor. Quan has de negociar has de trobar un punt en comú i no tots els teus plantejaments guanyen.

Algú li podria dir que si renuncia a la via unilateral és possible que mai es faci el referèndum.

Aquesta és una visió molt acomplexada per part de l’independentisme. L’important és construir un país per a tothom. Si només es vol construir un país per als unilateralistes estem fent una Catalunya petita i que deixa al marge moltíssima gent.

¿Confia que el govern espanyol acabarà acceptant el referèndum?

No és que hi confiï jo, hem de començar un procés de diàleg, reivindicar la bilateralitat i construir el mentrestant.

Serà la cap de llista del PNC?

Tinc la vocació de ser la secretària general i no estic per a res més que per desplegar el partit.