Jordi Puigneró: “Defenso que abans del dia 25 de juliol hi hagi un acord a l’espai de JxCat”

BarcelonaJordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública i acaba de publicar el llibre El 5è poder. La República Digital a les teves mans (La Campana). És també un dels noms que sona amb més força com a candidat de JxCat.

El 5è poder en mans de qui està?

El món digital ens ha portat a un cinquè poder, que són els ciutadans empoderats amb els smartphones, que permeten a un ciutadà participar activament en la vida pública.

¿Aquest empoderament seria per fer possible la independència?

Tenint present que el control del territori, que seria la manera de fer un estat clàssic, no ha estat possible després de l’1-0, internet és el nou territori. Els vincles del futur, també d’una nació digital, es poden garantir en un món digital. Hauríem de pensar més en com construir un estat del segle XXI que no un del segle XIX. L’era digital canviarà les relacions de poder i la governança.

L’expresident d’Estònia diu que només hi ha tres transaccions amb el govern que no es poden fer en línia: casar-se, divorciar-se i transferir o vendre béns immobles. ¿Això és el que vostè vol per a Catalunya?

Tots els països estan avançant cap aquí i Catalunya també en els tràmits entre l’administració i el ciutadà. Parlo de girar el mitjó. La república digital no és l’administració electrònica. És canviar el paradigma. Aquest país va fer la revolució industrial sense tenir un estat. Hem de fer el Noucentisme digital. És un camp verge per recórrer.

Si disposéssim d’aquest desplegament de tecnologia en l’administració, ¿els ERTO ja s’haurien cobrat i sense errors?

Si haguéssim tingut nosaltres totes les competències, no ho hauríem fet tan malament com l’Estat.

Però també hi ha deficiències en el rastreig de contactes del covid-19.

Hi ha un debat aquí i a nivell global. És la fina línia de fins on arriba la privacitat de les persones i fins a quin punt ens passem de la ratlla i l’envaïm, encara que sigui per un tema de salut. Les aplicacions que hi ha arreu del món de traçabilitat de contactes no s’han demostrat gaire eficaces enlloc.

¿El corredor 5G del Mediterrani ens canviarà la vida en algun sentit?

És molt important. Ens ajudarà a fer més competitiva la indústria de l’automòbil perquè el cotxe del futur camina cap a ser verd, elèctric, connectat, digital i compartit.

¿Podem esperar 70.000 congressistes en el proper Mobile?

Serà el Mobile amb més assistents de la història: en tindrem molts de presencials i en tindrem encara més de telemàtics. Això ens permetrà que mantenint gran part de l’assistència presencial, la podrem ampliar gràcies al fet que ara hem tastat per primera vegada de forma massiva el que significa la vida més digital.

L’última reunió del consell executiu és el 4 d’agost. ¿És quan el president Torra convocarà eleccions?

No en tinc ni idea. És una potestat que té el president.

Però sembla que serà el 2020, no?

Sembla ser que hauria de ser així, però ja no m’atreveixo a fer pronòstics. En tot cas, jo vaig pels pobles de Catalunya posant fibra i a mi ningú em demana eleccions.

Va ser el president Torra el primer que va dir que aquest Govern no tenia recorregut.

Sí, però això va ser abans del covid. Encara no hem sortit del túnel. Estem veient rebrots. La nostra prioritat ha de ser acabar de resoldre la crisi sanitària i posar les bases de la recuperació econòmica. I això no sé si és compatible amb eleccions.

Marc Castells, alcalde d’Igualada i membre de la direcció del PDECat, entrevistat a l’ARA, deia ahir que el projecte de Puigdemont s’ha escorat massa a l’esquerra

Assolir la independència de Catalunya no és un projecte ni de dretes ni d’esquerres. Ha de ser patrimoni dels demòcrates. Si hem de ser el carril central, hi ha d’haver molta gent. Defenso que abans del 25 hi hagi un acord entre l’espai que representa avui JxCat.

Entre Puigdemont i Bonvehí.

Exacte. I que siguem capaços de fer aquest acord. No soc en el grup negociador, però em consta que hi ha contactes.

Què separa els dos grups?

Venim d’un procés complex. Per assolir la independència hi ha visions diferents. Com amb ERC, que té una estratègia molt diferent. I això fa aflorar divergències personals que hauríem de ser capaços de corregir.

Però aquest espai està perdent gent pel camí, com el PNC de Marta Pascal i els ex de Convergència.

L’experiment que vol fer el PNC ja el va intentar Duran i Lleida quan va formular una proposta de partit catalanista de centredreta sense voler la independència i va treure 0 diputats. 40 anys de ser bons minyons amb l’Estat ens van portar al punt que Espanya no acceptés ni un Estatut. Hem d’explorar noves vies.

Ser mals minyons ens ha portat exili i presó.

Però estan canviant coses. A Espanya s’està qüestionant fins i tot la monarquia. És en els canvis de règim on hi ha oportunitats. L’anterior canvi de règim, passar d’una dictadura a una democràcia, ens va portar a poder tenir un Estatut. 40 anys de democràcia no ens han permès ni actualitzar l’Estatut.

Així, si Sánchez parla de reforma constitucional, ¿podria ser un bon motiu per intentar encaixar-hi un referèndum d’independència?

Esperem que Espanya ens faci una proposta. La famosa taula de diàleg s’ha de transformar en una taula de negociació i això vol dir que hi hem de posar propostes. Nosaltres ja les hem posat. Sempre que hi ha canvis hi ha oportunitats. Estarem amatents a aquests possibles canvis.

Si li proposessin ser el candidat a la Generalitat, què contestaria?

Per anar a fer què? Quin és el projecte? Més important que els càrrecs són els encàrrecs. Un es posa en una responsabilitat si hi ha objectius i amb qui va. Ara estem en el debat de què anem a fer. Com a conseller de Polítiques Digitals m’he sentit còmode i he pogut impulsar un projecte de país per avançar cap a un estat independent en primer lloc en forma digital. Sempre estaré al servei d’aquest objectiu.