Gabriel Rufián: “Pedro Sánchez haurà de triar entre pactar amb nosaltres o amb Rivera”

BarcelonaGabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) confessa que li pesa la responsabilitat de substituir Joan Tardà. El seu discurs combina retòrica antifeixista i realpolitik.

Ha canviat, suposo que molt, el Gabriel Rufián de fa tres anys amb el Gabriel Rufián d’ara.

Bé, potser ara soc més conscient de la responsabilitat. Seré el portaveu d’un grup parlamentari que espero que sigui molt fort. I no pots fer el mateix quan ets portaveu que quan ets el portaveu adjunt, per exemple.

S’ha acabat el Rufián gamberro?

S’han de bastir ponts, hem d’intentar dialogar amb tothom, i això té un cost. Hi ha coses que potser no podré fer. Però continuarem plantant cara, principalment a una força política molt nociva com és Vox.

Vostè ha dit que han passat moltes coses entremig. Per exemple, l’octubre del 2017. Ha fet la seva pròpia autocrítica?

Molts de nosaltres ja sabíem que ens enfrontàvem a gent amb enormes carències democràtiques, però no que ens enfrontàvem a salvatges.

Va ser un error la DUI?

Al final, tot el que va passar al Parlament és política. I és una barbaritat que la Carme Forcadell, per exemple, estigui a la presó per permetre una votació democràtica. Jo amb el que em quedo d’aquests dies és amb el discurs del president Puigdemont quan fins i tot després de declarar la independència de Catalunya va estendre la mà. El republicanisme català continua assegut a la taula i l’únic que trobem són amenaces, presons, policia, 155... Bé, continuarem: diàleg, diàleg, diàleg.

¿Continua assegut en una taula perquè segurament no és viable la independència unilateral?

Hi ha una frase de l’Oriol Junqueras que és que nosaltres no volem ser o no som unilaterals, volem ser o som multilaterals, perquè això, agradi més o agradi menys, al final se solucionarà en una taula de diàleg.

Pedro Sánchez ha convocat aquestes eleccions perquè es va quedar sense uns pressupostos que negociava amb vostès.

Dues matisacions. La primera, tant de bo pogués dir que estàvem negociant. Tant de bo, perquè no va haver-hi ni una sola trucada, res. La segona, jo sé que el mantra de segons qui és que aquests pressupostos són els més socials de la història de l’estat espanyol. No és cert. És fals. Són només cinc dècimes més que els pressupostos que presentava Rajoy.

Vol dir que el PSOE no volia aprovar els pressupostos?

Tothom recorda Carmen Calvo acceptant el relator. Tothom recorda la manifestació de Colón. I 24 hores després Calvo va dir que no. I es van aixecar de la taula de negociació.

Vostès van presentar l’esmena a la totalitat un 4 de febrer, i va ser el 5 quan va esclatar la crisi. No hi ha una relació de causa efecte?

L’esmena a la totalitat era perquè volíem ser protagonistes del debat.

La sensació que va quedar ara és que vostès presenten l’esmena i l’endemà esclata la crisi.

Però torno a recordar que nosaltres l’únic que demanàvem era diàleg. Una taula de negociació. I el PSOE es va aixecar. Al final el no als pressupostos real va ser de Sánchez.

I ara vostès aspiren a pactar-hi.

No sabem quin Pedro Sánchez ens trobarem. Però un PSOE fort, per comoditat el que farà és un pacte amb Cs. I això el que suposa és un nou 155. No és opinió, és informació. Que el PSC guanyi les eleccions a Catalunya suposarà que pactin amb Cs. I l’única formació política que ho pot evitar és ERC.

Vostès el que plantegen és: “Voti’ns a nosaltres perquè condicionarem el govern de Pedro Sánchez i no ho farà Albert Rivera”. És així?

Però és que al final Sánchez haurà d’escollir, és pura demoscòpia, entre Rivera o nosaltres. L’únic obstacle perquè Cañas, Girauta, Arrimadas, tota aquesta gent, siguin ministres som nosaltres. Es parla del front PP-Vox-Cs, però el front PSOE-Cs és tan nociu o més que l’altre.

Com pensen convèncer Sánchez que pacti amb vostès i no amb Cs?

Si el republicanisme català al Congrés és fort i Sánchez feble, no podrà pactar amb Rivera. Nosaltres el que volem és tornar als 180 diputats que van fer fora Rajoy. Principalment volem tornar a la taula de diàleg. Obligar Calvo, Sánchez, el govern espanyol, a seure a la taula de diàleg.

Aquesta és la condició que posen vostès a Sánchez per investir-lo?

És que o entenem això o anem al xoc continu i estèril.

Però quines atribucions ha de tenir aquesta taula de diàleg?

El que proposem és una taula de partits que, per exemple, es pugui reunir cada mes una vegada a Barcelona i una a Madrid en un espai, diguem-ne, neutral que no sigui el Congrés o el Parlament. Espais emblemàtics o com es vulgui dir. Però repeteixo: tornar al punt d’inici de la taula de diàleg, que ja es va iniciar amb la cimera de Pedralbes.

Es pot negociar amb presos i exiliats?

Creiem que no, però igual que suposo que ells no posaran condicions per seure, nosaltres tampoc.

Vostès es presenten amb la idea que cal tornar a fer un referèndum. Ara mateix sembla molt lluny...

Si l’independentisme guanya les eleccions el missatge és brutal. I condiciona i condicionarà la política espanyola. Quan nosaltres diem que hem posat i hem tret governs, literalment, és perquè ho podem continuar fent, si cal.

Per tant, el referèndum no és condició sine qua non.

No hi ha d’haver tantes condicions sine qua non per a la investidura, però sí per a la permanència de Sánchez a Moncloa. I aquest tutelatge és indispensable perquè arribi.

Podem proposa un referèndum.

És una bona notícia i ho agraïm moltíssim. Però després al Congrés ens diuen que “ara no toca”.

El veig molt interessat en disputar el vot al PSC.

És que comença a haver-hi una cantarella que hem de contrarestar, que és el famós vot útil. S’està utilitzant Vox perquè la gent digui “Ai, ai, ai, ai, voto els menys dolents”. Però és que cal recordar, cal fer memòria. El PSOE i el PSC van votar i van aplaudir amb les orelles el 155 al Senat. I ho tornarà a fer si pacta amb Cs.

Ara ve una desacceleració econòmica. El debat econòmic tornarà possiblement a la taula.

Nosaltres sempre hem estat al costat de les esquerres espanyoles, de qualsevol iniciativa, de qualsevol polític que estigui per dignificar la vida de la gent. No estem pel “No a tot”, el bloqueig del Congrés. ¿Això significa, per exemple, deixar una senyora de Malasaña sense aigua municipal? ¿Nosaltres ho hem de fer, això? No. Per què? Doncs perquè és indecent. I també perquè això en un moment donat no s’entén, a Cornellà o l’Hospitalet. Ens han d’entendre a Cornellà o l’Hospitalet. No es pot fer la independència sense el Baix Llobregat.

Què ha de fer l’independentisme quan arribi la sentència?

Crec que el futur d’aquest país passa per un 3 d’octubre. Ara hem de ser capaços de gestionar-ho i no tornar a perdre segons quines oportunitats. I també ser útils.