Eulàlia Reguant: “El país vira cap a l’ordre després de l’1-O”

BarcelonaA les portes de l’assemblea nacional estratègica que la CUP celebra diumenge, Eulàlia Reguant, membre del secretariat, analitza l’escenari polític sense defugir el paper del partit el mes d’octubre del 2017.

Com valora el pacte de JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona?

És un pacte del no-canvi per seguir repartint-se el país en clau partidista. És una reedició de la sociovergència de tota la vida. Amb aquest pacte es demostra la voluntat de mantenir la Diputació com una institució opaca, que serveix els interessos partidistes per repartir els diners als ajuntaments en funció dels interessos electorals.

Quines conseqüències creu que té per a l’independentisme?

Més que el pacte en si, que és preocupant, té conseqüències si veiem els retrets permanents entre JxCat i ERC, malgrat que governin junts. Uns retrets que no s’han aturat durant aquest any i mig de legislatura. Davant d’aquesta dificultat manifesta d’entesa, calen nous escenaris per exercir el dret a l’autodeterminació.

JxCat recorda que hi ha hagut pactes que han bandejat alcaldes seus o que no es va investir Puigdemont.

Sempre hi ha un retret previ. És l’acumulació permanent de retrets o de divergències que passen per davant de la necessitat de treballar per una unitat antirepressiva de manera clara. Una unitat que permeti generar respostes polítiques al que l’Estat està fent i que alhora permeti posar un horitzó clar a mitjà termini-o en el termini que sigui- per exercir el dret a l’autodeterminació.

Els partits busquen l’hegemonia o eixamplar la base, com diuen.

Els partits busquen l’hegemonia per governar. Però què fas després amb aquest govern? Com poses les bases per solucionar el conflicte polític? Com poses les bases perquè tornem a fer el que vam fer l’octubre del 2017, i perquè ho fem en millors condicions que llavors? Tot això està fora del debat polític perquè només es discuteix quines cadires ocupa cadascú i qui governa cada institució.

És un triple èxit del PSC guanyar la Diputació, accentuar les contradiccions entre JxCat i ERC i disputar l’hegemonia de l’espai de centreesquerra als republicans?

Sí. I se l’ha legitimat com un garant d’un diàleg que és inexistent. Les forces independentistes han legitimat Pedro Sánchez com un interlocutor vàlid per resoldre el conflicte català. Quan partim d’un diàleg que és una fal·làcia perquè no reconeix el dret a l’autodeterminació s’estableix un diàleg de sords.

Però no era una necessitat d’higiene democràtica fer fora Rajoy?

Com a partit corrupte, responsable de la brutalitat policial de l’octubre i de la repressió al moviment independentista no podia ostentar poders de l’Estat. Però d’aquí a entendre que el PSOE és una alternativa vàlida hi ha una gran distància. Els socialistes no deixen de ser els avaladors del 155 i de la presó i la repressió. I parlo del PSC i del PSOE perquè als anys vuitanta podíem distingir-los, però a aquestes altures ja no hi ha diferència.

Què en pensa del pacte Colau-Collboni a Barcelona?

Ens remet als governs dels darrers 30 anys. Hi ha una preeminència del PSC, principal responsable del model de ciutat que tenim, un model que el 2015 tant la CUP com els comuns volien combatre. Els comuns tenen la majoria de carteres socials, però les de política econòmica estan en mans dels socialistes. I no pots fer polítiques socials sense controlar les polítiques econòmiques.

Aquests mals resultats, en general, de la CUP a les municipals, què diuen del país i què diuen de la CUP?

Molt probablement la CUP no ha sabut ni comunicar ni abordar una proposta política que fes front al moment polític que vivíem. I el país vira cap a l’ordre. Després d’un moment polític molt intens com és la tardor del 17, sí que hi ha un cert esgotament o una certa por i per tant hi ha un vot que va més en clau de mantenir l’ordre. També passa que JxCat i ERC han patit d’una manera molt visible la repressió i això provoca que la gent voti aquestes forces.

És una victòria de la repressió?

El que passa al Parlament, els resultats electorals i les darreres mobilitzacions tenen molt a veure en com afecta la repressió i, per tant, en com afecta la por a la gent a l’hora de fer plantejaments polítics.

Com expliquen que el malestar de part de l’independentisme cap a ERC i JxCat no els beneficiï?

La repressió requeria una certa responsabilitat o discreció per mostrar també tot el suport necessari a les persones que l’estaven patint. Hi ha un moment en què tot el país viu la ressaca postreferèndum i la CUP no en queda indemne.

On van fallar?

L’octubre del 17 vam callar molt o no vam tenir capacitat de mobilitzar més la gent. La discreció i una responsabilitat mal entesa van provocar que falléssim el 3-O o el 10-O, i el 27-O ja era tard.

I com cal actuar, ara?

Ara no s’ha de definir quina eina utilitzem, sinó com generem unes condicions que ens permetin sostenir qualsevol cosa que fem. Si ara tornem a fer la DUI tornarem a estar igual. No tindrà cap mena de translació si no hi ha al darrere mobilització i capacitat d’autoorganització de la gent. No podem tenir un país absolutament venut a les grans empreses o a l’ statu quo de l’Íbex 35, que el que fan és amenaçar-te i no deixar-te sostenir res.

Com valora la defensa dels presos?

La respectem des de la solidaritat antirepressiva, però per nosaltres l’1-O no era una eina per negociar amb l’Estat, com han dit, sinó un referèndum.

A l’assemblea de diumenge debatreu passar a tenir una actitud més propositiva.

Vam pensar que el bloqueig faria reaccionar el Govern, però no ha estat així i ara apostem per una oposició propositiva que plantegi alternatives. Davant de qualsevol política que continuï les dinàmiques neoliberals, ens trobaran de cara i farem oposició frontal. I amb tot el que tingui a veure amb el dret a l’autodeterminació treballarem perquè sigui un fet.

S’obren a aprovar els comptes? No estem en l’escenari de plantejar-nos aprovar els pressupostos. Per començar, perquè el govern de la Generalitat tampoc ens ha trucat. Però les polítiques han de virar 180 graus perquè com més temps passa més preocupant és la situació.

Diumenge també revisaran allargar mandats al Parlament.

Està a debat poder repetir dues legislatures de manera successiva. Poder fer-ho no vol dir que es faci, però és evident que obre portes. La gent busca persones de referència.