Xavier Domènech: "El RUI no és el desllorigador: la sortida són unes eleccions constituents"

BarcelonaEn Comú Podem va guanyar les eleccions a Catalunya, tot i que els seus aliats estatals no van assolir els seus objectius. Després del 26-J, el líder de la candidatura, Xavier Domènech, analitza per a l’ARA l’escenari després de la victòria del PP.

Vostès van guanyar a Catalunya però van perdre 80.000 vots. A què ho atribueix?

En termes absoluts es van perdre 80.000 vots però en percentatge de vot gairebé ens quedem igual. De l’anàlisi dels resultats se’n desprèn que la part de votants que hem perdut venia d’un abstencionisme que el 20-D va fer un pas endavant. També és cert que els resultats milloren a Lleida, Girona i Tarragona i també a Olot o a Osona. Això és una bona notícia en el sentit que aquest nou espai polític és transversal: pot treure bons resultats a l’àrea metropolitana però també en altres indrets de Catalunya.

¿Els va afectar que Pablo Iglesias digués que el referèndum no era una línia vermella?

Fa de mal dir. En termes transversals semblaria que no, però sí que podria haver afectat un possible creixement a Catalunya. Venim d’un cicle electoral en què en cada convocatòria hem crescut i aquest cicle probablement s’ha tancat el 26-J, però això no vol dir que a l’Estat el resultat d’Units Podem (UP), 71 diputats, sigui el seu cim.

Hi ha hagut por a la novetat?

La por ha mobilitzat el vot cap al PP. Probablement cal alguna cosa més per veure que UP és una alternativa de govern i fer més creïble la seva proposta. Evidentment el Brexit i tot el que va passar l’última setmana de campanya pot haver generat situacions de dir mejor malo conocido que bueno por conocer.

A Catalunya ja no podien fer-hi més?

Podíem fer-hi més. Podem és un espai que s’ha construït pensant en el moviment 15-M i ara hauran de pensar en altres coses més àmplies en l’àmbit social i cultural. En el nostre cas és diferent perquè Catalunya és una nació diferent de l’espanyola i per això En Comú Podem ha d’aspirar a la construcció d’un espai propi.

¿Pot ser relativament més ràpid passar del 48% que va votar independència a un 52%, que esperar que a Espanya hi hagi fraternitat?

És cert que hi ha una coalició de govern de JxSí que, amb el suport de la CUP, ens va dir que en 18 mesos hi hauria independència. Ho veig complicadíssim perquè no s’avança amb passos concrets. Catalunya ha de fer un procés constituent que li permeti construir-se en un espai sobirà propi, però no participarem de fugides endavant.

És a dir, que no esperin JxSí o la CUP que vostès se sumin al RUI.

Hi ha un debat més de fons sobre si la construcció de la sobirania s’ha de subordinar a la voluntat estatal. A mi em sembla que no. Ara bé, no crec que el RUI sigui el desllorigador de la situació actual. És una proposta que ens pot retornar fàcilment al 9-N. El problema d’un referèndum és que ha de ser vinculant per a les dues parts, i l’estat espanyol no ho vol.

Què proposen per sortir d’aquesta situació?

Per a mi la sortida seria anar cap a unes eleccions constituents i obrir un procés constituent. Permetria incloure gent que diu que definir aquest país no vol dir separar-se de la resta de l’Estat. I a la vegada una acumulació de forces per transformar també la situació d’Espanya.

El que diu l’independentisme a Catalunya és “tirem pel dret”. Vostès diuen “anem a veure quina temperatura hi ha a Espanya”. I han vist que la temperatura és freda.

Trencar amb el bipartidisme és calidesa, no renunciarem a cap espai de canvi. Tot i això, és cert que el que proposàvem en aquestes eleccions no ho hem aconseguit: fer fora el PP i vertebrar un possible govern del canvi. Que hi torni a haver un govern del PP després de tot el que ha passat és molt dur però també cal dir que no té majoria parlamentària i és probable que tinguem un govern que no arribi a l’equador de la legislatura. No estem en un moment com el de la majoria absoluta d’Aznar sinó en un moment de transició molt forta dels sistemes polítics a Espanya i a Catalunya.

Vostè la nit electoral va dir que eren l’alternativa a CDC. ¿Aspiren a un govern d’esquerres amb ERC?

ERC ha fet una aposta estratègica de treball unitari amb Convergència. A nosaltres ens pertoca una altra cosa, construir aquest espai de l’esquerra nacional, sobiranista però no subordinada a altres cultures polítiques.

¿A la tardor vostès es convertiran en un partit polític per anar a les pròximes eleccions catalanes amb Ada Colau al capdavant?

Hem d’obrir el debat al setembre amb els diferents subjectes i tota la ciutadania que hi vulgui participar. La resolució d’aquest debat dependrà de la gent, i el calendari electoral s’ha de tenir en compte però no subordinar-s’hi. Serà un espai polític nou. Sobre Ada Colau, ella ha expressat la seva voluntat de ser alcaldessa de Barcelona.

Hi quedarà dissolta ICV i EUiA?

Hi ha d’haver un principi polític bàsic que és la igualtat plena. S’ha d’obrir aquesta fase de construir programàticament aquesta alternativa molt lligada al territori, i hauria de superar els subjectes.