Laura Borràs: “No és el nostre problema si Espanya es pot governar o no”

BarcelonaLaura Borràs (Barcelona, 1970) està tan ficada en el seu paper de consellera de Cultura que li costa assumir que anirà a Madrid a fer de diputada. Les últimes hores no ha parat de rebre missatges de suport i afecte. Explica que en una reunió s’ha volgut que constés en acta: “La Laura Borràs serà sempre nostra”.

Ja s’ha fet a la idea de deixar el departament de Cultura?

Encara no he tingut temps ni de pair-ho i queda molta feina per fer en aquests pròxims dies.

Una d’aquestes feines és trobar un substitut o substituta.

Efectivament. Hi estem treballant perquè sigui algú que conegui tots els processos i també els equips. És evident que per respecte al sector mirarem de fer una transició al menys turbulenta possible.

Quantes vegades deu haver pensat: “El que hauria pogut fer amb un pressupost!”

No descartem com a Govern, un cop passades les eleccions, tornar a fer una crida a la responsabilitat perquè tothom sigui conscient de quina temeritat representaria entrar al 2020 amb un pressupost prorrogat del 2017. Ara mateix estem en pròrroga de la pròrroga, fer pròrroga de la pròrroga de la pròrroga és entrar en el terreny del circ i fer un triple salt mortal, probablement sense xarxa.

La persona que la substituirà tindrà autonomia absoluta?

Estan molt convençuts tots, tant els presidents com jo mateixa, i també el conseller a l’exili Lluís Puig, que hem preparat una feina que cal completar. I jo el que voldré és sumar, i entenc que la persona que triem finalment per ocupar la conselleria serà la més interessada que jo pugui estar fent aquesta feina d’acompanyament d’un projecte que he iniciat jo.

Parlem del seu salt a Madrid. Vostè serà número dos de la llista de JxCat al Congrés, per darrere de Jordi Sànchez. La pregunta és: què hi van a fer, vostès, a Madrid?

L’eix de la nostra política és el país i aconseguir el que considerem que és més beneficiós per a Catalunya. I això per què es va a fer a Madrid? Doncs perquè és a Madrid on es trenca l’ordre democràtic i s’inicia un període que ens porta a la presó i a l’exili. I per tant, anem a Madrid a poder fer que se senti aquesta veu.

Una part de l’independentisme considera que una bona estratègia és bloquejar la política espanyola.

Jo soc una persona que intento sempre construir, aconseguir consensos i convèncer a través de la paraula. Per tant, bloquejar o entorpir no són conceptes amb els quals em senti còmoda. De vegades és necessari fer aquest viatge empàtic, posar-te en la pell de l’altre per intentar comprendre les seves raons, perquè aleshores tu tinguis arguments per fer entendre les teves. Però qui bloqueja? Qui bloqueja la política a Catalunya és l’estat espanyol impedint que un govern democràticament escollit continuï en l’exercici de les seves responsabilitats. I crec que estem moralment obligats a bloquejar, per exemple, l’avenç de la ultradreta, del feixisme, els brots de franquisme.

Encara que això fos el preu de fer president el senyor Sánchez?

No es tracta de fer president l’un o l’altre. Es tracta d’aconseguir que sigui sentida i acollida la nostra reivindicació. I, per tant, si són necessaris els nostres vots, el que farem és fer-los valer en una posició de màxims, no de mínims. Perquè nosaltres no anem a fer política espanyola, anem a fer política catalana.

Creu que va ser una bona decisió de l’independentisme fer caure Rajoy per posar Sánchez?

És evident que el que representava el govern de Rajoy era absolutament nociu per als interessos de Catalunya. Tanmateix, el que va passar després no va comportar cap canvi substancial.

La condició de màxims que vostès posarien per investir, per exemple, Sánchez seria reprendre el diàleg? Posar data a un referèndum?

Seria reprendre el diàleg en les bases d’allò que a nosaltres ens preocupa, que és l’estat de repressió, el retrocés absolut dels drets individuals, els drets civils, els drets polítics de les persones que en aquest moment estan en la situació de presó o d’exili, i el dret a l’autodeterminació dels catalans, que volen aconseguir ser escoltats en el marc del que permet la democràcia, que és un referèndum.

Per tant l’objectiu últim és aconseguir un referèndum pactat.

Bé, com ens comptem? En democràcia només et comptes en vots. Som demòcrates abans de ser independentistes. I, si no, que ens diguin quines altres opcions hi ha. O hi haurà una repressió perpètua?

Des d’aquest punt de vista, vostès estan disposats a assumir el risc de forçar, per exemple, una repetició de les eleccions a Espanya?

No és el nostre problema si Espanya es pot governar o no. Nosaltres hem de mirar de governar per a Catalunya.

Tem un govern de la triple dreta?

Sí, però vull saber quina és l’altra opció. Perquè si l’altra opció no planteja cap diferència respecte al govern de la triple dreta... Si s’està parlant d’un pacte fins i tot PSOE-Ciutadans, quina diferència hi haurà? El que nosaltres haurem de mirar és com juguem les nostres cartes. Jo soc partidària de la unitat i penso que els catalans que ens presentem a les eleccions hauríem de fer-ho sota el mateix paraigua.

Tots? Els set milions i mig?

Els partits que estan per la independència. O els que no representen el 155, potser així ja queda més clar.

S’imaginen un nou 155, realment?

Jo el vaig viure. Era directora general del Govern. La Institució les Lletres Catalanes va ser una de les primeres entitats intervingudes. I per tant, va ser un escenari d’una devastació institucional molt gran.

Ara hi respondria igual?

Doncs no crec que nosaltres estiguéssim en disposició de viure-ho i aguantar-ho de la mateixa manera.

Sent-hi com a consellera em costaria moltíssim acatar el 155.

Què li sembla que s’hagi apartat Carles Campuzano de la llista?

Entenc que és una qüestió interna del PDECat. I que s’ha votat en un consell nacional. El que sí que puc confirmar és l’extraordinària generositat de totes les persones implicades. El sacrifici i les renúncies dels que anem a les llistes i dels que no hi van.

Què diferencia la candidatura de JxCat de la d’ERC o Poble Lliure?

En el cas d’ERC es tracta d’un partit polític, amb unes determinades directrius marcades per un líder que és el vicepresident Junqueras. Poble Lliure és un moviment que també forma part de la CUP. JxCat implica aquest espectre ampli que vol dir Crida, PDECat i independents, que entenc que és una nova manera de fer política, que va més enllà dels partits. Però jo mai diré que no es voti ERC o la CUP.

Vostè serà diputada al Congrés i allà s’hi votaran moltes altres coses. Per exemple, la reforma laboral. ¿Vostès tenen una posició prefixada sobre aquesta qüestió?

No tenim una posició prefixada. Anirem a pams, primer hem de veure què passa. Quins són els resultats. Qui està en disposició de governar i com. No ens interessa tant si la reforma laboral a Espanya s’aplica d’aquesta manera o d’una altra.

Una última pregunta: el president Puigdemont tornarà a Catalunya si és elegit eurodiputat?

Això no ho sé. És una decisió que haurà de prendre ell. El president Puigdemont no pren mai cap decisió sense haver-la meditada extraordinàriament i té un munt d’assessors legals. Ell ha expressat que si és possible, evidentment ho farà. Però haurem de veure quins són els condicionants arribat el moment.