Joan Canadell: “Pere Aragonès em va enganyar amb la llei de cambres”
Número 2 de JxCat el 14-F i president de la Cambra de Comerç
BarcelonaJoan Canadell (Barcelona, 1967) és president de la Cambra de Comerç i ara fa el pas a la política amb JxCat. Atén l’ARA abans de plegar com a president del Consell de Cambres.
Vostè s’ha fixat com a objectiu de la legislatura fer efectiva la República. Com es fa?
Recuperant el tren de l’1-O, que està aturat i que des del 30 de gener [investidura fallida de Carles Puigdemont] no hem tornat a posar en marxa. S’ha de retornar a una unitat estratègica, treballar pel reconeixement internacional, tenir força interna suficient per demostrar que el país vol la República i després acabar de definir tots els detalls.
¿Això es pot fer en una legislatura?
El que cal són 68 diputats com a mínim que vulguin fer el pas i que en aquests tres anys no hi han sigut. Superar el 50% és un punt desitjable, però no una condició absolutament necessària.
La ponència de JxCat parla d’una mediació per un referèndum acordat, no de fer efectiva la República.
Que la millor opció seria el referèndum acordat és evident. Ara bé, quan això es provi i no funcioni haurem de passar una pantalla més.
¿Ara es podria fer el que no es va fer el 27-O?
No sabem què hauria passat si s’haguessin posat d’acord els partits independentistes per aguantar i continuar. El que hem de fer en tot cas és tornar a crear aquell momentum.
Què és la confrontació intel·ligent?
Amb l’Estat ja s’ha vist que no es pot negociar, i per tant no queda altra via que el desbordament democràtic. Això acabarà en una confrontació. Ara bé, és una confrontació amb sentit comú. Que no ens porti a fer coses que no tinguin cap sentit i que acabin posant més gent a la presó o amb més repressió gratuïta.
¿Mantenir la pancarta dels presos és confrontació intel·ligent?
No ho crec. Quan es parla d’intel·ligent entenc que és la confrontació que ens cal en el moment que calgui per fer el pas definitiu.
¿Tallar carreteres o fronteres és confrontació intel·ligent?
Si això és per fer en el moment definitiu per aconseguir l’objectiu definitiu, sí. Si és un acte aïllat, quin sentit té? Són coses diferents.
¿La confrontació, doncs, serà només quan la Generalitat estigui disposada a arribar fins al final?
La Generalitat i el país, eh? Hem de tornar a crear un momentum. Tots hem de trobar el punt de confluència que ens faci més forts. En aquell moment és quan hem de desbordar l’Estat. Confrontacions entremig que no tenen un objectiu concret, més aviat no és intel·ligent.
¿Veu marge per recuperar la unitat?
El marge vindrà a través dels resultats. Aquí hi ha dues estratègies sobre la taula: una és negociar amb l’Estat no sabem què, i l’altra és recuperar la via de l’1-O. Si en aquestes eleccions una de les dues vies surt molt reforçada, tothom entendrà que és la que hem de tirar endavant. Un empat seria el pitjor.
Quina diferència d’escons estableix que una opció s’ha imposat?
No hi ha una fórmula matemàtica, però hi pot haver un moment en què hi hagi prou diferència perquè les bases del partit que ha perdut diguin: això no ho heu fet bé.
¿Confia en la implosió d’ERC si perd?
En tot cas tinc memòria. Jo he sigut militant d’ERC i Reagrupament i ho he viscut, això.
Què el porta a fer el pas amb JxCat?
Em plantejava fer el salt de cara a la següent legislatura, però hi ha un fet entremig que ho trastoca tot: l’engany de Pere Aragonès, que no presenta la proposició de llei de cambres tot i que em va dir que ho faria. Que el vicepresident de la Generalitat enganyi eal president del Consell General de Cambres crec que és un acte que no es pot deixar de banda.
Quina raó li dona per no tramitar la proposició de llei?
Cap. Quan vaig demanar explicacions em va dir que ja sabríem trobar la manera en la propera legislatura per fer-ho. Estic convençut que la raó és la pressió de les patronals.
¿Fa el pas per ser conseller i tirar endavant aquesta llei?
Faig el pas per entrar al Parlament i lluitar per aquesta llei. La sorpresa és que quedo primer de la segona urna de JxCat, i això dibuixa altres escenaris. Ser número 2 per Barcelona es pot traduir en una responsabilitat de Govern.
¿Podria ser conseller d’un govern presidit per Aragonès tot i que diu que el va enganyar?
De poder sí, però personalment m’ho hauria de pensar molt. A la vida hi ha coses que parlant la gent s’entén.
Com va ser la relació amb Chacón?
Bona, però vam perdre l’oportunitat d’avançar molt més. En temps de pandèmia, si enviava un missatge a Reyes Maroto i a Àngels Chacón, em contestava abans la ministra.
¿Veu un govern amb la CUP?
La CUP és un partit que vol la independència i no ho veig descartable.
Què en pensa de la fiscalitat?
S’ha de recompondre tota. El problema que tenim és el dèficit fiscal. Si som un estat independent ens hem de carregar l’impost de successions segur, igual que el de patrimoni.
¿Va ser un error tancar la restauració el mes d’octubre?
La sorpresa era que des del sector de la restauració em deien que Salut no els escoltava. Per què? No és normal. Mentre hi ha hagut el doctor Argimon al peu del canó hi ha hagut diàleg, i quan no hi ha sigut, en aquell període, s’ha anat amb el peu coix.
¿JxCat hauria d’assumir Salut?
Si he de prioritzar, per a mi són més importants altres conselleries que tenen a veure amb el model econòmic. Haver de gestionar ara les conselleries de benestar social és una misèria amb el que tenim. Hem de millorar el model econòmic per tenir més recursos.
¿Li preocupa la causa judicial per les eleccions a la cambra?
No, perquè no té recorregut des del punt de vista legal, però amb l’estat espanyol no se sap mai.