D’entrenador de bàsquet a candidat a l’alcaldia
BarcelonaResumir tota una vida en una paraula és pràcticament impossible, però Pepu Hernández va trobar la seva. Després de guanyar el Mundial del Japó del 2006 com a entrenador de la selecció espanyola, el madrileny es va fer escoltar en una abarrotada plaça de Castilla. “Vull dir una paraula i escolteu-la bé, perquè d’ara endavant serà molt important: ba-lon-ces-to ”. L’energia que va donar a cada síl·laba va fer que l’expressió es convertís en el lema de tota una generació d’aficionats.
Des que va ingressar al Ramiro de Maeztu amb tan sols set anys, Pepu ha dedicat la seva vida a l’esport de la cistella. El col·legi, fàbrica d’esquerrans progres i de jugadors de bàsquet, nodria el planter de l’Estudiantes, club en què durant 17 anys va representar tots els papers de l’auca. Des de jugador fins a entrenador, primer dels equips de formació i després del conjunt professional. La seva feina el va portar a dirigir durant tres anys la selecció espanyola (2005-08).
El títol del 2006 el va convertir en un heroi. “Me’n sento partícip, però a partir d’aquí no tinc dret a res més. Ha passat molt temps des que vaig ser l’entrenador de la selecció. El que sí que és cert és que disfruto molt cada vegada que l’equip presenta un bon bàsquet”, argumenta. A la selecció espanyola va coincidir amb talents com els germans Gasol i Joan Carles Navarro i es va guanyar la fama de ser millor gestor de grup que especialista tàctic, una virtut que utilitzaria anys després per publicar llibres i donar conferències sobre managment. L’antic president de la Federació Espanyola José Luis Sáez, amb qui va mantenir una agra disputa, el va acusar d’utilitzar el seu càrrec per lucrar-se.
Pepu va agafar-se un parell d’anys sabàtics, temps en què va fer de comentarista televisiu. La temporada 2010-11 va fer-se càrrec de la Penya, però la combinació no va ser exitosa. “Potser hauria fet algunes coses diferents a Badalona, però no em penedeixo de gaires coses. Sempre penses com hauria pogut anar tot si no haguéssim tingut un parell de lesions importants”, explica. “Tenia més talent que capacitat de treball”, diuen des del Palau Olímpic de Badalona.
Una carrera sense acabar
Pepu va estudiar periodisme, però no té inconvenient en reconèixer que no s’estressava gaire estudiant. “Fins Nadal, quan s’acostaven els exàmens, no hi anava gaire, per la facultat. No vaig acabar la carrera, però vaig tenir l’oportunitat de fer algunes pràctiques. Vaig estar sis mesos a Radio Madrid, un lloc on m’ho vaig passar de meravella. Em va semblar divertit”, recorda. El moment en què va aterrar a la ràdio no va ser qualsevol. “Recordo que era la primera oportunitat en què els periodistes podien emetre els seus propis informatius i no els del règim. Va ser un moment especial, viscut amb molta il·lusió per tots. Jo feia coses menys transcendentals. Vaig estar a esports amb Vicente Marco, un dels fundadors del Carrusel deportivo ”, rememora.
Ara, als 60 anys, s’ha convertit en l’aposta de Pedro Sánchez per intentar que el PSOE controli l’Ajuntament de Madrid.
Sospites sobre si va evadir impostos
El camí de Pepu Hernández com a aspirant del PSOE a l’alcaldia de Madrid ha començat amb revolts. Segons El Confidencial, l’exseleccionador espanyol de bàsquet va crear el 2006 una societat mercantil per estalviar-se impostos derivats dels diners que va començar a cobrar pels seus drets d’imatge, les xerrades de motivació empresarial i l’edició de diverses publicacions. El PSOE ho va negar ahir.
