Qui entra dins l'amnistia i qui en queda fora?

BarcelonaEl més difícil d'establir a la llei d'amnistia ha estat el seu abast. Òmnium Cultural va xifrar en 1.400 persones les candidates a l'amnistia i altres fonts redueixen aquesta xifra fins a les 300. En tot cas, seran els jutges els encarregats d'aplicar un text que ja s'ha registrat al Congrés. Qui quedarà dins i qui fora del perímetre de l'oblit judicial? Aquest debat va endarrerir el pacte entre Junts i el PSOE la darrera setmana i també ha generat dubtes d'última hora a Esquerra. En tots els casos s'ha d'aplicar en un termini de dos mesos un cop entri en vigor la llei (encara ha de passar tot el tràmit parlamentari i no serà previsiblement fins l'any que ve), però els jutges poden maniobrar per retardar-ne l'aplicació si eleven una qüestió de constitucionalitat al Tribunal Constitucional o una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En tot cas, durant aquest període queda explícitament prohibit prendre cap mesura cautelar, com la presó preventiva. A continuació desgranem les causes que entren a l'amnistia i les que no segons l'última versió de la llei, en què no s'hi menciona el "lawfare".

Les causes del 9-N i l'1-O

El primer article de la llei deixa clar que queden amnistiats tots els actes vinculats directament a les consultes del 9 de novembre del 2014 i de l'1 d'octubre del 2017, ja sigui en l'àmbit penal, administratiu o comptable, tant les vinculades a la seva "preparació" com a les seves "conseqüències". Per tant, en aquest sentit, estan emparats en l'amnistia els diferents casos pendents al Tribunal de Comptes i també la causa de l'1-O per la qual estan exiliats l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, a més de la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira. Puig i Comín podrien tornar un cop el Tribunal Suprem apliqui l'amnistia en el seu cas, però ¿què passaria en el cas de Puigdemont i Rovira que també estan investigats per terrorisme a l'Audiència Nacional?

A més dels líders polítics, també es beneficiarien de l'amnistia els investigats al jutjat 13 de Barcelona, on estan encausats alts càrrecs del Govern del 2017; i també Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, tots tres pendents de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel seu paper en l'organització del referèndum de l'1-O. També el cas dels síndics electorals de la votació.

Els casos de "terrorisme" de Tsunami Democràtic i els CDR

A diferència de la resta de causes emparades per la llei d'amnistia, en què es descriuen els fets i també se citen els delictes concrets, no passa així en el cas del terrorisme, per la qual estan encausats els CDR i també Puigdemont i Rovira (i una desena de persones més) per Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional.

El partit de Carles Puigdemont considera, però, que estan igualment inclosos a la llei d'amnistia perquè els dos casos són actes relacionats amb la reivindicació de la independència –compresos a la llei– i perquè no hi ha sentència ferma ara mateix –estan en procés d'investigació–. ¿I per què és important el moment processal? La llei exclou explícitament els casos de terrorisme condemnats per sentència ferma.

Amb aquesta fórmula, fonts de Junts -i hi coincideixen la majoria de juristes consultats- defensen que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha d'aplicar l'amnistia també als investigats en aquesta causa. Tot i això, des d'Esquerra no veuen clara la fórmula finalment pactada entre Junts i el PSOE i aquest mateix dilluns han aturat la seva signatura a la llei per revisar bé aquest supòsit.

Les causes no relacionades amb les votacions

A banda de les causes del 9-N i l'1-O, també s'inclouen les causes "que no es trobin directament relacionades" amb les votacions i que reuneixin les següents característiques:

• Els actes amb la "intenció de reivindicar, promoure o procurar la independència de Catalunya" i que puguin estar encausats per usurpació de funcions públiques o malversació relacionats amb les votacions. També s'hi inclouran les tasques de "divulgació" del Procés, la recerca de suports a la independència o la recollida d'experiències similars. En aquest apartat, doncs, quedarien emparades les investigacions en marxa sobre l'activitat exterior de la Generalitat i també la causa del sottogoverno del 2017.
• També quedaran amnistiades les causes, encara que no estiguin directament vinculades al Procés, d'aquells que hagin prestat "assistència, col·laboració, assessorament, representació o protecció i seguretat als responsables" de promoure la independència. D'aquesta manera estaria inclosa la causa que afecta el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, per haver representat Puigdemont en el referèndum de Nova Caledònia, o també l'exconseller Miquel Buch i l'agent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà, condemnats per haver posat escorta a l'expresident a Bèlgica.
• Alhora, queden compromeses les causes que estiguin relacionades amb els desordres públics o atemptat contra l'autoritat, la qual cosa deixa dins de l'amnistia tots els investigats per les mobilitzacions postsentència de l'any 2019. Segons la interpretació dels negociadors de la llei, aquí és on s'empararien els casos de Tsunami i dels CDR.

Els policies

La llei també inclou l'amnistia als policies que van reprimir l'1-O, ja que incorpora "les actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització" de les votacions del Procés. Però amb excepcions: no s'inclouran les conductes considerades delictes de tortures o tractes inhumans i degradants. Ara mateix hi hauria 132 policies i guàrdies civils encausats per l'1-O i, per tant, tots ells són candidats a ser amnistiats. Ara bé, és molt difícil saber quants d'aquests agents entren en els supòsits de la llei, tot i que els experts consultats consideren que és clar que, per exemple, no poden ser amnistiats els que van causar lesions vitals, com l'agent que va disparar la pilota de goma que va deixar sense un ull Roger Español.

Borràs quedaria fora

De la lectura de la norma no es desprèn que es pugui incloure el cas de la presidenta de Junts, Laura Borràs, en l'amnistia, però sí que hi ha un paràgraf en què fonts de Junts asseguren que hi cap l'advocat Gonzalo Boye. És el que fa referència als actes "vinculats directament o indirectament" als "líders" del Procés per a les persones que hagin prestat "assistència", "col·laboració" o "assessorament" de qualsevol mena. Seria el mateix apartat pel qual també entren Alay o Buch.

Ara bé, els socialistes rebutgen que Boye es pugui emparar a la llei, ja que argumenten que l'Audiència Nacional l'investiga per un cas de blanqueig de capitals vinculat a Sito Miñanco, en absolut relacionat amb el Procés o amb els seus líders. De fet, en cap cas s'hi cita el "lawfare" el concepte que Junts exigia incloure: només se n'ha deixat constància a l'acord polític.