Entitats prollengua presenten un recurs per anul·lar la sentència del 25%

Argumenten que s'ha vulnerat el "jutge predeterminat per llei"

Roda de premsa de les entitats pro-llengua per explicar les accions judicials que portaran a terme
3 min

BarcelonaUn front d'entitats prollengua –entre les quals Plataforma per la Llengua, la USTEC, el SEPC i la Intersindical– han presentat un incident de nul·litat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per revocar la sentència que imposa el 25% en castellà a les aules. Consideren que hi ha hagut una vulneració dels drets fonamentals perquè no s'ha respectat el "jutge predeterminat per llei". Argumenten que el president de la sala contenciosa administrativa, Javier Aguayo, "va poder triar la participació en aquest cas" d'acord amb unes normes de repartiment dels jutjats que no s'ajusten al dret internacional perquè permeten als presidents de sala dels tribunals intervenir en casos que tenen "impacte social, econòmic o mediàtic". Òmnium Cultural també ha donat suport a la iniciativa, tot i que no s'ha sumat a aquesta estratègia perquè ja ha presentat un incident de nul·litat pel seu compte amb altres arguments.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'advocat Ramon Llena, que assessora el Consell per la República i que ha participat en l'elaboració de l'incident de nul·litat de les entitats, ha explicat que tant la Constitució com el Conveni Europeu de Drets Humans estableixen que el repartiment dels casos ha de ser aleatori i que els magistrats no poden decidir en quines causes participen perquè no hi pugui haver sospites de parcialitat. "Les normes de repartiment han de vetllar perquè això sigui així i no es generin rastres de parcialitat", ha dit Llena. En aquest sentit, ha explicat que el desembre del 2020 es va aprovar una regulació sobre les normes de composició de les seccions i els tribunals –similars a les anteriors– que donen via lliure, segons ells, als presidents de les sales per participar en casos que consideren de rellevància pública. En concret, aquestes normes afirmen que el president de la sala "presidiria les seccions per a la deliberació, votació i sentència dels casos en què [...] es tractin assumptes amb especial transcendència econòmica, social o mediàtica".

Javier Aguayo és el president de la sala contenciosa administrativa del TSJC i l'incident de nul·litat es queixa que hagi participat en la deliberació sobre la sentència del 25% malgrat que no presideix la secció cinquena de l'àmbit del contenciós ni participa en les seves deliberacions –està assignat a la secció primera–."Tot i ser unes normes aprovades i convalidades en totes les instàncies de l'estructura organitzativa de l'administració de justícia, i publicades oficialment, entenem que incorporen criteris manifestament vulneradors del principi de jutge ordinari predeterminat per la llei i permeten el que tracta d'evitar aquest principi constitucional, que és que un jutge, un membre del tribunal sentenciador, esculli els temes en què intervé i en què no, i fins i tot pugui interferir en deliberacions ja iniciades modificant la composició del tribunal a mitja deliberació", explicita l'escrit.

Per tant, aquestes entitats conclouen que "la intervenció no prevista ni previsible d'Aguayo no s'ajusta a la necessària garantia del dret constitucional en relació al jutge ordinari predeterminat per la llei, ni al mateix dret previst al Conveni Europeu de Drets Humans". Això malgrat que la decisió d'Aguayo estigui emparada per les normes aprovades per la sala de govern del TSJC i el Consell General del Poder Judicial, que consideren injustes. Un cop presentat l'escrit, el TSJC haurà de valorar, primer, si accepta la personació d'aquestes entitats –que encara no tenen resposta– i, després, com respon a aquest incident de nul·litat.

Crítiques a la Generalitat

Plataforma per la Llengua, el SEPC i la USTEC –presents a la roda de premsa– han criticat la Generalitat per no haver dut a terme aquesta acció i que sigui la societat civil, han dit, qui prengui la iniciativa. Han criticat la "inoperància" del govern català a l'hora de fer front a la sentència del 25% –han assegurat que les instruccions d'aquest dimarts del conseller Josep González-Cambray no protegeixen als centres educatius– i també la manca de transparència, ja que segons ells no han explicat de forma suficient quina estratègica jurídica han engegat davant del TSJC.

stats