Les entitats es mantenen al marge de la negociació

BarcelonaDes de després del procés participatiu del 2014, amb el segon Govern d’Artur Mas, l’ANC i Òmnium havien estat més o menys a la cuina de totes les negociacions polítiques entre ERC, Convergència i la CUP. Com a actor clau del moviment social independentista, les entitats han avalat els pactes que els partits han fet fins ara compartint la seva estratègia i, en els moments difícils, intentant acostar posicions sobretot entre ERC i CDC. Però després de les eleccions del 21 de desembre, el seu paper ha canviat. Una circumstància que, tot i que no es pot deslligar de l’empresonament del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el fins ara líder de l’ANC, Jordi Sànchez, és un canvi de tendència que va més enllà. De moment, les negociacions per a la investidura es fan a cavall de Barcelona i Brussel·les entre el nucli dur de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, mentre que les entitats no s’han pronunciat sobre quina és la seva preferència per resoldre la investidura. “Que facin el que creguin i nosaltres ja ens pronunciarem sobre l’acord després”, asseguraven ahir fonts de l’ANC consultades per l’ARA, que recorden que l’entitat es va mostrar partidària d’una llista unitària per a les eleccions del 21 de desembre i els partits no s’hi van avenir. “Són ells els que no van voler fer una única llista, no van pactar punts programàtics conjunts ni van voler sortir en bloc la nit electoral després de la victòria independentista”, es queixen les mateixes fonts. L’ANC aprovarà dissabte el seu full de ruta per al 2018 més enllà del pla que tenen els partits independentistes en aquesta legislatura, remarquen les mateixes fonts.

De fet, Òmnium, des d’abans de les eleccions, ja va adoptar aquesta actitud i, a diferència de l’ANC, va defugir pronunciar-se sobre com havien de concórrer els independentistes a les eleccions del 21-D. Des de l’entitat cultural afirmen que “ara és l’hora dels partits”. L’actitud de les entitats marca diferències amb el seu paper fins ara.

Acord del 14 de gener

Van avalar el pacte Mas-Junqueras de llistes separades

El primer gran acord en què les entitats van tenir un paper predominant va ser el del 14 de gener del 2015, sobre el nou full de ruta després del procés participatiu del 9-N. CDC i ERC discrepaven sobre la manera de presentar-se a les eleccions. Els republicans, amb bones perspectives electorals, volien llistes separades, mentre que els convergents, a la baixa a les enquestes, volien una única llista. Carme Forcadell (llavors presidenta de l’ANC) i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium, van avalar llistes separades i que els comicis fossin el 27 de setembre.

La coalició de JxSí

Les entitats van ser claus per fer el pacte entre CDC i ERC

Malgrat l’acord del 14 de gener d’anar amb llistes separades, tot va canviar al mes de juliol. Hi va tenir un paper clau l’ANC, que després d’una proposta de Mas d’impulsar des de la societat civil una llista única, va advocar per una gran coalició independentista -amb l’aval del 96% dels socis-. Ja amb Jordi Sànchez al capdavant, l’entitat va pressionar per un acord entre ERC i CDC que es va fer efectiu -malgrat les reticències d’ERC- in extremis el 13 de juliol.

El pas al costat

Després del 27-S, les entitats van contribuir a l’acord amb la CUP

Amb el resultat enverinat de les eleccions del 27-S, les entitats van intentar acostar posicions entre els partits, no sense absència de crítiques. Des de la CUP se’ls acusava, sobretot a l’ANC, de pressionar-los perquè donessin suport a la investidura de Mas. Però a última hora les entitats van participar en el pla B del ja expresident que situava Carles Puigdemont com a nou presidenciable i que va obtenir el sí de la CUP.

Estratègia compartida

Des del 2016 han donat suport al full de ruta del Govern

Després del tràngol de la investidura, tant l’ANC com Òmnium han donat suport al full de ruta del Govern que va situar el referèndum a la tardor del 2017. Des de llavors, l’estratègia per exercir l’autodeterminació ha sigut compartida. Caldrà veure si, en la nova legislatura, la coordinació continua.