Les entitats espanyolistes estenen la seva guerra contra el català a València i les Balears
Escuela de Todos s'ha anat expandint pel territori, mentre Societat Civil Catalana ha reproduït els models a la resta dels Països Catalans
BarcelonaPrimer va ser a Catalunya, però ara les entitats espanyolistes que combaten el català a l'escola amplien fronteres i actuen tant al País Valencià com a les Illes Balears. L'últim capítol ha estat la consulta per la llengua al País Valencià, en què s'ha pogut veure Escuela de Todos acudint a la síndica de greuges valenciana. Dilluns passat es feia públic que la plataforma d'entitats nascuda a Catalunya per defensar el castellà a l'escola, denunciava 78 ajuntaments valencians a la defensora del poble autonòmica per "vulnerar les regles de neutralitat institucional al sol·licitar públicament a les famílies que optessin pel valencià com a llengua base d'educació". Vuit d'aquests ajuntaments són del PP –com Xàbia o Sueca–, dos dels quals en coalició amb Vox. Segons l'entitat, no han trobat cap consistori que demanés el vot pel castellà.
Tot i no denunciar al president de la Diputació de València, el popular Vicent Mompó, la presidenta d'Escuela de Todos, Ana Losada, demana al PP que prengui mesures contra ell. Com és que l'entitat ara també té presència en terres valencianes? "Allà on tenim més implantació és a les Balears, Catalunya i València perquè la situació és molt més complicada", assegura a l'ARA Losada, que també presideix l'Asamblea por una Escuela Bilingüe.
És cert que també tenen presència a Navarra, per exemple, però no és el territori amb més incidència. Losada denuncia que el sistema balear tendeix a la immersió, i arran de la reforma del govern del PSPV i Compromís al País Valencià també hi havia un model amb predomini del català. A Galícia, en canvi, hi veu "respecte al castellà", mentre al País Basc encara hi ha el sistema de línies. Escuela de Todos va apostar el 2023 per estendre's a tot l'Estat amb l'objectiu de defensar la vehicularitat del castellà: "Volem generar un canvi en la política lingüística del govern espanyol amb uns mínims per a tot Espanya", sosté.
La llengua, clau
Però no és l'única entitat nascuda a Catalunya que ha desembarcat al País Valencià. De fet, Societat Civil Catalana (SCC) va tenir unes rèpliques autònomes a l'Estat: Societat Civil Valenciana, Societat Civil Balear i Societat Civil Navarresa. Segons la seva presidenta, Elda Mata, en part s'explica per la concepció "imperialista" tant en el cas navarrès com en el dels territoris de parla catalana. "La idea de Països Catalans, que no han existit mai, és una entelèquia que no agrada a les Balears ni a València. En el nacionalisme hi ha una idea pancatalanista d'imposar que a les Balears no es parla mallorquí i a València no es parla valencià, sinó que es parla català, i causa rebuig en aquests territoris, que rebutgen aquesta intromissió", assevera, puntualitzant que ella no es posa a valorar si es tracten del mateix idioma o no –una cosa demostrada científicament, i avalada per l'Estatut balear i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
"La llengua com a arma identitària per crear nacions no va bé. [...] Les coses que ens passen són molt similars", afegeix Mata. Alhora, apunta que totes les entitats nascudes amb la inspiració de SCC "defensen els drets de les persones a fer servir el castellà" i "la llei" en general, oposant-se al nacionalisme. Per la seva banda, el president de Convivencia Civica Catalana, Ángel Escolano, argumenta que "a Catalunya, València i Balears hi ha hagut una política lingüística de màxims" amb casos "d'immersió generalitzada" com al Principat, o la llei de mínims balear, a més de modificacions legislatives lingüístiques "sobretot arran del govern valencià del Botànic".
Totes aquestes entitats combaten la llengua catalana des dels Països Catalans, però n'hi ha una que, a més, també ha optat per portar la croada a Galícia. Es tracta d'Hablamos Español, que tot i estar molt mobilitzada a València, combat el gallec i, tot i la seva mínima incidència, també l'asturià.
