Política20/07/2017

Les entitats criden a "derrotar" l'Estat a la propera Diada i insten la ciutadania a mobilitzar-se en defensa de l'1-O

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, assegura que de l'èxit de la Diada en depèn que es "guanyi" el referèndum de l'1 d'octubre

Núria Orriols
i Núria Orriols

BarcelonaTret de sortida a la campanya per la mobilització de l'Onze de Setembre. Aquest dijous, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha presentat la concentració prevista enguany a Barcelona -entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó- com la Diada "definitiva". "Ara és el moment determinant de tornar a sortir al carrer i fem una crida a assumir que l'11-S es converteixi en la Diada decisiva", ha assegurat a la terrassa de la Fundació Tàpies de Barcelona, acompanyat de la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Les entitats fan aquesta crida a poc més de setanta dies del referèndum i amb el marcatge de la Fiscalia als preparatius de la consulta.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Sànchez ha instat la ciutadania a sortir al carrer per "derrotar" un "Estat amb tics autoritaris", que no vol que es posin "les urnes". Amb la mateixa tesi, Cuixart també ha cridat a sortir al carrer per "blindar la democràcia", denunciar les "clavegueres de l'Estat" i també per mostrar el rebuig a la "corrupció". Lloveras, que ha garantit el suport municipal al referèndum, ha situat la Diada com una data clau en defensa de l'1-O.

Cargando
No hay anuncios

Tanmateix, el president de l'ANC ha anat un pas més enllà que els seus companys de files i ha afirmat que sense l'èxit de la Diada d'enguany difícilment es "guanyarà" la consulta. Així, ha situat l'Onze de Setembre com l'avantsala del que ha de ser una mobilització que ha d'anar -segons els sobiranistes- des de l'aprovació de la llei i la convocatòria del referèndum fins a l'1-O. Cuixart també ha considerat que la mobilització d'enguany es tracta d'un repte històric i "majúscul".

La Diada d'enguany: un símbol 'més' Aprofitant que fa 40 anys de la Diada del 1977, Sànchez ha volgut fer un paral·lelisme històric amb la mobilització que es va produir aquell any al passeig de Gràcia en defensa de les institucions catalanes. En aquella mobilització, ha dit, també estava en joc la democràcia i ha recordat que va ser poques setmanes abans que es restaurés la Generalitat republicana. Tanmateix, si bé en aquella ocasió es va "guardar al calaix" el dret a l'autodeterminació -ha dit el president de l'ANC-, en l'Onze de Setembre del 2017 serà l'"única bandera".

Cargando
No hay anuncios

Canvi de samarretes

El coordinador de mobilització de l'ANC, Francesc Cara, ha sigut l'encarregat d'explicar els detalls logístics de la mobilització. Ha dit que la convocatòria serà a les 16.00 h i que hi haurà castells i música popular. La concentració, com cada any, s'organitzarà per trams: 48 trams distribuïts en 4 braços (mar, muntanya, Besós i Llobregat) distribuïts pels extrems del passeig de Gràcia i l'Aragó.

Cargando
No hay anuncios

Cara també ha explicat que des de l'ANC es vol escenificar la "culminació" dels últims anys de mobilització amb un canvi massiu de samarretes. Tal com explica avui l'ARA, la comissió encarregada de l'ANC planteja que en un moment determinat la massa humana es converteixi en un símbol d’un sol color: el groc fluorescent de la samarreta d’aquest any.

És a dir, que a l’inici de la mobilització hi hagi samarretes de diferents colors i que en un moment determinat tothom es canviï progressivament la samarreta per posar-se la d’enguany de l’ANC, que vol ser un homenatge a tots els voluntaris de les entitats.

Cargando
No hay anuncios

Inici d'inscripcions

Com cada any, l'ANC també ha obert les inscripcions per apuntar-se a la mobilització. Per fer una crida, fins a l'acte de la Fundació Tàpies s'hi han atansat diverses personalitats del món sindical, com Òscar Riu i el fundador de CCOO Agustí Prats; el filòsof i president de la fundació Tàpies Xavier Antich; l'historiador Borja de Riquer; la directora de cinema Isona Passola; l'exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras; el Pare Joan Botam, organitzador de la Caputxinada, i la coordinadora de l'Assemblea de Joves per la Independència, Júlia Vernet. Ells han sigut els primers d'apuntar-se a la concentració d'enguany a Barcelona, que serà als voltants de l'inici també de la campanya oficial del referèndum.