Les entitats confien que el sobiranisme mostri avui la seva força a l’Estat

Barcelona“Un cop de puny sobre la taula”. Això és el que faran avui els milers de catalans que provaran d’omplir l’avinguda Maria Cristina de Barcelona, segons l’expressió feta servir pels responsables de les entitats convocants, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Després que el Parlament ja hagi aprovat diferents resolucions en contra de la judicialització de la política, les entitats consideren que ha arribat l’hora que sigui el carrer qui faci sentir la seva veu. Les forces sobiranistes que avui participaran en la protesta, entre les quals també hi ha els comuns, confien oferir avui una resposta massiva que serveixi per donar suport a tots els polítics que tenen causes pendents i deixar clar que la desobediència té cada cop més defensors a Catalunya.

La concentració, que s’ha convocat sota el lema “Per la democràcia, defensem les nostres institucions”, començarà a les 12 h, inclourà parlaments dels presidents de les tres entitats i comptarà amb la presència de bona part dels polítics afectats per la judicialització.

Una de les causes més importants afecta directament la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès que els diputats debatessin les conclusions de la comissió del procés constituent, el 27 de juliol. La Fiscalia Superior de Catalunya atribueix a Forcadell els delictes de desobediència greu i prevaricació continuada. Són els mateixos a què s’enfronten Artur Mas (per a qui demanen 10 anys d’inhabilitació), Joana Ortega i Irene Rigau (nou i mig, en el seu cas) per l’organització del 9-N -encara esperen data per anar al banc dels acusats-. Un cas que també afecta el portaveu del PDECat a Madrid, Francesc Homs, que espera ser enviat al Suprem.

Sedició i delicte electoral

La Fiscalia de l’Audiència Nacional també ha obert vuit causes per sedició contra diferents ajuntaments per haver donat suport a la resolució independentista del 9-N al Parlament. S’està tramitant, a més, un possible delicte electoral contra l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per no haver retirat l’estelada del balcó de l’Ajuntament en dia electoral i no haver-se presentat davant el jutge quan li van fer el requeriment. Els Mossos la van detenir a casa seva i la van traslladar fins als jutjats. Més tard va quedar en llibertat després que el jutge li prengués declaració.

La justícia també va darrere del regidor de la CUP de Vic Joan Comas per un possible delicte d’incitació a la sedició. Al còmput s’hi sumen sis regidors de Badalona acusats de desobediència per haver obert l’Ajuntament el 12-O.

Aquests casos són només una petita part de la judicialització del procés. Fins ara s’han obert, almenys, 407 causes que afecten 259 ajuntaments i diputacions, segons el recompte de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que adverteix de la dificultat de fer-ne el seguiment.

D’aquestes causes, la majoria de les quals interposades a petició de la Delegació del govern espanyol, 124 ja han sigut desestimades, de manera que en queden 283 pendents per resoldre. Les causes que s’han obert són per no penjar la bandera espanyola (103), impulsar la sobirania fiscal (106), pagar la quota anual de l’AMI (84), declarar-se “territori català lliure i sobirà” (47) o treballar el 12 d’octubre (58).

“Si ho fa un alumne, el suspenc”

El catedràtic de dret penal Joan Queralt explica a l’ARA que “en una democràcia consolidada ni s’haurien obert aquestes causes” i exposa que, davant d’aquesta situació excepcional, no s’atrevia a vaticinar com poden acabar. “Si el que està fent el Tribunal Constitucional m’ho posa un alumne, el suspenc”, va assegurar el professor.

El catedràtic de dret constitucional Xavier Arbós insisteix a diferenciar les causes obertes contra ajuntaments de la que s’està tramitant contra la presidenta del Parlament. “La repercussió política no és la mateixa. Carme Forcadell representa les declaracions polítiques del Parlament”, remarca. Arbós recorda que el govern espanyol va demanar la suspensió de la comissió del procés constituent al mes de febrer “però el TC no va sentenciar fins al mes de juliol, és a dir, que no va anar a la màxima velocitat”. Per a Arbós, “no es pot tenir una visió angelical” del conflicte actual amb l’Estat “però tampoc es pot pensar que tothom fa el que el mestre de cerimònies exigeix”, és a dir, que tot formi part d’una conxorxa contra Catalunya.

Arbós adverteix que al Parlament “es va desobeir la interlocutòria del TC”, de manera que la causa s’havia d’obrir. Tot i així, afegeix: “El que no tinc clar és que sigui Forcadell la responsable perquè ella també està sotmesa a l’obligació de garantir el dret a les funcions parlamentàries”.

Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UAB, critica que el TC sigui “el braç armat de la política partidista del PP” i diu que “seria gravíssim inhabilitar una presidenta del Parlament”.

Les entitats creuen que els arguments jurídics queden enrere en la judicialització del procés, i volen que la mobilització al carrer serveixi per demostrar a l’Estat que ha de triar un altre camí.