Els catalans a l’exterior exigeixen al Govern poder votar

BarcelonaMissatge de pressió de les entitats de catalans a l’exterior cap al Govern. Ahir part de les assemblees exteriors de l’ANC (Brussel·les, Luxemburg i Estats Units), l’entitat Catalans al Món, el Casal Català del Quebec i la Federació Internacional d’Entitats Catalanes van enviar una carta al Govern, a la qual ha tingut accés l’ARA, en què se li exigeix que acabi amb les “ambigüitats” pel que fa al vot exterior i que aclareixi com participaran els catalans residents a fora en el referèndum de l’1 d’octubre. En la missiva enviada, concretament, als departaments d’Exteriors i de Governació, es reclama que es faci públic urgentment que el registre de catalans a l’exterior servirà per a la consulta i que es deixi clar que no es podrà utilitzar el vot electrònic perquè la llei encara està en fase de ponència al Parlament i no s’ha licitat la plataforma en línia per fer-lo possible.

“Cal dir clarament que aquesta opció no serà possible”, afirmen a la carta, afegint que no reuniria les “condicions mínimes de seguretat” i “auditabilitat exigibles”. Alhora, les entitats catalanes a l’exterior també fan una petició explícita al Govern perquè aclareixi que no tots els catalans que viatgin a Catalunya -hi ha residents a fora que ja estan comprant els bitllets- podran votar presencialment. Aclareixen que els 220.000 inscrits al registre CERA (cens electoral de residents absents) no figuren en els padrons municipals i que si és així no podran votar el dia del referèndum. Només ho podran fer els que no estan inscrits al CERA i que encara estiguin empadronats en un municipi català. Les entitats reclamen solucions.

La Núria Valls fa tres anys que viu a Alemanya, però segueix empadronada a Catalunya per no tenir problemes a l’hora de votar: “Tal com vaig fer el 9-N, i com he fet en altres eleccions últimament, la meva intenció és viatjar a Catalunya per votar. Per no perdre aquesta opció, no m’he empadronat mai a Alemanya”. El Ricard Rius, que viu a Anglaterra, ha optat per la mateixa via i s’ha reservat dos dies de vacances per poder passar per les urnes: “Vaig marxar fa dos anys i mig al Regne Unit, amb el procés ja començat, i vaig evitar apuntar-me al registre exterior espanyol perquè sabia que perdria la possibilitat de votar al meu padró original i que des de l’ambaixada espanyola de Londres no se’m permetria votar”. El Vicenç Giralt, que resideix a Mèxic, també volarà a Catalunya per prendre part en el referèndum.

Cap dels tres s’ha inscrit al registre de catalans a l’exterior i, paradoxalment, podrien ser dels pocs afortunats que tenen garantit el dret a vot al referèndum. Per estar al registre català, abans cal estar inscrit al CERA, i el Govern encara no ha resolt com podrà assegurar la participació de la comunitat catalana registrada al cens estatal. Alexis Vizcaíno lamenta que es va apuntar al registre català “pensant que serviria per poder votar l’1-O”. En aquest sentit, confia que no els “deixaran tirats per enèsima vegada”.

Desplaçar-se 200 km

La Gemma Tarrés, coordinadora de l’ANC a Dublín, que es va registrar pel 9-N, recorda que els catalans a l’exterior haurien de tenir el mateix dret a vot que els residents a Catalunya. “Seríem la segona ciutat del país”, afirma. El Xavi Sans, que viu a Luxemburg des de fa més de cinc anys, també s’hi va inscriure per la consulta del 9-N i ara confia que no li posaran tantes traves per votar l’1-O. “El 2014 vaig haver de desplaçar-me fins a la delegació de la Generalitat a Brussel·les, a 200 km. Si no hi ha més remei ho tornaré a fer”, explica, tot i que preferiria que funcionés el vot per correu, perquè en un referèndum unilateral l’opció de l’ambaixada queda descartada.

Imma Caboti, des de Washington, planteja que la Generalitat enviï les paperetes digitalment als registrats al cens i que s’ideï una manera d’enviar el vot a les delegacions catalanes a l’exterior o a la sindicatura electoral que es creï. El vot electrònic, així, no seria imprescindible si s’habilités un servei de missatgeria alternatiu que evités Correus. Xavi Cortadellas, que és a Miami, diu que “la falta de claredat amb el vot electrònic per a l’1-O s’uneix amb la frustració històrica de no poder votar per correu”.