L’entesa del PP i Cs s’obre pas a Andalusia

SevillaDies de moviments intensos a Andalusia i a Madrid per configurar el govern sorgit el 2-D de les urnes, amb un resultat (victòria de Susana Díaz però majoria de dretes) que dona múltiples combinacions. Ciutadans és el que més s’està movent: tot i que un sector del partit advoca per entendre’s, encara que sigui a contracor, amb el PSOE andalús, igual que va passar el 2015, pren força la formació d’un bloc conservador amb el PP que s’alimenti de l’abstenció socialista o de la crossa de Vox i els seus 12 escons. Ahir Albert Rivera no va rebutjar la unió amb la ultradreta per configurar un “govern de canvi” que es materialitzi en un acord amb els populars.

“Ara mateix seria irresponsable descartar qualsevol solució”, va advertir Rivera, una frase que va trobar oposició en el candidat del partit a l’alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, que va marcar-ho com a línia vermella: “No pot haver-hi cap compromís amb l’extrema dreta”.

Tot i marcar el camí del PP, Ciutadans no es resigna a deixar que el seu candidat, Juan Marín -que va quedar per darrere de Juan Manuel Moreno, el del PP-, presideixi les urnes. Però els populars ni ho preveuen: Moreno ja es veu dirigint la batuta des del Palau de San Telmo, tot i que encara és precipitat afirmar que serà president.

Una de les altres opcions la va dibuixar el líder de Podem, Pablo Iglesias: va oferir a Marín l’abstenció de la formació lila per facilitar un executiu “d’esquerres” que sumi Cs i el PSOE, una idea que no compta amb el vistiplau de la líder d’Endavant Andalusia, Teresa Rodríguez.

Per la seva banda, a Moreno no l’abandonen els dimonis del passat. En el seu moment es va alinear amb Soraya Sáenz de Santamaría i ara ha de bregar amb un intervencionista Pablo Casado, més que disposat a permetre que Vox participi activament en la futurible aliança a tres de les dretes. Un altre dubte serà el paper que jugui d’ara endavant l’exlíder dels populars andalusos, Javier Arenas, influent encara des de la segona línia política i amb qui Moreno pot sentir-se en deute.

La ultradreta, de moment, es fa notar. Vox ja ha imposat la primera condició: el tancament de Canal Sur. I, tot i que la televisió autonòmica està inclosa a l’estatut d’autonomia, ahir el secretari general del PP, Teodoro García Egea, es va mostrar disposat a estudiar-ho. “Prefereixo no tenir Canal Sur però tenir endoscopis a l’hospital d’Almeria”, va indicar. El president de Vox, Santiago Abascal, ha expressat obertament el desig que el PP i Cs arribin a un acord i ahir va deixar clar que Vox no demanarà a canvi entrar al govern autonòmic, tot i que va avançar algunes de les seves prioritats, que passen per la derogació de les lleis andaluses de memòria història i de violència de gènere.

Regenerar el que ha degenerat

Des de la riba més abatuda, el marge de maniobra és notablement menor. Susana Díaz, que va recollir els pitjors resultats en la història del PSOE a Andalusia, queda a mans de Ciutadans. Amb el PP, el marge d’entesa és escàs, atès que el mirall de la Grosse Koalition alemanya ha començat a esquerdar-se. La seva prioritat, més que presidir -que també-, passa per sobreviure, i per això ja estudia un front opositor al costat d’Endavant Andalusia o la possible taula de salvació d’una repetició dels comicis. Des de Madrid, el PSOE no l’hi posarà fàcil, però ella fa com si sentís ploure per la proposta de regeneració llançada abans-d’ahir. “Es regenera el que abans ha degenerat, així que en aquest cas no hi ha res a regenerar”, va remarcar.