Puigdemont i Aragonès es disputen la segona posició, encara lluny de Salvador Illa, segons el CEO

Els socialistes pateixen un lleuger retrocés (35-42 escons) i Junts remunta la davallada de l'última enquesta (24-29)

Salvador Illa i Pere Aragonès al Parlament.
23/03/2024
5 min

BarcelonaEl PSC continua per davant en les enquestes a un mes i mig de les eleccions del 12-M. També en l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) fet públic aquest dijous, tot i que el sondeig es va fer abans de l'anunci del president de la Generalitat, Pere Aragonès, d'avançar els comicis. Sigui com sigui, si avui se celebressin les eleccions al Parlament, els socialistes revalidarien la victòria d'ara fa tres anys i aspirarien a aconseguir entre 35 i 42 escons, un lleuger retrocés respecte a l'enquesta del mes de novembre (39-45). Per darrere se situaria ERC, amb 26-32 escons i amb una valoració mitjana del seu govern per part dels catalans d'un 4,3 (la mateixa que la del govern espanyol). Els republicans veuen com se'ls acosta Junts, que remuntaria fins als 24-29 escons. Les dades del sondeig es van recollir entre el 9 de febrer i el 7 de març. Precisament aquest últim dia va ser quan es va materialitzar l'acord per a la llei d'amnistia i es va aprovar a la comissió de justícia del Congrés. Durant aquest període també va esclatar el cas Koldo, que esquitxa l'exministre de Transports, el socialista José Luis Ábalos, i a principis de febrer els pagesos van començar a mobilitzar-se al carrer.

Republicans i juntaires continuen lluny de Salvador Illa, però és Junts qui recupera posicions respecte a l'última enquesta. Els juntaires havien retrocedit fins als 19-24 diputats en el baròmetre posterior al 23-J i a l'acord d'investidura entre Junts i el PSOE. Ara, en canvi, el partit de Carles Puigdemont milloraria els escons i el percentatge de vot (15-18%), mentre que ERC patiria un cert retrocés respecte al novembre de l'any passat, quan el CEO li va atorgar un 20% dels vots (ara obté entre un 17% i un 20%) i entre 29 i 34 diputats. L'enquesta encara no inclou quin efecte pot tenir que Carles Puigdemont es presenti a les eleccions del 12 de maig (aquesta tarda l'expresident de la Generalitat ha de confirmar la seva candidatura).

Evolució de l’estimació de vot des de les eleccions del 14 de febrer del 2021

En el bloc independentista, que ha patit una baixada important en els dos últims comicis (municipals i espanyols), la CUP aconseguiria uns resultats similars als de les últimes eleccions catalanes (7-10 diputats) i podria fer possible que es revalidés la majoria sobiranista al Parlament, tot i que aquesta legislatura ja s'hagi demostrat estèril. De fet, les forquilles que fa servir el CEO són tan àmplies que podria tant mantenir-se com perdre's (57-71 diputats, quan la majoria absoluta es troba en els 68), però sempre amb tendència a la baixa respecte als 74 diputats (i el 51% dels vots) que, sumant-hi els partits extraparlamentaris, es van obtenir el 2021.

De moment el CEO no considera que hi hagi lloc a la cambra catalana per al quart espai independentista, que no obté cap diputat a l'enquesta. És cert, però, que quan es va fer l'enquesta encara es desconeixia si hi hauria alguna candidatura en aquest flanc i ara almenys n'hi ha dos que hi aspiren: la que presentaran Jordi Graupera i Clara Ponsatí o la d'Aliança Catalana, el partit de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. Sobre aquesta última formació, el director del CEO, Jordi Muñoz, ha explicat que les respostes espontànies que han rebut d'enquestats que asseguren que votarien aquest partit d'extrema dreta no arriben a l'1%. "És com estava la situació en el moment 0, quan es convoquen les eleccions", ha dit Muñoz.

Tot i que acabi guanyant les eleccions, Salvador Illa ho tindria difícil per ser president, perquè li caldria un pacte amb els comuns (obtindrien un màxim de 55 diputats) però encara necessitaria l'aval d'ERC o Junts, que mantenen el veto a fer president el líder del PSC.

Triple empat al quart lloc

Hi ha formacions que encara no han confirmat qui serà el seu candidat, com el PP, partit on hi ha obert un pols entre la direcció estatal i Alejandro Fernández per la seva candidatura. Sigui qui sigui, els populars parteixen amb avantatge en la cursa per la quarta posició del Parlament. El CEO pronostica que avui obtindrien entre 9 i 13 parlamentaris, però en un triple empat amb els comuns i Vox. Els populars aglutinarien la major part del vot de Ciutadans, que no aconseguiria mantenir-se al Parlament, mentre que l'extrema dreta es mantindria entre 9-13 diputats. Els comuns perden l'efecte del 23-J (l'enquesta del novembre els donava entre 10 i 14 escons) i se situarien entre 8 i 13 diputats. Queda per veure com afecta el seu no als pressupostos.

En general, els partits independentistes pateixen un retrocés respecte als diputats que tenen actualment al Parlament. El PSC és el partit que s'emporta la major part del pastís dels abstencionistes (un 17%), seguit d'ERC i Junts. I aquesta és una bossa àmplia, tenint en compte que les eleccions del 2021 van registrar el rècord negatiu de participació, afectades per la pandèmia.

La principal fuga de vots que podria tenir ERC seria amb Junts, perquè un 8% dels seus votants optarien ara pel partit de Carles Puigdemont. En canvi, només un 4% dels votants juntaires optarien per ERC, però sí que hi ha un 7% que optarien per altres formacions, i en aquest apartat s'hi inclouria Aliança Catalana o Alhora, el partit de Ponsatí i Graupera. El PP, Ciutadans i Vox són els partits que tenen un percentatge de votants més elevat que aquesta vegada optarien per l'abstenció.

Valoració de líders polítics

Jaume Asens, negociador de Sumar i candidat dels comuns a les eleccions europees, passa a ser el líder més ben valorat en aquest sondeig amb una nota d'un 5,5 (només el coneixen un 41% dels catalans). Passa per davant del líder d'ERC, Oriol Junqueras, que aprova amb un 5,2. Els segueixen la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, amb un 5 (i també un 43% de percentatge de coneixement), i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que obté un 4,9, per davant de Míriam Nogueras (4,8) (47% de coneixement) i Carles Puigdemont (4,1). Precisament l'expresident de la Generalitat és qui obté una valoració més alta entre els seus votants (7,9). En el cas d'ERC, els simpatitzants republicans posen millor nota a Junqueras (7,3) que a Aragonès (6,5).

Valoració dels líders
Del 0 al 10

Pel que fa al líder del PSC, Salvador Illa, es queda a tres dècimes de l'aprovat (4,7), igual que el diputat de la CUP Xavier Pellicer. El líder del PP, Alejandro Fernández, obté un 2,6, per sota de Lorena Roldán (PP) i per davant de Carlos Carrizosa (2), de Ciutadans.

Coneixement dels líders

Suport a la independència i llei d'amnistia

No varia gaire el percentatge de favorables i contraris a la independència. En l'enquesta d'aquest mes de març, el suport a l'estat propi se situa en el 42%, un punt per sobre respecte al novembre; mentre que el no a la independència continua sent majoritari amb un 51%, un punt menys que fa quatre mesos. Pel que fa al referèndum, el percentatge dels favorables segueix sent del 76% (el novembre era d'un 73%), davant del 18% que hi estan en contra. A més, un 33% és partidari d'arribar a la independència de forma pactada, davant d'un 9% que aposta per utilitzar la via unilateral. Els votants de la CUP (42%) i de Junts (28%) són els que es mostren més favorables a obrir aquest últim camí, davant d'un 12% dels simpatitzants d'ERC.

Dret dels catalans a decidir el seu futur com a país en un referèndum
Evolució del suport a la independència
En percentatge

Pel que fa a l'opinió sobre la llei d'amnistia, tampoc hi ha grans canvis. Un 62% dels enquestats s'hi mostren favorables (dos punts per sobre respecte al novembre), davant d'un 29% que hi són contraris. Els votants de Junts, ERC, la CUP i els comuns són els que més suport donen a la norma, seguits dels del PSC. El percentatge dels socialistes que avalen l'amnistia ha crescut respecte a quatre mesos enrere: ha passat del 49% al 60%.

Posicionament davant una llei d’amnistia
Fitxa tècnica

Les enquestes per a aquest Baròmetre es van fer entre el 9 de febrer i el 7 de març, és a dir, abans que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, anunciés l'avançament electoral. Aquest període va coincidir amb les negociacions de la llei d'amnistia i el seu posterior acord el 7 de març, quan va ser aprovada a la comissió de justícia. En total, el CEO ha fet 2.000 enquestes a majors de 18 anys i amb dret a vot a les eleccions al Parlament i al Congrés dels Diputats.

stats