Per què el PSC i el PP es disparen a l'últim CEO?

BarcelonaL'últim baròmetre del Centre d'Estudi d'Opinió (CEO), publicat la setmana passada, no només registra el suport més baix a la independència dels últims anys, sinó que també dibuixa un possible canvi de guàrdia al Palau de la Generalitat: l'independentisme podria arribar a perdre la majoria, mentre que el PSC –que podria arribar als 42 escons– aspira a poder negociar la investidura de Salvador Illa. Què ha passat en un any i mig perquè el 52% independentista ara pugui perdre la majoria en escons? ¿I perquè es disparin tant els socialistes com el PP, que passaria a ser quarta força? La participació dels comicis del 14 de febrer del 2021 va ser la més baixa de la història i això vol dir que, de cara a pròximes eleccions, el partit que aconsegueixi mobilitzar la gran massa abstencionista s'emportarà una part molt gran del pastís. Segons el CEO, el 42% de les persones que el 14-F no van votar, ho van fer en blanc, van votar nul o que ara estan indecises no es mourien. I del 58% restant, el 36% passarien a votar formacions no independentistes.

El possible descens de l'independentisme, doncs, s'explica en part pels ascensos del PSC i el del PP. "Els socialistes aconsegueixen sumar votants de banda i banda", apunta el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon. Segons el CEO, per exemple, aconseguirien un 2% dels vots d'ERC, un 6% dels d'En Comú Podem i fins a un 15% dels de Ciutadans. L'ascens del PP, en canvi, cal agafar-lo més amb pinces, segons el politòleg i professor de la UAB Oriol Bartomeus. "L'increment bèstia del PP és perquè es trasllada la conjuntura espanyola a Catalunya", explica. De fet, l'enquesta es va començar a fer en plena campanya de les eleccions andaluses i es va acabar quan el popular Juanma Moreno ja havia assolit la majoria absoluta. Això, en part, també explica la baixada de Vox, que perdria l'11% dels seus vots en direcció als populars. En resum: quan la política espanyola ja mira a unes eleccions generals que seran un cara a cara del PSOE i el PP, la realitat catalana també es contagia d'aquest context.

Més que un gran transvasament de vots entre partits, però, les pujades venen de l'abstenció. De fet, l'últim CEO detecta un efecte generalitzat respecte a l'anterior baròmetre (abril): el votant es fidelitza. Un 83% dels vots rebuts pel PSC el 14-F es quedarien amb els d'Illa (un 5% més que a l'anterior enquesta), el mateix que passaria amb el 79% dels d'ERC (+8%), el 80% dels de Junts (+5%), el 84% dels de la CUP (+6%) o el 90% dels del PP (+28%). Aquest efecte no deixa de ser estrany en el cas dels populars, ja que Rodon apunta que la fidelització va lligada a "l'estabilitat" de les formacions. El PP fa pocs mesos que ha viscut un canvi brusc amb la sortida de Pablo Casado i l'entrada d'Alberto Núñez Feijóo. Rodon, però, afegeix que els vots de dretes "són més inelàstics a les crisis" que els d'esquerres. 

Standby independentista

Una altra de les conclusions del CEO és que l'independentisme està "en una mena de standby", en paraules de Bartomeus. "Això segurament no és el que s'esperava Esquerra", assenyala. La transferència entre ERC, la CUP i Junts és menor –no supera en cap cas el 6%– i només els republicans aconsegueixen emportar-se abstencionistes, un 11% del total. En canvi, entre constitucionalistes –bloc on cau Cs i recula Vox– hi ha molts més moviments. Una tendència que els experts "fa temps que observen". D'aquesta manera, a un independentisme desmobilitzat s'hi sumen uns partits que no estan aconseguint ampliar la base. Només Esquerra podria quedar-se amb el 6% dels vots dels comuns i amb el 5% dels del PSC. Junts i la CUP, per contra, pràcticament només beuen dels mateixos independentistes. Encara hi ha, però, tal com conclou Rodon, "molts indecisos" i diverses eleccions pel camí.