Junts cau al primer Baròmetre després del trencament del Govern
El PSC es manté primer seguit d'ERC i amb un PP a l'alça
BarcelonaTot just és el primer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) després del trencament del Govern i hi haurà temps de fer balanç de la sortida de Junts de l'executiu, però les primeres dades no són positives per a la formació que presideix Laura Borràs. Junts cau fins als 19-24 escons, tres per sota de l'enquesta del juliol (22-27) i fins a tretze diputats menys dels que té actualment al Parlament (32). Els seus rivals directes, però, no en surten beneficiats. Tant ERC com el PSC es mantenen si fa no fa com en el darrer Baròmetre: els socialistes guanyarien les eleccions assolint una forquilla d'entre 35 i 41 diputats mentre que els republicans n'obtindrien entre 30 i 36. El PP continua la bona dinàmica a les enquestes i creixeria fins als 11-16 diputats al Parlament.
El treball de camp es va fer entre el 27 de setembre i el 21 d'octubre. És a dir, que una part dels enquestats van respondre a les preguntes quan ERC ja governava en solitari i una altra part, la prèvia al 7 d'octubre, amb la disputa oberta entre Junts i Esquerra però quan encara no s'havia consumat el trencament. "És aviat per treure conclusions de la sortida del Govern. La comparació entre les enquestes prèvies i les posteriors és un petit increment en la intenció de vot d'ERC, però els resultats no són prou sòlids", ha explicat el director del CEO, Jordi Muñoz.
La caiguda de Junts és constant des de les eleccions i, seguint les dades, es deu a la incapacitat del partit de convèncer els abstencionistes. El 14-F, en unes eleccions en plena pandèmia, es va registrar el rècord negatiu de participació. De cada 100 persones que es van abstenir en les eleccions, Junts només n'aconsegueix atraure tres, a molta distància del PSC (18) i ERC (13). En canvi, tots tres mantenen gran part dels votants que ja els van fer confiança ara fa un any i mig, sense diferència entre ells.
L'hemicicle del Parlament es completaria amb la CUP en cinquena posició (8-12), els comuns aconseguirien entre 6 i 10 diputats, Vox podria caure fins als 6 –d'aquí menja l'ascens del PP– i Cs podria desaparèixer de la cambra catalana, consumant el malson que fa tres anys que dura.
Solució dialogada i majoria en contra de la independència
El no a la independència continua sent majoritari, com passa des de mitjans del 2019. Se situa en el 50% de la població, mentre que els partidaris de l'estat propi representen el 42% (un 8% no contesta a la pregunta). Tant entre els partidaris de la independència com entre els detractors són majoria els que prefereixen una solució pactada al conflicte. Un 30% dels independentistes aposten pel diàleg (l'11% per la via unilateral) i també ho fan un 28% dels partidaris de la unitat d'Espanya (un 11% rebutja la negociació). Al 20% restant li resulta indiferent la manera de resoldre el conflicte o no responen a la pregunta.
I si entre els votants d'ERC, l'aposta estratègica del seu partit pel diàleg és nítida també en les enquestes (un 73% hi està d'acord mentre que l'11% optaria per la unilateralitat), la divisió és la tònica a Junts i també a la CUP. Entre els cupaires, un 41% defensa la unilateralitat i un 44% el diàleg mentre que a Junts les dues parts empaten en el 43%.
Oriol Junqueras segueix sent el més ben valorat
El president d'ERC, Oriol Junqueras, continua sent el líder polític millor valorat. A diferència d'altres enquestes en aquesta suspèn -com tota la resta- però amb un 4,9 se situa per davant del president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens (4,5), del president de la Generalitat, Pere Aragonès (4,4) i dels representants dels comuns i de la CUP al Parlament: Jéssica Albiach (4,4); Eulàlia Reguant (4,4) i Dolors Sabater (4,3). El líder socialista, Salvador Illa, també rep un 4,3 i per sota se situen l'expresident Carles Puigdemont (3,8), la presidenta suspesa del Parlament i líder de Junts, Laura Borràs (3,8) i els titulars de PP, Cs i Vox, que com és habitual tanquen el rànquing.
El llegat de Maragall, millor que el de Pujol
Des que Jordi Muñoz és director del CEO és habitual que s'afegeixin noves preguntes per copsar qüestions molt concretes. Per exemple, es va preguntar quanta gent coneixia el nom del president del Govern i del cap de l'oposició, sense gaires bones notícies ni per a Pere Aragonès ni per a Salvador Illa. En el Baròmetre d'aquest mes de novembre, el CEO sotmet a l'escrutini dels ciutadans els llegats de Jordi Pujol i Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat. És aquest segon el més ben valorat per la ciutadania. Un 58% consideren bo o molt bo el llegat de Maragall, que va estar tres anys de president, entre el 2003 i el 2006, mentre que el percentatge de Pujol, president del 1980 al 2003, es redueix al 42%. Els votants de Junts són els únics que valoren millor el llegat de Pujol (76%) que el de Maragall (68%).