Hi ha més independentistes a Catalunya o al País Basc?
El canvi d'objectiu de CDC i no del PNB és la gran diferència entre els dos territoris
BarcelonaL’1 de febrer del 2005, el Congrés dels Diputats va posar punt final a l’intent de reforma de l’Estatut basc, en què el lehendakari Juan José Ibarretxe havia projectat l’Espanya confederal amb Euskadi com a estat lliure associat. Per a la història queda aquell pla Ibarretxe, que no s’ha reprès tot i que el PNB i EH Bildu van flirtejar-hi ara fa pocs anys. Aquell 2005 la independència va marcar el seu màxim al País Basc: un 35% de la ciutadania apostava per l'estat independent, segons va recollir l’Euskobaròmetre de la Universitat del País Basc. Un any després, i tot i retrocedir lleugerament fins al 32%, la independència va ser la forma d’estat preferida pels bascos, i superava per primera vegada l’estat autonòmic (31,5%).
La crispació política al País Basc va assolir el seu punt més àlgid en aquella època. ETA encara matava; el PP governava amb majoria absoluta a l’Estat i feia servir Jaime Mayor Oreja com a altaveu contra l’independentisme basc –Ibarretxe es va convertir en el gran "traïdor"– i els tribunals acabaven d’il·legalitzar Batasuna. "Sense violència es pot parlar de tot", era una d’aquelles frases que va fer fortuna en aquell context. Dotze anys després de la dissolució de la banda terrorista, els que prefereixen avui un estat basc independent representen el 13,5%. És cert que ara ja no és l’Euskobaròmetre qui pregunta –l’últim abans de desaparèixer es va publicar el 2019 i el percentatge era del 22%– sinó el Deustobaròmetre, que publica dos cops l’any la Universitat de Deusto. La pregunta és lleugerament diferent, però les conclusions són similars.
"El debat territorial no està ni entre les 10 principals preocupacions de l’última dècada", apunta el director del Deustobaròmetre, Braulio Gómez, en conversa amb l'ARA. "A Euskadi ara mateix Espanya no es percep com un problema i Bildu, el representant més clar de l'independentisme, ha fet un gir de 180 graus sense perdre votants", assenyala en referència al pragmatisme pel qual ha optat l'esquerra abertzale, que fa anys que apuntala el govern del PSOE a la Moncloa. De fet, les enquestes premien Bildu, que ja es va situar a 1.000 vots del PNB en les darreres eleccions generals i podria fer-li el sorpasso en els pròxims comicis bascos.
En la Catalunya posterior al 2017, l'opció independentista també ha baixat a les enquestes, però els percentatges són més alts que els bascos per un motiu cabdal: "En poc temps, el Procés va convertir en independentista el votant de Convergència", destaca el director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), Oriol Bartomeus. Entre el 2012 i el 2013, els partidaris de l'estat propi es van doblar i van passar d'un 25% a fregar el 50%. Avui encara és l'opció preferida per a un 32% dels catalans quan la pregunta és múltiple i també es demana l'opinió per l'estat federal, l'autonòmic o el centralista.
Els nous independentistes
A diferència de CDC, el PNB no ha fet mai el trànsit cap a l'independentisme. Segons l'enquesta del desembre publicada pel govern basc a través del Sociómetro, només el 17% dels votants jeltzales es consideren obertament independentistes. Un 38% rebutgen la independència i hi ha un 40% que no es decanten ni pel sí ni pel no. Els votants de Junts, ERC i la CUP, en canvi, opten àmpliament per l'estat independent.
Actualment, a Euskadi no hi ha una enquesta recurrent que plantegi la dicotomia entre el sí i el no a la independència –al Sociométro hi ha tres opcions i al Deustobaròmetre quatre– però fins al 2019 l'Euskobaròmetre sí que va preguntar pel posicionament dels bascos en cas de referèndum d'independència.
L'efecte mirall del Procés català pràcticament no ha existit en el context basc, més influït pel final del terrorisme i l'emergència d'una esquerra abertzale integrada en el joc democràtic. Però és cert que l'Euskobaròmetre va detectar entre el 2013 i el 2014 més mobilització independentista, que va arribar al 37% de l'electorat, per davant del 32% dels contraris a la independència (amb molt indecís). El 2019 els percentatges ja s'havien capgirat: els partidaris del no arribaven al 48% i els del sí se situaven en el 31%. A Catalunya, l'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) deixa el no en el 52% i el sí en el 41%, per sota dels percentatges que havia registrat en els anys més calents del Procés, però molt per sobre dels que tenia abans del 2012. "En els anys del Procés hi va haver un realineament de les preferències polítiques. Es parlava del suflé independentista, però no ha estat així. Per això, tot i el mal moment electoral dels partits independentistes, el suport a la independència ha baixat menys del que seria esperable", comenta el director del CEO, Jordi Muñoz.
Sense objectiu clar a curt termini
El suport al referèndum d'independència se situa a Catalunya al voltant del 70% i varia uns punts amunt o avall en funció de la pregunta concreta. Al País Basc, el Deustobaròmetre l'ha situat ara en el 39%, però havia arribat al 60% el 2015, segons dades de l'Euskobaròmetre. La manca d'un objectiu nacional a curt termini influeix en el suport al dret a decidir o a la independència. "L'objectiu de la independència, que fa uns anys es percebia com a real, s'ha fet ara borrós. Això es veu molt clarament en la diferència que hi ha quan es pregunta com voldria que acabés el Procés i com creu que acabarà", descriu Bartomeus. L'ICPS precisament fa aquest exercici des de fa alguns anys.
En l'última enquesta que ha publicat fins ara, el gener del 2023, destacava que només el 4% creuen que el Procés acabarà amb la independència de Catalunya, quan hi havia un 30% que la preferirien a qualsevol altre pacte amb l'Estat.