Consens general per abaixar l'impost de successions (fins i tot entre els votants de la CUP i els comuns)

BarcelonaHi va haver un dia que a Catalunya l'impost de successions capitalitzava tots els debats pressupostaris. Parlar-ne es va convertir en una guerra de trinxeres entre els que reclamaven apujar-lo (bàsicament els partits d'esquerres) i els que defensaven abaixar-lo o directament eliminar-lo (bàsicament els partits de dretes). Una de les figures més redistributives per a uns (les herències més riques són les que més paguen) i un "impost de la mort" per als altres. Avui dia se'n sent a parlar a batzegades, però ha deixat de tenir la rellevància d'altres ocasions. Si algun dia torna a la primera plana política alguns potser s'emportaran una sorpresa. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha preguntat per l'impost de successions amb una conclusió clara: hi ha un consens general favorable a abaixar-lo.

El 56% dels catalans consideren que és massa elevat i aposten per una rebaixa, però a més, hi coincideixen joves, vells, d'esquerres, de dretes i votants de tots els partits polítics. El 51% dels joves d'entre 16 i 24 anys volen abaixar l'impost (el 12% apujar-lo i el 30% mantenir-lo com està) i el percentatge s'amplia en les franges d'edat més elevades fins al 57% de la gent de més de 65 anys. El 48% de les persones que se situen més a l'esquerra també creu que es paga massa per successions (un 63% entre les dretes) i fins i tot són majoria els que defensen la rebaixa entre els votants de la CUP i dels comuns. Els electors anticapitalistes, és cert, són els que més dubten: en un 36% defensen apujar-lo i en un 37% abaixar-lo (el 22% creuen que s'ha de mantenir igual). Els votants dels comuns, per exemple, opten per abaixar-lo en un 41% (el 21% el volen apujar) i els percentatges són cada cop més clars en la resta de casos a favor de la rebaixa de l'impost: un 53% dels votants del PSC en són partidaris, un 58% dels d'ERC, un 65% dels de JxCat i el PP, un 76% dels de Cs i un 78% dels de Vox.

Quan s'amplia el focus i es pregunta pel conjunt del sistema fiscal, el 50% dels catalans es mostren partidaris de mantenir l'actual nivell d'impostos i serveis, superant el 32% que voldrien que s'apugessin els impostos per millorar els serveis i el 12% que opinen tot el contrari. En general, aquesta és la distribució que se segueix quan es pregunta concretament per l'IRPF, per l'IVA o pels impostos de societats i patrimoni, amb l'excepció del de successions.

El nou Govern també suspèn

Fa quatre mesos que ERC governa Catalunya en solitari i comencen a arribar les primeres impressions de la ciutadania respecte a l'executiu que presideix Pere Aragonès. L'enquesta del CEO versa, de fet, sobre la valoració de l'executiu. La nota mitjana és de 4,4 i només aprova precisament entre els votants d'Esquerra (5,4). La nota per als de Junts baixa fins al 4,8, per sobre de la dels del PSC (4,7) i els comuns (4,6) –aquests dos últims han estat els socis d'Esquerra en l'aprovació dels pressupostos–. Els votants de Vox (3,2) i PP (3,3) són els que pitjor puntuen la Generalitat.

Ara fa un any, en la mateixa enquesta la Generalitat rebia un 4,8, i fa uns mesos el Baròmetre del CEO la puntuava amb un 3,5. ¿Per què són tan fluctuants les dades en poc temps? El CEO ha introduït aquesta vegada una nova manera de preguntar als catalans: en lloc de fer-ho per telèfon o amb un enquestador presencial, s'han enviat 20.000 cartes aleatòriament (se n'han acabat responent 5.500) que s'han contestat o bé per internet (unes 4.300) o bé per carta de manera autogestionada. No és l'únic canvi, perquè aquest cop s'ha preguntat a persones de més de 16 anys empadronades a Catalunya, quan fins ara només hi entraven els majors de 18 amb nacionalitat espanyola. Tot plegat fa que el director del CEO, Jordi Muñoz, consideri que són xifres que no es poden comparar entre elles: "Ni podem dir que el Govern ha millorat un punt respecte a l'octubre ni que ha empitjorat quatre dècimes des de fa un any".

Un fet similar passa amb la valoració del govern espanyol, que ara rep un 4 de nota mitjana quan a l'octubre tenia un 3,5 i ara fa un any un 4,4. Són tres enquestes amb metodologies força diferents que alteren significativament els resultats. Muñoz ha recomanat esperar el pròxim Baròmetre per poder fer les comparacions adequades. Sigui com sigui, l'executiu de Pedro Sánchez està més mal valorat entre els catalans que el d'Aragonès i també que el d'Ada Colau a Barcelona, que se situa entremig, amb un 4,3.

Llengua, cultura i canvi climàtic

Per àrees, la promoció de la llengua i la cultura catalanes és la més ben valorada pels ciutadans (5,6) i el Govern també aprova en la seva gestió del transport públic i les infraestructures (5). Suspèn, però, en la resta d'àmbits pels quals s'ha preguntat: l'ensenyament públic (4,8), la sanitat pública (4,6), la seguretat ciutadana (4,4), l'impuls de l'economia (4,4), la lluita contra la pobresa i l'exclusió social (4,3) i, sobretot, la lluita contra el canvi climàtic (4,2). I tot plegat, amb una comunicació deficient, perquè el 79% de la ciutadania considera que la Generalitat no explica prou bé a la ciutadania què fa i per què.

Fitxa tècnica

L'enquesta s'ha elaborat amb la nova metodologia d'enquesta autoadministrada (push-to-web+paper) triant la mostra aleatòriament dins els sis clústers definits pel CEO. S'ha preguntat a persones de 16 i més anys empadronades a Catalunya amb l'enviament de 19.975 cartes al seu domicili demanant-los la participació en l'enquesta online (les cartes incloïen un enllaç i un codi QR). 4.311 persones van respondre en línia, però n'hi va haver 1.157 més que ho van acabar fent en paper quan el CEO els va fer arribar el qüestionari a casa. Per ajustar la mostra a la població de referència, el CEO ha ponderat els resultats per sexe, edat, lloc de naixement, llengua primera, nivell d'estudis i tipologia de secció censal. Les dades s'han recollit entre principis de desembre i principis de febrer.