Per què els resultats del CEO són diferents dels de la resta d'enquestes?
El Centre d'Estudis d'Opinió vol ser transparent i només ofereix la dada de la intenció de vot sense tenir en compte cap més variable. Expliquem què implica això
BarcelonaEl baròmetre del CEO dóna a CiU un 22,6% en intenció de vot a les eleccions del 20-N i un 16,3% al PSC. Els resultats contrasten amb les enquestes que la premsa ha donat a conèixer les últimes setmanes, inclosa la de l'ARA, que donava a CiU un 23,9% i al PSC un clar primer lloc, amb un 33,7% dels vots. Els resultats del baròmetre del Centre d'Estudis de la Generalitat han causat confusió a alguns lectors, segurament perquè no s'ha explicat prou bé quines dades s'ofereixen. Aquestes en són les claus.
1. Vot directe
Des que es va crear, el Centre d'Estudis d'Opinió va decidir no "cuinar" les dades. No les tracta. L'organisme encarrega a empreses externes la realització de les entrevistes, verifica que la mostra s'hagi agafat correctament i que no hi hagi errors, i les fa públiques. És el que s'anomena vot directe, sense tenir en compte aspectes clau de la demoscòpia com el vot ocult o l'abstenció. És per això que els resultats d'alguns partits poden sortir inflats i altres, infrarepresentats.
2. La 'cuina' i la projecció de vot
Tradicionalment, a Catalunya, partits com el PP, o recentment Ciutadans o Plataforma per Catalunya, tenen més vots a les urnes que el que confessen els seus electors quan se'ls fa una enquesta telefònica. Aquestes desviacions s'arreglen en el que s'anomena en l'argot la cuina. Es ponderen una sèrie de variables tenint en compte comportaments anteriors dels votants. L'estimació de vot és el que ofereixen els diaris quan publiquen enquestes i també el CIS, el centre d'estudis del govern espanyol, que té un equip propi de recollida i anàlisi de les dades.
3. Més transparent o més realista?
En una entrevista a RAC1, el director del CEO, Jordi Argelaguet, ha admès que les dades que ofereixen poden crear confusió comparades amb la resta, però ha dit que són més transparents, a diferència del CIS, que pot donar un resultat "cuinat", sempre més subjectiu.
Tot i els recels, Argelaguet s'ha compromès a estudiar un canvi de procediment: "Parlarem amb el consell rector –format per gent acadèmica i representants dels partits–, per si volen que incloguem en el baròmetre la projecció de vot".
Ha advertit, però, que si s'opta per una estimació de vot, "l'endemà mateix diran que el CEO manipula les enquestes; per això es va decidir al seu dia no fer-ho".
En tot cas, segurament els mitjans de comunicació haurien de ser més clars a l'hora d'informar quins resultats estan donant: si és una projecció o són les dades recollides directament.